Somiar és gratis, l’espoli no

Catalans/es, el passat dimecres 14 de març es va acordar seguir tramitant el projecte de llei de consultes populars referendàries! Què vol dir això? Doncs absolutament res. No s’ha aprovat res, i per molt que es fés, les consultes no serien vinculants. D’aquesta manera, el més que probable èxit del sí a una consulta sobre el pacte fiscal no deixaria de ser un simple brindis al sol. Llavors, per què ha generat tanta controvèrsia (vegi’s declaracions Soraya Sáenz Santamaria)?

Doncs mireu, tot aquest debat em sembla una pantomima i no faré el meu article sobre això. Si la consulta no és vinculant me la porta fluixa. Els polítics no paren de marejar la perdiu i mentrestant els espoliats som nosaltres. Exactament, nosaltres! Va haver un debat molt maco arran de l’article “Perdo per ser català”, i un de vosaltres va comentar que l’espoli no el patia Catalunya, com a entitat gairebé mística, sinó els ciutadans que habiten en ella, amb noms i cognoms, en forma d’inversions que deixen de gaudir o impostos que no poden deixar de pagar. Vaig trobar que l’havia clavat (us animo a tenir participació activa al bloc, qualsevol debat és enriquidor).

Seguint el mètode de l’espolímetre, de Salvador Garcia, explicat a l’article del mestre Ezequiel, em dedicaré a repassar com m’afecta a mi, Bernat Mallén Alberdi,  l’espoli.

Al bar:

Cada dia podria assaborir unes patates braves acompanyades amb una Voll Damm, i encara em sobrarien cèntims per comprar-me xiclets per treure’m el fort alè que deixen (sobretot quan li posen all i oli).

Si aquest import només me’ls gastés en dies de partit, el nombre de Voll Damms ingerides faria que deixés d’escriure a Pompeunomics.

En transport:

Em podria comprar un Dacia Sandero en dos any i set mesos, i si tingués més classe, un BMW 116d Urban en dotze anys i mig.


Aquesta sí que és bona, em podria comprar gairebé cinc T-10 a la setmana!

 

 

Educació:

Podria pagar dues matrícules a la Universitat Pompeu Fabra… de moment. Recordem que ens les pujaran.

Amb el que m’espolien podria invertir en classes d’anglès (PEI) durant tot el curs i em sobrarien 1.431€ per fer un viatget i posar en pràctica el coneixement obtingut.

Podria pagar-me totes les Pompeufarres, sense haver de fer botellot, consumint a dins.

Capricis

Podria vestir de Loewe.

Cada any podria comprar-me un iMac i regalar un altre al professor d’estadística, obtenint casualment una matrícula d’honor.

No em caldria descarregar-me res, podria complir la llei i ser ciutadà exemplar.

Fa bona olor el pacte fiscal, eh? La veritat és que si algun dia arriba (poc creïble) la vida no us canviarà com ho acabo de relatar, és evident, però m’ho volia prendre a broma, perquè el dèficit fiscal que tenim és per plorar.

0 thoughts on “Somiar és gratis, l’espoli no

  1. Genial article. Realment una estratègia molt intel·ligent la de posar en termes reals i no nominals l’efecte que té l’espoli sobre cada ciutadà ja que és molt més plausible. Hem tingut moltes converses sobre l’espoli i cada cop la conclusió és la mateixa estem en una situació absolutament surrealista. L’altre dia llegia amb una incredulitat immensa les paraules del Sr. Mas-colell sobre l’espoli fiscal: “El dèficit fiscal?. Els fa mandra solucionar-ho i no tenen pressa”, em sembla sorprenent la passivitat amb la que s’ho pren. Així no anem enlloc. http://www.ara.cat/politica/Mas-Colell-diners-Catalunya-ocupacio-territoris_0_662933782.html

    1. Sí… la passivitat és increïble. Crec que no tothom se n’adona de la magnitud de l’assumpte. El problema és que això és com una aixeta oberta, que mentre decideixes si tancar-la o no l’aigua va rajant.

  2. Soy un seguidor habitual de vuestro blog. Sin embargo, este artículo me ha decepcionado un poco. Según la RAE, “expolio” es “despojar con violencia o iniquidad” (“iniquidad” es “maldad, injusticia grande”). Pues bien, me hubiese gustado que en un blog de economía me explicaran POR QUÉ se está produciendo el supuesto expolio, de QUÉ se está despojando, CUÁNTO se ha expoliado, DÓNDE esta la maldad o injusticia grande, QUIÉN ha propiciado todo esto….

    En fin, pienso que el tema daba más de si. Y que conste que hago esta crítica porque vuestro nivel habitual está por encima (si no, no os seguiría). Ojalá más adelante nos podáis dar vuestra explicación sobre el tema. Es un debate que me parecería interesante.

    Un saludo y enhorabuena por vuestro blog.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *