LAPORTA, LA SOLUCIÓ?

El passat dia 7 de març els socis i sòcies del FC Barcelona van escollir el projecte que, esperen, torni el club al estatus que mereix. És, doncs, moment per a analitzar quines son les propostes del nou president i els efectes i conseqüències que poden tenir.

El passat dia 7 de març els socis i sòcies del FC Barcelona van escollir el projecte que, esperen, torni el club al estatus que mereix. És, doncs, moment per a analitzar quines son les propostes del nou president i els efectes i conseqüències que poden tenir. Abans, però, m’agradaria repassar quin és l’estat actual del comptes (que tothom ja sap, fan una mica de por).

La nova junta directiva de Joan Laporta hereta la nefasta gestió de Bartomeu, evident amb els diferents tripijocs (Pjanic-Arthur, Cillessen-Neto…) realitzats per sortir del pas els últims exercicis. 

Abans d’entrar en matèria i que ens posem a suar tots junts, al veure les xifres que presenta el Barça, crec que és bo recordar una reflexió que va fer Javier Ruíz, especialista en economia de la Cadena Ser, al programa El Larguero el 27 de gener: 

Els comptes d’una empresa es miren com una foto o com una pel·lícula, perquè hi ha dues coses: La fotografia (el balanç que presenta el club a dia d’avui) i la pel·lícula (allò que li espera al club) 

La fotografia actual del Barça mostra un balanç amb 731 milions de deute a curt termini i 443 de deute a llarg termini. Pel que fa a la Caixa, només hi ha 162 dels 369 milions d’actiu corrent. És a dir, el actius totalment líquids només cobririen el 22% del deute a tornar a final de l’exercici econòmic.

Balanç presentat pel FCB en el darrer exercici econòmic

Respecte la pel·lícula (en aquest cas un drama o un thriller) la plantilla es beu ¾ del total que el club ingressa per drets esportius i el 90% del que entra per comercialització. La plantilla, que ja a mostrat el seu suport i la seva comprensió, s’haurà d’ajustar també el cinturó i, per a poder realitzar algun fitxatge, hauran de sortir diferents jugadors abans. No els queda una altra alternativa que posar-se en la pell del club i passar-ho malament, fet que afegeix dificultat al cas Messi, encara pendent de resolució.

Despeses totals del club en els darrers anys

Si amb les xifres anteriors la tresoreria ja es veu en tensió, degut a les elevades despeses en els darrers anys que han “anul·lat” els també elevats ingressos (recordem que el Barça ha arribat a ingressar al voltant de 1.000 milions en diferents anys), la cosa es complica més quan un s’adona que, d’aquest desorbitat deute a curt termini, el 30 juny, d’aquest mateix any, el club ha de fer front a 266 milions d’euros.

Per si fós poc, les amortitzacions (la distribució del preu pagat al llarg dels anys de contracte) dels jugadors fitxats en aquests últims anys (Griezmann, Coutinho, Dembélé…) suposen també una gran carrega, que lliga una mica més fort de mans, si és que això és possible, el nou pressupost, -186 milions d’euros (per a ser exactes). 

A tot això, se li ha de sumar el pagament diferit dels salaris dels propis futbolistes i diferents empleats del club, per valor de 180 milions.

Cost de l’àrea esportiva en relació amb el total d’ingressos

Per últim, cal destacar els problemes amb Hisenda. Un informe d’auditoria d’Ernst and Young, que normalment serveix per a confirmar que les coses estan bé (o com a mínim que no són preocupants), ha constatat que el Barça té un problema amb hisenda, de tal magnitud, que l’auditoria ha necessitat posar en funcionament el seu servei jurídic per avaluar l’exactitud del deute, mentre que el club només informa d’un deute de 2,9 milions. 

Hisenda ja és va veure amb el Barça a l’Audiència Nacional. En una primera inspecció, se li donava la raó. El club va reclamar i li van treure tornar a donar la raó a Hisenda. La factura, a dia d’avui, la té recorreguda a l’Audiència Nacional. Al 2019 es va obrir nova inspecció.

De moment, sembla que no hi ha res clar però, quan un auditor et diu que tens problemes amb Hisenda, i que existeix una inspecció oberta, és que el problema és considerablement gran. 

El més preocupant de la gestió de l’antiga directiva, i que en 2 anys Laporta i el seu equip hauran de posar-hi remei, és que, el deute és tan gran, que incompleix els propis estatuts del Barça, els quals limiten la quantitat de deute al doble dels teus beneficis. Actualment, la ràtio EBITDA/Deute és de 3,6 vegades el els ingressos, per tant, quasi dobla la quantitat límit.

Per sort, no tot són males notícies. Els bancs clarament están interessats en que el Barça els hi retorni el deute (1.200 milions d’euros), per tant, segurament, aquests no veuran amb mals ulls una re-negociació de les condicions. En aquest sentit, els clubs no fan mai fallida.

A més, segons Deloitte el Barça segueix sent el club que més ingressa, tot i la caiguda per la pandèmia (entre d’altres coses).

Ingressos totals del club en els últims anys

QUÈ PROPOSA LA CANDIDATURA?

Com hem vist fins ara, el Futbol Club Barcelona es troba en un situació econòmica i financera molt delicada, possiblement en la més difícil de la seva historia i es per això que les passades eleccions tenien tanta importància per al futur del club. 

La Masia, el cor del Barça

El nou president del Barça, Laporta, sempre ha dit que la clau per a recuperar-se d’aquest entrebanc és tenir una parcel·la esportiva molt potent, és a dir, un primer equip de futbol format per un bloc fort de jugadors de La Masia sumat dels millors jugadors del món. 

Segons Laporta, d’aquesta vessant esportiva es poden aconseguir suficients ingressos que  permetin al Barça poder sortir del forat on es troba ara mateix, no obstant aquesta idea necessita un impuls o un canvi en la gestió econòmica per a ser possible.

El primer que farà es dur a terme una auditoria per a saber com es troben exactament els comptes del club, tot i tenir informació interna sempre és millor que un tercer et digui com estàs realment per a que no hi hagin observacions subjectives o condicionades. 

Joan Laporta, el nou president, després de la seva victòria

Un cop realitzada aquesta, començarà a aplicar el seu pla de xoc, dissenyat per Jaume Giró, basat en les “cinc R’s”: refinançar els deutes, és a dir, augmentar el termini d’aquests, passar-los del curt al llarg termini, incrementant en contra de la voluntat pròpia els interessos d’aquests deutes; reequilibri o reducció de les despeses ja sigui reduint el nombre de treballadors, reduint els sous dels jugadors, vendre aquells que tenen un salari més elevat i que encara conserven un valor de mercat alt, com poden ser els casos de Griezmann, Coutinho o Lenglet entre altres; recuperació dels ingressos amb la més que possible entrada de públic a l’estadi a mitjans d’any-principis de la temporada vinent, amb el fet de guanyar títols o passar rondes en diferents competicions (importància de l’equip competitiu), potenciació la Barça Store, el Barça TV + i nous models de negoci, entrada de nous patrocinadors o millores als acords amb els actuals (pla per a recuperar 400 milions d’euros d’ara fins al 2025); restablir la tresoreria mitjançant l’entrada de més deute o amb l’aparició dels famosos bons Laporta, l’emissió d’aquests és una via més de finançament que permetrà a l’entitat augmentar la liquiditat i tresoreria per a fer front als deutes a curt termini amb clubs i jugadors, a més diversificarà els fons del club. Aquesta emissió estarà regulada per la Comisió Nacional del Mercat de Valors, però no requerirà la seva aprovació. S’ha arribat a aquesta solució pel fet que els bancs ja han deixat al Barça quantitats elevades (deute) que encara no han estat retornades (i no tornarà a succeir) i es per això que amb aquests bons accessibles per a companyies prestigioses com fons de pensions, d’inversió o companyies asseguradores que aportaran la tresoreria necessària.  Des de la candidatura de Laporta sempre han volgut accentuar el fet que els socis en cap cas perdran la propietat del club, a més afirmen que aquesta práctica ja s’ha realitzat anys enrere i amb èxit. Finalment cal revisar el pressupost ja que hi ha assumptes a mitges com el tema del ticketing, la venta del 49% del Barça Coorporate o la venta de jugadors més l’alliberament de massa salarial que poden fer caure el pressupost estimat per la junta directiva anterior uns 200-300 milions d’euros.

Aquests pla de xoc presentat per la parcel·la econòmica de la candidatura de Joan Laporta va començar a aplicar-se el 17 de març, quan el president del Barça va rebre la confirmació de que  l’aval previament presentat a la lliga havia estat acceptat.

El resultat? El temps dirà. 

Article realitzant amb la col·laboració d’en Pol Rosal, estudiant de 2n curs del Grau en Economia a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador al bloc Pompeunomics.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *