Llop amb pell de xai

En definitiva, pot ser que Le Pen sigui molt antagònica a l’esquerra en molts capítols del seu programa electoral, sobretot en aquells vinculats amb la immigració o la identitat nacional però, en l’apartat econòmic, les diferències no són, ni de bon tros, tan grans, ni pel costat de les llibertats personals ni pel costat de les llibertats econòmiques.

Ahir, 23 d’abril, va ser Sant Jordi. Probablement el dia de l’any amb més admiració per la literatura… tot i que aquesta estigui molt present en el nostre dia a dia. Especialment en els mitjans de comunicació, que fan, dels esdeveniments més rellevants, autèntics relats literaris de la mà del dramatisme, les exageracions i el sensacionalisme constant.

Marine Le Pen, després de quedar segona a la primera volta, a uns quatre punts d’Emmanuel Macron, el candidat més votat, disputa avui la segona volta de les eleccions presidencials franceses. Els mitjans de comunicació la solen qualificar d’extrema dreta. I, com moltes persones encara cauen en l’error de pensar que tot allò que no és esquerra forma part d’una mateixa dreta, es podria caure en l’error de pensar que el programa electoral d’Agrupació Nacional, té molts punts en comú amb el liberalisme. Tot i així, analitzant detalladament el programa econòmic d’Agrupació Nacional, aquest no és, ni de bon tros, el cas. 

Macron i Le Pen, els dos candidats a la presidència de França

La primera cosa que cal tenir en compte abans d’analitzar el programa econòmic de qualsevol candidat a les presidencials és quina és la situació econòmica del país. França és el país del món amb un estat més gran. L’estat francès pesa el 56% de l’economia, i a més el deute públic ascendeix al 113% del PIB. Per tant, tenen un estat gegantí que fins ara han finançat, en gran mesura, via deute públic. Aquesta és la premissa de la qual hem de partir a l’hora de considerar qualsevol proposta de reforma econòmica per a França.

Quines són les úniques propostes econòmiques que han postulat Le Pen i Agrupació Nacional que podrien tenir un cert encaix dins un programa econòmic liberal? En primer lloc, rebaixar l’IVA dels hidrocarburs de l’energia i els aliments bàsics des del 20% al 5,5%. En segon lloc, exonerar de l’impost sobre societats els joves menors de 30 anys, que creïn una empresa, durant els cinc primers anys. En tercer lloc, exonerar de l’impost sobre la renda tots els menors de 30 anys que romanguin a França. En quart lloc, permetre que aquelles companyies que incrementin un 10% els salaris dels seus treballadors, amb un límit de tres salaris mínims, no paguin sobre aquest increment salarial cotitzacions socials i, en cinquè lloc, suprimir l’impost sobre successions i donacions per les famílies de classe mitjana i de classe baixa.

Com veiem, amb l’excepció de la rebaixa de l’IVA a l’energia i als productes bàsics, del 20% al 5,5%, no hi ha cap baixada general d’impostos per al conjunt dels francesos. És més, hi ha altres propostes de Le Pen, al camp de la fiscalitat, que no van en la direcció de baixar impostos sinó de pujar-los. En primer lloc, proposa reemplaçar l’impost sobre la riquesa immobiliària per un impost sobre la riquesa financera, la qual qualifica d’especulació. En segon lloc, Le Pen se suma a aquesta harmonització fiscal global de l’impost sobre societats, perquè les companyies estrangeres que operen a França, però que tenen el centre de generació de riquesa fora, tributin en funció de l’activitat exercida a França i, en tercer lloc, proposa crear un ministeri de lluita contra el frau fiscal per perseguir, amb molta més sanya, el frau que es pugui produir a l’IVA o a les cotitzacions socials.

Marine Le Pen en un dels seus actes de campanya

I què proposa fer Le Pen amb la despesa pública? Essencialment, multiplicar-la. Le Pen proposa indexar les pensions a l’IPC, elevar les pensions mínimes fins a mil euros mensuals i no allargar gens l’edat de jubilació i, si de cas, rebaixar-la, en particular, a aquells que van començar a treballar abans dels 20 anys, i que ja hagin treballat més de 40 anys, als 60 anys. A l’àrea de la sanitat, proposa invertir 20.000 milions d’euros a incrementar el subministrament sanitari, construir nous hospitals, contractar nou personal, apujar el sou al personal existent… En educació, promet incrementar un 15% el salari dels professors públics, per així tornar a dotar de prestigi a la professió. Finalment, en matèria d’habitatge, pretén construir 100.000 habitatges públics nous cada any. Tot això al marge de la proposta d’incrementar, espectacularment, la despesa en defensa i seguretat, augmentant el pressupost de defensa fins als 55 mil milions d’euros anuals i incrementant la dotació policial i el nombre de presons.

La qüestió clar com sempre és, i tot això com es paga? Si no puges gaire els impostos, fins i tot en alguns casos els baixes, i dispares extraordinàriament la despesa pública com quadrar els comptes?

En edicions anteriors del programa electoral d’Agrupació Nacional, quan era el Front Nacional, Le Pen proposava sortir de l’euro o, si més no, incorporar el franc a l’economia nacional francesa, per així finançar aquest forat pressupostari a través de la impressió monetària, és dir, a través de la inflació. Ara mateix, però, no sembla que la proposta sigui molt pertinent.

L’alternativa, doncs, seria liberalitzar massivament l’economia francesa i que creixés de manera extraordinària. Si el PIB s’incrementés de manera molt notable, les bases imposables de tots els impostos també s’incrementarien i, per tant, amb una mateixa estructura de tipus impositius s’aconseguiria recaptar molt més. Tot i això, aquest tampoc és el cas. Le Pen no aspira a una economia francesa molt més flexible sinó a una economia molt més rígida i molt més intervinguda.

Le Pen, temuda per molts, en l’acte final de campanya

La perspectiva regulatòria de Le Pen és l’anomenat patriotisme econòmic, és a dir, privilegiar les empreses franceses, especialment si són pimes, davant de les companyies estrangeres, encara que siguin aquestes les que estiguin proporcionant millors béns i serveis als ciutadans francesos. Així, proposa revisar els tractats de lliure comerç que té subscrits França amb la resta del món, encara que això és competència de la Unió Europea, per establir noves barreres aranzelàries, i no aranzelàries, a la competència global. Alhora, també proposa crear un fons sobirà francès per dirigir el finançament cap a aquelles companyies que consideri mereixen finançament. Una altra proposta és protegir l’agricultura francesa, garantint els preus mínims als agricultors i prohibint les importacions d’aliments estrangers.

Mateixos impostos, potser amb una certa rebaixa focalitzada a certs col·lectius, alhora que s’incrementen els impostos dirigits contra altres col·lectius. Fort augment de la despesa pública, i per tant fort augment de l’endeutament públic, i una economia reguladora més rígida i menys competitiva. Res d’això no té a veure amb el liberalisme econòmic, és més, és un programa econòmic que potencialment podrien abraçar moltíssims partits d’esquerres. La mateixa Marine Le Pen va obrir el seu futurible govern a ministres d’esquerres conscient que podrien desenvolupar perfectament el seu programa econòmic sense cap mena de fricció.

En definitiva, pot ser que Le Pen sigui molt antagònica a l’esquerra en molts capítols del seu programa electoral, sobretot en aquells vinculats amb la immigració o la identitat nacional però, en l’apartat econòmic, les diferències no són, ni de bon tros, tan grans, ni pel costat de les llibertats personals ni pel costat de les llibertats econòmiques.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.