Soda Tax i impostos pigouvians

blog.jpegLa portada és esfereïdora, no pel pobre home (ara no tan pobre) de la foto, sinó per la notícia de l’esquerra. És cert que Mas ha castigat Coca-Cola al més pur estil de Kirchnner?

La resposta és no, com hom devia intuir. Coses de la Caverna mediàtica.

Per començar, Cobega, l’empresa de Coca-Cola a l’Estat espanyol, segueix ubicada a Catalunya. A més, el nou impost sobre refrescos amb excés de sucre va ser impulsat per ERC en el context de l’anomenat “Pacte per la Llibertat”. Per tant, en tot cas seria “Junqueras castiga Coca-Cola“.

Dit això, indaguem al quid de la qüestió. Per a què aquest impost? És purament recaptador?

L’impost sobre refrescos ensucrats, Soda Tax, és un impost pigouvià, és a dir, no genera ineficiències. No obstant, penso que us mentiria si us digués que no té afany recaptador ja que està en el marc dels deu impostos aplicats per ingressar 1.000M d’€ addicionals que permetin minorar les retallades de 4.000 a 3.000 milions d’euros. L’estimació d’ingrés per aquesta taxa no és major dels 25M d’€.

Abans d’explicar què és un impost pigouvià i perquè ho és el “nostre” impost, em posaré liberal delatant les maldats dels impostos normals i corrents: la ineficiència que generen.

Imaginem-nos que el Joan sap arreglar bicicletes, és el manetes del barri. La Clara, que està molt conscienciada amb el canvi climàtic, va a tot arreu en bici. De tant utilitzar-la se li ha fet malbé una roda, i com que coneix al Joan, ha anat a que li arreglés.

El Joan està disposat a arreglar-li la bici per un preu major de 20€ (podríem dir que és el seu cost) i la Clara valora el servei del Joan per 25€, és a dir, estaria disposada a pagar fins a 25€ perquè li arreglessin la seva vella bicicleta (li podríem dir preu de reserva). Qualsevol preu entre 20 i 25 seria profitós per els dos.

El problema ve quan les autoritats locals, que sempre fiquen els nassos on no els demanen, apliquen un impost de 6€ sobre aquest tipus de reparacions. El que acaba succeint finalment és que és impossible arribar a un preu acordat pels dos i la transacció, que era beneficiosa per tothom, no s’acaba fent.

Això és el que anomenem ineficiència.

Quan parlem d‘externalitats, la cosa canvia.

Molt sovint la producció d’un bé pot afectar a tercers de manera negativa. Per exemple, fàbriques que contaminen empitjorant la qualitat de vida dels ciutadans de la zona. En aquest cas, s’arribaria en un punt ineficient de producció, no es maximitzaria els beneficis totals que contemplen els ingressos menys els costos (socials inclosos). La mà invisible de Smith no serviria en aquest cas ja que el lliure mercat no seria eficient.

Per corregir-ho, l’economista britànic Arthur Pigou va idear un impost que serviria per “internalitzar l’externalitat” de tal manera que tots els costos derivats de l’acció fossin contemplats, arribant així a l’eficiència. Heus ací els impostos pigouvians.

Us il·lustraré amb un exemple:

A la ciutat de Vèrdiland hi ha una gasolinera que proveeix els cotxes de la ciutat. Els moviments ecologistes, amb un gran suport social, estan farts de la pol·lució del municipi, que ha arribat a nivells d’insalubritat. Per aquest motiu les autoritats locals han decidit solucionar-ho i han contractat a un economista.

L’economista ha estimat que cada litre de benzina consumit genera un cost de 0,0001€ a cada verdilandenc, en concepte de pol·lució. Com que a Vèrdiland hi ha 5000 habitants ha calculat que el cost social és 0,5€/l. Finalment, ha dictat que s’apliqui un impost de 0,5€ per litre de gasolina comprat, que es repartirà a tots els veïns per compensar el seu perjudici.

Uns mesos després de la mesura tots els ciutadans estaven satisfets (sobretot la Clara). Amb el nou impost (pigouvià) només comprava gasolina qui tenia un preu de reserva major que el cost total de la benzina (cost d’aquesta + cost social d’externalitat).

Així doncs, el Soda Tax català partiria de la mateixa premissa i seria un pigouvià. L’externalitat negativa, en aquest cas, seria l’excés de sucre i els seus efectes perjudicials sobre la salut.

Certament, sense haver de donar la raó a El Mundo, aquest impost ha estat posat de manera arbitrària. Per què un impost sobre l’excés de sucre i no sobre els productes greixosos?

Als bevedors de Coca-Cola i altres refrescos ensucrats probablement no us hagi convençut del tot, i certament és difícil de justificar. Monetitzar una preferència o utilitat social no es pot fer per criteris objectius, bàsicament perquè no hi ha una manera objectiva d’agregar preferències individuals.

1 thought on “Soda Tax i impostos pigouvians

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *