Alemanya i l’esdevenir d’Europa

Si és Scholz qui finalment arriba a la cancelleria alemanya serà amb el suport de la CDU o dels liberals i, per tant, és improbable que aquest suport sigui a canvi de relaxar les regles fiscals a Europa. Si, en canvi, qui arriba a la cancelleria és la CDU, estaríem igual que hem estat fins al moment, amb Angela Merkel. És a dir, no es preveuen importants canvis en les regles fiscals europees.

El passat 26 de setembre es van celebrar les primeres eleccions sense Angela Merkel a Alemanya, deixant un Bundestag abocat als pactes (tal com apuntaven tots els sondejos preelectorals). Les negociacions fa dies que han començat, però no està clar qui liderarà a la primera potència d’Europa en els pròxims quatre anys.

Un Parlament especial

Les eleccions més emocionants que Alemanya recorda en molts anys no han defraudat. La incertesa es va mantenir fins al final. Segons l’escrutini oficial, un cop més, els socialistes de l’SPD (amb 205 escons) d’Olaf Scholz i els conservadors de la CDU-CSU (amb 194), sota la candidatura d’Armin Laschet, han estat les forces més votades. De la resta, 117 corresponen als Verds, 91 als liberals, 84 a Alternativa per Alemanya, 39 a l’esquerra i un a l’Associació de votants de l’Schleswig Meridional. Per tant, l’última paraula la tindran Els Verds i els liberals de l’FDP, socis necessaris per coronar tant a Scholz com a Laschet.

Les particularitats del sistema electoral alemany fan que el nombre de diputats variï cada any. Cada ciutadà té dos vots: el del candidat individual de la seva circumscripció i el vot a un dels partits polítics.

El Bundestag té un mínim de 598 escons, però el sistema de doble vot fa que el nombre de diputats canviï. Les enquestes han arribat a pronosticar fins a 900 diputats. Així, de les eleccions de 2017 van sortir un total de 709 escons, mentre que ara han sortit 730.

Gràfic de RTVE

Expectativa europea

Alemanya treu el cap a unes llarguíssimes negociacions. Fa quatre anys, Merkel va necessitar gairebé mig any fins a tancar la tercera gran coalició en els seus setze anys de Govern. La paràlisi del país referència de la Unió Europa amenaça de deixar escapçat el club europeu, en uns mesos en què cal afrontar nous reptes. La UE ha de decidir sobre assumptes tan importants com quan reinstaurar les regles fiscals, per no entorpir la sortida de la crisi, o quina resposta ha de donar al nou escenari internacional, que s’obre amb la crisi a l’Afganistan i els problemes de l’Administració Biden amb França, per l’aliança militar que Washington ha teixit amb el Regne Unit i Austràlia.

Tot i que tot està per decidir, sembla que els socialdemòcrates d’Olaf Scholz porten la capdavantera i, aquest polític, es perfila com a futur canceller del país germànic.

A Espanya, com a la resta de la denominada perifèria europea, les altes instàncies polítiques, segueixen amb força interès el desenllaç pensant que, la victòria dels socialdemòcrates a Alemanya, facilitarà una relaxació de les regles fiscals a Europa (les polítiques d’austeritat a governs hiperendeutats i deficitaris) per seguir endeutant-se més contra el crèdit, a última instància, no ho oblidem, de la mateixa Alemanya.

Els resultats, però, no conviden a l’optimisme. Cap coalició que arribi a la majoria parlamentària serà, a priori, una coalició favorable a relaxar les regles d’austeritat.

Opcions viables

Les coalicions polítiques que permetrien assolir majoria absoluta al parlament són poques i, com deia fa un moment, cap d’aquestes sembla especialment favorable amb la relaxació de les regles d’austeritat en el conjunt d’Europa.

Una primera possible coalició de govern seria la coalició semàfor, és a dir, entre els socialdemòcrates alemanys (color vermell), els liberals alemanys (color groc) i els verds (òbviament, color verd). En aquest cas, s’arribaria a la majoria absoluta, però, recordem, els liberals són molt partidaris de les regles d’austeritat, tant per Alemanya com per a la resta d’Europa. Per tant, si hi ha els liberals dins de la coalició de govern serà, pràcticament, impossible que es relaxin de manera apreciable les regles fiscals a la Unió Europea.

Segona possibilitat, una gran coalició entre els socialdemòcrates i la CDU. Aquest pacte no suposaria un gran canvi respecte a la postura de l’actual govern, doncs, durant l’última legislatura de Merkel, ja operaven junts.
De fet, quan Merkel es va enfrontar a Tsipras, l’any 2015, ja governava en gran coalició. Per tant, aquest pols que es va lliurar contra Tsipras, i que va estar a punt de trencar l’euro zona, va comptar amb l’aval de la socialdemocràcia alemanya. Si en els darrers anys ja s’ha governat en gran coalició, i les regles fiscals no han canviat de manera molt substancial, excepte durant els anys extraordinaris de la pandèmia, no esperem que hi hagi més canvis dels que ja hi ha hagut fins al moment.

L’última possibilitat viable, seria la coalició Jamaica entre la CDU (color negre), els liberals (color groc) i els verds (color verd). En cas que es donés, que tampoc és improbable, perquè els liberals han expressat una preferència forta a pactar amb la CDU i, els verds, tenen una preferència a pactar amb els socialdemòcrates alemanys, tampoc veurem una relaxació de les regles fiscals europees.

És veritat que, molt probablement, vegem un reforçament de les polítiques ecologistes implantades des de la Comissió Europea perquè, si els verds acaben pactant, segur que serà a canvi de cessions per part la CDU, tot i que la mateixa CDU ja és un partit força ecologista (qui va articular el tancament de les centrals nuclears a Alemanya va ser Angela Merkel). Però, en tot cas, no seran cessions en matèria fiscal llevat que siguin per finançar la transició ecològica.

Gràfic de RTVE

Sumes absurdes

A part de les ja mencionades, sumarien majoria absoluta dues coalicions més. La primera, la coalició kenya, entre els socialdemòcrates, la CDU i els verds. Realment la presència dels verds és innecessària, tret que els socialdemòcrates alemanys vulguin justificar que segueixen pactant amb la CDU, donant-li un toc més verd a la coalició. En tot cas, encara que s’acabi donant, seria una coalició que tindria a la CDU dins i, per tant, no permetria grans canvis en les regles fiscals europees.

Per últim, la coalició menys probable. Una coalició entre els socialdemòcrates, la CDU i els liberals. Si els socialdemòcrates han d’escollir algun soci de govern seran els verds al costat, potser, de la CDU, però mai els liberals, si són innecessaris. I en aquest cas ho serien. Seria una coalició d’esquerres, escorada a la dreta, que tindria molt difícil venda entre l’electorat socialdemòcrata. Però, si es donés, tampoc seria ni de bon tros partidària de relaxar les regles fiscals a Europa.

Posant els punts damunt les ‘is’

Si és Scholz qui finalment arriba a la cancelleria alemanya serà amb el suport de la CDU o dels liberals i, per tant, és improbable que aquest suport sigui a canvi de relaxar les regles fiscals a Europa. Si, en canvi, qui arriba a la cancelleria és la CDU, estaríem igual que hem estat fins al moment, amb Angela Merkel. És a dir, no es preveuen importants canvis en les regles fiscals europees.

Com al·legat final, Scholz va ser ministre de finances a l’antic govern Merkel que tot just ha acabat. De manera que, tota la política fiscal que ha desenvolupat la capitost a Alemanya, i a Europa, ha estat a través de Scholz. A més, com a ministre de finances s’ha mostrat moltes vegades partidari de respectar les regles fiscals actualment vigents a Europa, dient que les regles fiscals europees no eren paper mullat que qualsevol govern nacional es pogués saltar, sinó que era el compromís que cada govern nacional europeu havia aconseguit amb els altres governs nacionals dins del club de la Unió Europea.

Hi ha qui podria dir que, potser, ha canviat la perspectiva d’un Scholz que, durant la pandèmia, va criticar qualsevol intent d’aplicar una austeritat precipitada dins de la Unió Europea, però quan se li ha preguntat recentment, sobre si és partidari de revisar les regles fiscals d’Europa, ha dit que justament la pandèmia ha demostrat que aquestes regles ja són prou flexibles per a adaptar-se a circumstàncies extraordinàries com les que van ser la pandèmia i que per tant no cal cap relaxació addicional de les mateixes que és partidari que segueixin sent les mateixes que fins ara.

Sigui quina sigui la forma de govern que finalment s’instauri en el país germànic, no s’entreveuen canvis en l’horitzó.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.