REFORMA LABORAL: Una oportunitat per a que, en ocupació, res segueixi igual.

Fa temps que era evident la urgència d’una reforma que modifiqués certs patrons del mercat laboral espanyol que ens han dut a ser els líders indiscutibles a la trista lliga europea de l’atur. Finalment, entre les pors d’alguns i les esperances de molts, divendres passat la reforma va arribar de la mà del nou Govern del Partit Popular. Una reforma àmplia i ambiciosa, que, com a mínim, es mereix ara que tots li donem una oportunitat.

Els objectius principals d’aquesta reforma són, naturalment, frenar en el curt termini la
radical destrucció de llocs de treball, sumar esforços per a que tot aquell que busqui feina la trobi i poder establir unes bases per la creació d’ocupació estable el més aviat possible.

Presa de decisions flexible i descentralitzada

Es pretén introduir més flexibilitat i llibertat de decisió pels empresaris, atorgant més marge de maniobra per quan sorgeixen problemes i evitant que l’acomiadament sigui la única opció que acaba essent factible. A vegades, es negocien certes condicions de treball des de seus centralitzades que estan molt allunyades de cada realitat empresarial, la qual cosa afecta negativament a l’empresa que s’acaba trobant en certes situacions paradoxals i amb les mans lligades. Posem un exemple.

Imaginem que des de la CEOE, la patronal espanyola, s’estipula un salari mínim de 10 euros per hora. Les empreses, que paguen un salari als seus treballadors en funció del valor afegit que ells aporten amb el seu treball, es trobaran amb un problema pel que fa a tots aquells treballadors amb productivitat de 8. Sorgeix el dilema de mantenir a l’empleat pagant el salari mínim, que és 10, el qual suposaria una pèrdua de 2, o prescindir del treballador. Assumint que l’empresa busca el seu benefici i continuïtat, haurà de fer fora al treballador. En absència d’un salari inflexible, aquest treballador romandria empleat i cobraria 8, i no 0. Queda clar, doncs, per què és millor permetre més flexibilitat interna per tal de promoure el manteniment dels llocs de treball, facilitant que la negociació col·lectiva es faci de manera descentralitzada, ja que és així com cada contracte s’adaptarà millor a cada situació concreta. Aquesta negociació descentralitzada no pretén abusar del treballador, el que persegueix és obrir un marc nou de possibilitats de contractació i crear un context atractiu que permeti obrir un negoci a tot aquell emprenedor que tingui una oportunitat.

Menys indemnitzacions per poder contractar més

Un punt prou polèmic ha estat la reducció de les indemnitzacions per acomiadament. Fins ara, un treballador fix que era convidat a marxar de manera improcedent, és a dir, sense cap motiu en concret, tenia dret a cobrar 45 dies per any treballat. Ara, aquests 45 dies es redueixen a 33, obrint-se la possibilitat de que es redueixi a 20 dies per any treballat, si l’acomiadament és objectiu, com per exemple a causa  d’una baixada persistent de les vendes. La idea de les menors indemnitzacions sorgeix de que sovint els empresaris no contracten treballadors per por a que després, si alguna cosa es torça, el seu acomiadament els surti massa car. La mitjana de dies de indemnització a Europa és de 20 dies… Moltes empreses a Espanya en els últims anys s’han vist obligades a tancar perquè la fallida era més barata que l’acomiadament d’un cert nombre de treballadors.

És peculiar i mereix que ens aturem a pensar-hi com aquestes menors indemnitzacions tenen un efecte sobre els incentius. Els economistes -i qui aspirem a ser-ho-, estem obsessionats per com tot allò que ens envolta es regeix per senzills sistemes d’incentius, la primera premissa dels quals és que cada individu cerca el seu benefici propi. Per un treballador que porta tota la seva vida a la mateixa empresa, un acomiadament improcedent significaria ésser indemnitzat amb quantitat elevada de diners, posem, 90.000 euros. En canvi, si l’acomiaden per què l’ empresa va malament, la indemnització es reduiria substancialment, es quedaria potser amb 30.000 euros. Això què vol dir? El que vol dir és que aquesta reforma laboral elimina, en part, el conflicte d’interessos entre empresa i treballador, alineant-los de manera considerable. L’empresari desitja que el treballador s’esforci al màxim per obtenir bons resultats. En canvi, el treballador generalment vol guanyar un bon salari exercint el mínim esforç. A partir d’ara, el treballador també voldrà el bé de l’empresa ja que sap que si l’empresa té problemes i el fan fora, la seva indemnització serà molt menor. Tots aquests motius el conduiran a esforçar-se més i a ésser més productiu, el qual sens dubte és d’interès de l’empresa. I de tota la societat en general, doncs quantes més empreses i empresaris, més cohesionada i benestant serà la societat.

Mesures per facilitar l’ocupació juvenil

Un altre punt interessant és que es permetrà l’establiment d’ ajuts de 3.500 euros per empreses de menys de 50 treballadors,  per a fomentar la contractació de joves de menys de 30 anys, a empreses de menys de 50 treballadors. Em sembla una mesura interessant, arribats a un punt en el qual el què volem gran part dels joves és simplement poder treballar. A països com Alemanya o Estats Units, els joves treballen cobrant un salari baix, ja que es sobreentén que es tracta d’un procés d’aprenentatge que produirà fruits en el futur professional del jove. Es tracta de recuperar la figura del “aprendiz”. Malgrat això, em pregunto, no és perillós que es pretengui solucionar el problema SUBVENCIONANT la contractació dels joves? Si un dels principals problemes és que s’obliga als empresaris a pagar molts impostos, el que s’ha de fer és baixar-los. Subvencionant, només s’aconseguirà SUBSTITUIR la contractació d’adults per joves, que no és sempre el que pot necessitar una empresa per cobrir una posició determinada.

Nous drets dels treballadors

Per últim, la reforma estableix el dret a una activitat formativa permanent que haurà d’estar vinculada al lloc de treball i que serà impulsada des de l’empresa. Recolzo plenament aquesta mesura, ja que una innovació tecnològica o d’altre tipus no hauria de suposar mai l’acomiadament, i sempre és bo fomentar la preparació professional per tal de ser competitius. No obstant, cal que estigui controlat de manera eficaç, des de l’Administració, per tal d’assegurar que aquests drets es respecten i que els fons per a formació no esdevenen fons pel malbaratament, com ha passat i passa sovint. Tanmateix, l’aposta per la formació ha d’anar més enllà de l’àmbit empresarial.

Apart de l’abaratiment de l’acomiadament, no s’ha d’abandonar a l’aturat. Crec que els aturats han de tenir la possibilitat, mentre no troben cap feina,  d’assistir a cursos de formació i assessorament per a oficis amb demanda. És bo mantenir el subsidi d’atur mentre es fomenta la formació continua de l’aturat, promovent, al mateix temps, un canvi cultural, i retirar el subsidi a aquell que refusi feines de manera reiterada.

Conclusió

La majoria d’empresaris no són explotadors sense escrúpols ni valors que només pensen en com abusar dels seus treballadors. D’empresaris, com de treballadors, n’hi ha de bons i de dolents. De responsables i de irresponsables. N’hi ha que tenen talent, que s’esforcen dia a dia, amb creativitat i capacitat de sacrifici, i d’altres que no. Però, la majoria d’empresaris simplement volen el millor per a la seva empresa, oferir un producte o servei a la societat, obtenir un benefici i pagar els seus impostos. Per això, demanen, i necessiten, persones preparades en condicions d’ajudar-los. La majoria de l’empresariat és conscient de que el beneficia tenir satisfet a l’empleat i sempre que es pugui permetre contractar treballadors sota bones condicions contractuals no ho dubteu que ho farà. Un empresari també és treballador. Igual que un treballador pot esdevenir empresari.

Queda un llarg i feixuc camí per recórrer durant el qual no s’ha d’establir la confrontació entre sindicats i patronals, sinó caminar junts de la mà per fer possible un mercat de treball més flexible, on tothom hi tingui un lloc i em sembla que el primer pas pot ser aquesta reforma laboral. El discurs social és de tots, no només d’uns. No tot és blanc o negre, no hi ha bons i dolents. Qui digui el contrari, fa demagògia.

La crisis és dura, llarga, severa i global. Però a Espanya ha adoptat una forma especialment ferotge en les xifres de l’atur, probablement degut a l’esclat de la bombolla immobiliària més gegant i irracional d’Occident. I ara, què? Ningú té la solució màgica al moment històric tant dramàtic que vivim. Ningú sap del cert si aquesta reforma laboral serà eficaç i si ens ajudarà a sortir del pou. No obstant, la sensació de reiterat fracàs dels últims anys, fa necessaris, inel·ludibles, molts canvis. Canvis allunyats de qualsevol frivolitat lampedusiana. Canvis per a que, en el mercat de la ocupació, res segueixi igual.

0 thoughts on “REFORMA LABORAL: Una oportunitat per a que, en ocupació, res segueixi igual.

  1. Molt bon article Gina! M’agrada com exposes els punts i ho argumentes. Tenint un 24% d’atur (que no inclou gent fent cursos o voluntaris) crec que l’economia espanyola té el repte de ser valenta i fer-ho bé d’una vegada, però com sempre, trobaran la manera de quedar-se a mig camí i crec que aquí està l’exemple, deixem que els agents econòmics es trobin en igualtat de condicions.
    Si ets una bona empresa tothom voldrà anar a treballar, si ets un bon treballador les millors empreses es barallaran per tu, i si es al contrari, quedaran fora de l’economia i em sembla just. Hem d’aprendre que l’esforç i el treball ha de ser la norma sense excepció.

  2. Molt bona feina. Ho expliqueu de maravella. Un dels problemes que veig que fem en aquest país és el de fer les coses a “la española”. Ja ho hem fet amb el Pla Bolonia i ara ho fem amb la idiosincracia de la reforma, que no és més que un intent de canviar la dinàmica de nivellar costos via salaris com bé fan en altres paisos europeus, enlloc de fer-ho com fins ara i sempre, via capital.

  3. Cuando tú, yo, y otros universitarios con 30 años aún sigamos trabajando como becarios con un salario de mierda porque a los empresarios les interese esos tipos de contrato que quiere hacer el PP vuelves a hacer otro artículo.

    PD: mucha reforma laboral, pero dime tú, porque no hacen una reforma con tal de evitar las economías sumergidas? porqué no se cambia el plan contable para evitar fraudes fiscales? Porqué no se obliga a los empresarios también a reinvertir parte de los beneficios en las propias empresas? Porqué tenemos que pagar siempre los mismos?

  4. ¿Menos indemnizaciones para poder contratar más? ¿Medidas para facilitar el empleo juvenil?

    En ningun pais que se haya abarado el despido se ha conseguido crear trabajo de una duracion mas haya de lo temporal. Esta reforma no servira absolutamente de nada, y bajo mi punto de vista no es mas que una preparacion para algo mas gordo.

    La gente, que se olvide de ser contratada, que se olvide de una recuperacion, hay varias soluciones y ninguna pasa por esta reforma. Para empezar, si se quiere fomentar la contratacion lo que deberian hacer es abaratar la contratacion, suprimir impuestos como el IRPF y la cotizacion a la SS, aproximar los salarios netos y brutos, no permitir que el estado siga sangrando a tanto trabajadores como empresarios y autonomos, y si lo hace, que sean siempre desde la voluntad del trabajador (como la casilla de fines sociales), luego permitir el despido libre, lo cual es lo mas logico, alguien cobra por ser productivo, no por dejar de serlo, ya que nadie paga por ser contratado, y luego, reduccion de horas de trabajo, un sistema cada mas eficiente no necesita el doble de gente para producir cuando el mundo es finito, esa mundo ficticio creado por el intervencionismo nos deja donde estamos, un pais con un numero de parados que no puede absorber aunque si reducir…por ahora.

    1. Agradezco enormemente el espíritu crítico pero a la vez constructivo, el espíritu del inconformista con ideas, y con ganas reales de cambiar las cosas a mejor. En efecto estoy de acuerdo en que muchas cosas se deben hacer mejor, demasiadas, y desde hace mucho tiempo. Se cambia a los políticos sin modificar el marco de incentivos en el que actúan, y todos, acaban dejándose llevar por su naturaleza, haciendo prácticamente lo mismo aunque no quieran aceptarlo explicado con distintas palabras.
      Puedo entender que abaratar la contratación sea una posible solución, se contrataría más, supongo.Sin embargo, y aunque acostumbro a estar poco a favor de los sistemas intervencionistas, creo que sí es esencial que el Estado se lleve una parte de los sueldos de trabajadores y empresarios, de manera progresiva según el salario de cada uno para no afectar a las personas con rentas más bajas. Es una recaudación totalmente necesaria para poder mantener servicios fundamentales en nuestra sociedad, servicios que desde mi punto de vista debe proporcionar el Estado (no entro a discutir que se pueda hacer mejor o peor) y que sin éstos impuestos no sería posible. Quitar esos servicios pagados con el dinero de todos sería retroceder aún más que lo que se retrocede con esta reforma.
      Otra posible medida sería reducir los sistemas burocráticos y administrativos que comportan costes y más costes inútiles y que no benefician a nadie.
      Hacen falta muchos cambios de gran envergadura para solucionar el problema a largo plazo y de manera estable pudiendo garantizar los derechos de los trabajadores. Hoy un amigo me decía, eliminar el paro no lo es todo, si a cambio hay que pagar el gran coste de bajar el salario a un nivel precario. Estoy totalmente de acuerdo. Pero vivir anclado en ideales, sea cual sea la situación, no sirve de nada, las utopías son necesarias como punto de referencia para ir avanzando, y suerte tenemos de que existen y han existido siempre. Sin embargo, hay que considerar cada contexto. Ésta crisis global implica que para poder salir adelante haya que dar pequeños pasos atrás en grandes conquistas históricas. Pasos atrás que permitan recuperarse, para luego volver a recuperar lo que una vez se tuvo. Duele a todo el mundo tener que hacerlo pero estoy segura de que los logros más importantes a veces requieren que se ceda un poco. Quien encuentre una solución que no implique tener que ceder por alguna parte, y que sea realista, le aplaudiré y apoyaré. Quien vive en un sueño corre el riesgo de no despertarse. Hay que afrontar la realidad tal y como es. Es mi opinión..

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *