Seriesyonkis i la propietat intel·lectual

Passar la tarda d’un diumenge mirant sèries on-line sembla que deixarà de ser un hàbit al Regne d’Espanya. Molts són el que s’indignen però la batalla legal la guanyaran, evidentment, els drets d’autor. El creative commons al que estàvem acostumats sembla que deixarà de ser tan comú com ho era. Més enllà d’entrar al terreny jurídic, o fins i tot ètic, al llarg d’aquest article abordaré des d’una perspectiva socioeconòmica el tema que ens concerneix.

El problema de la propietat intel·lectual és, en essència, una fallida de mercat. El cas és que el fet que vostè, lector, miri una pel·lícula a “seriesyonkis.com” no origina cap mena de cost al productor d’aquesta. En altres paraules, el cost marginal és nul, zero, i no hi haurà cap increment en els costos de producció del film si en comptes d’haver mil consumidors, n’hi ha un milió. Els estudiants d’economia ja començaran a entreveure que en una economia de mercat perfectament competitiva el preu seria el mateix que el seu cost marginal, és a dir, zero patatero. El productor, anticipant això, optaria per no produir la pel·lícula. Resultat final del lliure mercat: no es produeix el bé/servei tot i que el cost d’aquest era inferior a la valoració (disponibilitat a pagar) de tots els consumidors potencials.

Ve-t’ho aquí el dilema dels béns públics! Un bé no rival, el consum d’un individu no exclou del consum a un altre, i no excloïble.

Ara que he pogut captar la vostra atenció jugant la carta fàcil de les sèries on-line, cal aprofundir més en el tema de la propietat intel·lectual i aquest tipus de fallida de mercat, que no és exclusiu d’aquest tipus de mercat.

“Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se’l poden permetre”

Aquesta frase la va pronunciar el director executiu de Bayer, Marijn Dekkers, en una conferència el 3 de desembre. Feia referència a un fàrmac contra el càncer –Nexavar–desenvolupat per la farmacèutica alemanya i que, gràcies a la normativa de patents índia, la farmacèutica local Natco Pharma va poder desenvolupar-ne una còpia absolutament legal al país i a un preu un 97% més baix que l’original. (font)

Abans que ens estripem les vestidures i maleïm el sistema capitalista, la prepotència occidental i un llarg etcètera, retornem al terreny de la racionalitat. Més enllà de les desafortunades paraules de l’executiu de Bayer, el que va posar de relleu és el mateix problema que el que ens trobem amb “seriesyonkis.com”. Si una farmacèutica inverteix una quantitat molt gran de recursos en desenvolupar un nou fàrmac i després no en té el monopoli, ens trobarem en que el preu aquest lliure mercat serà igual al cost marginal, que no té en compte tota la despesa incorreguda en la recerca (costos fixos). És a dir, el preu només retribuirà els materials i la mà d’obra que s’ha utilitzat per fabricar el producte físic, però no retribuirà la innovació i els seus altíssims costos. És el que coneixem com a preu del producte genèric.

Lògicament, si no es retribueix la innovació (aka propietat intel·lectual) no hi haurà recerca en nous medicaments, cosa evidentment dolenta socialment. La solució, de la mateixa manera que en el cas del mercat cinematogràfic, es basa en la protecció de la propietat intel·lectual, en aquest cas mitjançant patents.

Les patents, que doten a l’empresa innovadora del monopoli del producte, generen al seu torn un problema d’inconsistència temporal: inicialment són una bona solució perquè aconsegueixen donar incentius per a que s’innovi, però un cop desenvolupat el producte seria socialment òptim que moltes empreses comercialitzessin aquest producte.

Finalment, la solució als problemes de la solució: fixar un límit temporal a les patents. Un límit, tot sigui dit, que respon més a la pressió dels lobbies que a la lògica econòmica pel que fa al seu abast temporal.

Com que no em podria estar de posar el contrapunt, i d’aquesta manera, portar la contrària a l’eminent directiu de Bayer, acabaré amb les crítiques fonamentades al sistema de patents:

  • Desigualtat: Cometent el pecat d’introduir l’ètica al món de l’economia, cal ressaltar que el sistema de patents origina preus de monopoli en tots els mercats subjectes a l’esmentat sistema. Això fa que els que tenen una disponibilitat a pagar més baixa no s’ho puguin permetre, per molt que la seva valoració estigui per sobre del cost marginal del producte. Dit de manera més planera, els pobres tenen severes dificultats per accedir a fàrmacs, sovint de primera necessitat (amb les externalitat positives que comporta).
  • Deteriorament de la innovació: En un estudi publicat per H. Williams (2009) “Intellectual property rights and innovation: evidence from the human Genome” l’autora demostra com les patents dificulten la transmissió de coneixements, perjudicant la innovació, ja que cal entendre que sovint el R+D és un procés d’acumulació de coneixement. Posar barreres entre les diferents fases deteriora la recerca.

Així doncs, la solució privada a aquesta fallida de mercat, sembla no ser tant definitiva. En tot cas, aquest és un tema de debat candent, i caldrà estar atents. Algun dia parlarem de la solució pública a aquest problema. De moment, a pagar per veure pel·lícules (amb un 21% d’IVA).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *