No tot és tan negre

Començar un article sobre economia, la setmana que una gran part del país s’està cremant et fa plantejar-te moltes coses. Potser molts cops els que estem ficats en aquest món d’economia o empresa, fem un gra massa de la monetització de tots els aspectes de la vida, ja que al cap i a la fi és el sistema més senzill i objectiu per a mesurar el progrés, les nostres millores a la vida rutinària o l’impacte que té una nova llei. No ens oblidem, l’economia té aquest objectiu, recursos limitats i desitjos o necessitats majors que els recursos que tenim a repartir. Molts cops s’ha parlat de que el PIB per capita no és el millor indicador de benestar i és ben cert, hi han molts intangibles al darrere que no ho podem quantificar i que poder fan més ric (o feliç) a un país d’un altre.

On vull anar és que fins fa gairebé un any, desgraciadament, la població no estava conscienciada sobre l’economia fins a un punt raonable, molts pensaven que la despesa pública era infinita i no passaria res per malbaratar-la. Avui, forçosament, tots descobrim que fins l’últim racó de la nostra vida té a veure d’alguna manera amb conceptes econòmics. Resumint, avui no toca fer un article sobre com estem o si ens en sortirem (ja que no ho sap ningú). Avui tinc la necessitat de plantejar un article en positiu, una setmana on la dificultat s’ha accentuat per a les economies espanyoles i italianes i on sobretot, l’incendi de l’Alt Empordà ens ha entristit amargament.

Al meu parer, quan un està tan abaix treu quelcom intangible, que no ho trauria en una situació que no fos límit, i sembla que aquest estiu ho serà, amb l’intervenció d’Espanya (i Catalunya), la pujada de l’IVA… I és aquesta rauxa, quelcom emocional on marquem la diferencia molts pobles i aquí, tenim molt a dir.

 

La primera bona notícia, malgrat la desgràcia patida, és l’humanització de la societat. Crèiem que amb la crisi ens estàvem tornant cada cop més immunes al patiment aliè, que estàvem tendint cap a un model individualista i fins i tot egoista però no, la catàstrofe de l’Empordà ens ha fet treure el millor que tenim i solidaritzar-nos voluntàriament amb cooperació lliure entre els individus, sense que ningú ens mani fer-ho o no.

Si volem tenir notícies més tangibles econòmicament parlant, podem fer-nos ressò de la que publica l’Expansión. Les bones dades del turisme a la ciutat de Barcelona, que cada any marca nous rècords de despesa turística, visitants i tot això, en una crisi que fa molt difícil mantenir aquest bon nivell d’afluència. Un molt bon exemple de possibilitats al nostre país.

Si gratem més per Internet trobem, com uns nois de La Rioja han guanyat la “Google Science Fair” a California. El seu projecte consistia en un estudi de la vida microscòpica al medi aquàtic, competint amb més de 100 països pel premi final i finalment guanyant una competició científica molt valorada arreu del món.

La següent dada la considero la més important i gratificant, i és on crec que està la clau de la recuperació de l’economia. Les exportacions de l’industria catalana van augmentar un 13.5% al 2011 i l’inversió al sector industrial també ha estat positiva després de dos anys en negatiuConvertint-se en uns dels líders d’activitat emprenedora amb un 6.9% superant a països com França, Finlandia o Alemanya.

I per últim, malgrat no ser molt partidari de l’intervenció de l’administració pública, podem ressaltar com la Generalitat té signats 20 projectes d’inversió estrangera a Catalunya per al 2012, podrien ser més o no, però les dades són prou bones si tenim en compte els temps que estem passant.

Sens dubte que són temps difícils i on la gran majoria ho veu negre, però també és quelcom positiu fer una ullada a dades i sectors que creixen i poden tirar endavant. És per això que no dubto de la capacitat de tots nosaltres de tirar milles i fer la nostra professió de la millor manera possible, ja sigui aquí o a qualsevol altre part del món, contribuint a crear una societat més justa i pròspera.

 

 

 

0 thoughts on “No tot és tan negre

    1. Tens tota la raó, però dona-li la volta al teu argument. Amb totes les dificultats que tenim, estem així. Potser un altre lloc, estaria enfonsat, però nosaltres no. Hi han coses que s’han de canviar òbviament, però si no ho fem nosaltres no ho canviaran per nosaltres.

  1. Mireu el que vaig llegir al blog de Laura Cantizano, una excel·lent coach. – http://www.lauracantizano.com – :

    UNA DOSIS NECESARIA DE MOTIVACIÓN.

    Mientras otros se preocupan, yo me ocupo.
    Mientras otros critican, yo avanzo.
    Mientras otros no lo ven posible, yo sigo avanzando.
    Mientras otros sopesan las oportunidades, yo las saco partido.
    Mientras otros dudan de si mismos, yo creo en mi.
    Mientras otros tienen miedo de lo que podrían ser, yo determino lo que seré.
    Mientras otros tienen la opción del fracaso, yo tengo la opción del éxito.

    “Yo soy lo que pienso, porque lo que pienso es lo que determina mis actos, ellos mi carácter, y éste quien determina mi destino”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *