Retallades, prioritats i vagues generals

La demagògia barata enfront les retallades em repulsa. No obstant, que ningú em malinterpreti, no estic a favor de COM s’estan duent a terme aquestes, i per tant, he assistit hi assistiré a protestes contra aquestes polítiques, i les critico i les criticaré mentre se segueixin fent de manera tant desigual.

És comprensible demanar un esforç a la societat, explicar que no hi ha caixa i que l’Estat del Benestar que coneixem s’haurà d’aprimar, però és intolerable el desequilibri en esforç. Cal veure el pressupost del 2013 i analitzar les variacions:

Baixen menys: Casa Reial (-4%), Interior (-5%), Defensa (-6%)

Baixen més: Sanitat (-28%), Educació (-14%), Indústria (-21%)

 

Potser van ser els metges i els professors els que van causar la crisi i això és una represàlia.

Fora sarcasmes. Estan els corruptes a la presó? No, ni un. Definitivament és més fàcil engarjolar un actor porno que un Millet.

Amb aquest panorama un pot pensar que vivim en un país de pandereta, que m’he aixecat amb el peu esquerra o que sóc activista del 15-M. La darrera, res més lluny de la realitat. Comparteixo indignació, i en aquest sentit aquest moviment té una superioritat moral inqüestionable, però el sistema assembleari el detesto i sóc més partidari de les urnes.

 

Vaga general, 14 de novembre. Aquí volia arribar. De motius per secundar-la en sobren, com ja he explicat, però també per fer-ne cas omís.

Estan els típics “amb vagues no es supera una crisi”, o d’altres més elaborats com “els sindicats el que volen és mantenir el seu status quo”. Personalment, jo em quedo amb la pudor a socarrim del fet que en quatre anys que portem en aquesta conjuntura econòmica, tres amb els socialistes i un amb els populars, només hi hagi hagut una vaga general amb el PSOE a la Moncloa i aquesta sigui la segona que haurà de fer front el PP.

El debat anirà guanyant ressò com més s’acosti el dia D, i s’agraeix tenir un debat que no sigui de banderes.  A Catalunya, a més, en campanya electoral.

No sé el que faré encara, el que sí que sé és que cap piquet decidirà per mi

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *