Petroli: “bueno, bonito, barato”

La gran majoria del petroli que hi ha al planeta es va crear en dos periodes breus de la història d’aquest, fa 150 i 90 milions d’anys. Animals i plantes moren a l’oceà, aquests són comprimits per la sorra més i més i més per després sufrir un periode de “cocció”, a uns 2.000 metres de profunditat, i una sèrie de reaccions químiques converteixen aquesta massa orgànica en petroli.

Un barril de petroli produeix el mateix que 12 obrers en un any. 25.000 hores de feina. No fan falta masses càlculs per veure la quantitat d’energia gratis que això suposa. Un 70% del petroli s’utilitza per transport, i un 98% de l’energia del transport ve del petroli. El petroli l’utilitzem literalment per tot, petroquímics per fertilitzants, plàstics, farmacèutics, insecticides, cosmètics, herbicides… Imaginar un món sense petroli és extremadament difícil i has de tenir molta imaginació, sobretot si te’l vols imaginar amb la mateixa qualitat de vida.

Vivim en una època on l’energia és abundant i barata. Durarà per sempre? No. Per què no? Perquè el petroli té els dies comptats. Serem capaços de trobar una font d’energia amb una eficiència similar? No depen de la majoria de nosaltres, depen d’una molt petita minoria de científics que hi treballen. De moment diuen que estan molt lluny. I jo me’ls crec. Podríem ser tots plegats optimistes i pensar que de coses pitjors ens hem sortit, però seria molt poc prudent per part nostre no pensar en un pla B, i aquest pla passa per construir un món sense tanta dependència al petroli i, per tant, serà obligat canviar una serie d’hàbits.

El mar Càspia va ser un dels primers llocs on es va trobar una gran quantitat de petroli, i la província per excel·lència era Bakú. Bakú era una de les províncies més riques del planeta, tothom treballava i tothom es pensava que seria així per sempre. Ara Bakú és això:

Durant molts anys els Estats Units eren els màxims productors de petroli del món. Ningú excepte Hubbert s’imaginava que això pararia. El van titllar de boig i el van arraconar de la seva professió. La realitat? Aquesta:

El petroli arriba cada vegada de llocs més inestables i insegurs. Amb l’excusa de “democratitzar” països, Occident es dóna permís per invadir els països que els dóna la gana. Irak abans de ser “democratitzat” era un dels llocs on el petroli estava menys explorat i explotat. Ara, 10 anys després, produeix petroli, però no hi ha institucions, no hi ha Estat, no hi ha exèrcit ni policia real, la gent és més raptada, ferida i assesinada que mai… CAOS. A més, els números no quadren. Cada vegada és més evident que la OPEP exagera quan de petroli els queda. El 1985 Kuwait va afegir de la nit al dia un 50% de petroli a les seves reserves (en aquell moment la quota que cada país de la OPEP podia produir es basava en les reserves), dos dies més tard, Venezuela va doblar les seves reserves, l’endemà tots els països membres van augmentar-les de cop. Les xifres són les mateixes desde llavors. Han passat més de 25 anys.

El Dr Hubbert no es va aturar en descriure el zènit d’Estats Units, i va preveure que el del món és… ja mateix. Ara falta veure com portarem la baixada. Serà en picat o serà planera? Mentrestant 58 països ja produeixen menys que en el passat i totes les grans zones estan explorades, cada vegada consumim més, i ara se sumen a la festa del consum Xina, Índia i Brasil.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *