Monumental confusió

Farà menys d’una setmana vaig poder llegir a Facebook ‘veient tota la gent que m’odia sense saber-ho encara’ com a conseqüència del desenllaç de la consulta celebrada a Tortosa en referència al monument. Qui publicava era un jove tortosí. Catalanista i d’esquerres. Ha estudiat un grapat d’anys a Barcelona. S’havia inclinat per l’opció ‘mantenir-lo i reinterpretar-lo(?)’. Continuava amb ‘pels que no aconseguiu entendre la meva posició, no sento odi ni incomprensió però demanaria un tracte equitatiu’. Acabava amb ‘sembla com si la democràcia tingués els seus límits on la victòria és per als que pensen diferent’. Era la ‘monumental’ consulta de dissabte passat il·lícita, potser?

Més reaccions a Facebook: ‘tortosinos enfervorizados están acudiendo en masa para dar cumplido testimonio de su arraigo a todo lo patrio’ deia un internauta, concloent que  ‘la importancia de respaldar este símbolo que representa la España que emprendió la cruzada para unir sus pueblo bajo un único mando al servicio de Dios y de España. Viva Franco, Arriba España! Firmado 5.755 tortosinos’. La xifra equival a tots aquells votants contraris a la retirada. Ras i curt. Però fal·laç i ignorant. Per Radio Patio s’han pogut sentir comentaris com aquest i més, durant els últims dies.

Passem pels mitjans de comunicació. Durant la reflexió diària de Josep Cuní[1] al seu programa ‘8 al dia’ expressava que ‘el nivell de confusió general és clar i evident’. Primer, ‘tortosins votant a favor de mantenir el monument franquista’. Després, ‘antics legionaris desfilant al centre de Barcelona’. En un mateix pla, els 5.755 tortosins i els legionaris. Sense distinció aparent. O bé uns no s’han sabut explicar, o bé els altres no han fet un mínim intent d’entendre.

El monument franquista inaugurat l’any 1966 al riu Ebre al seu pas per Tortosa

El passat 28 de maig fins a un 30% dels veïns de Tortosa van participar a la consulta –i dic ‘fins a’ en lloc de ‘només’ per la inexistència de campanya i debat públic. Més del 68% dels participants es van inclinar per no retirar el monument. Modificant-lo, reinterpretant-lo, democratitzant-lo(?), sí. Però mantenint-lo. Arran d’aquesta, es podrien obrir múltiples debats: és legítima una consulta sobre la memòria històrica? Era la pregunta clara i concisa? Per a molts dels partidaris de mantenir el monument, aquest és ja més un element paisatgístic, significació del qual estaria bé reinterpretar –per no només rendir homenatges als caiguts del bàndol franquista-. I el discurs mandrós de sempre: hi ha altres prioritats. Els veïns que, com jo mateix, crèiem necessari retirar-lo, hem de fer autocrítica. Ester Balges la cara més visible d’entre els partidaris de la retirada i membre de la Comissió Retirada Símbols Franquistes de Tortosa, forma part també del casal popular Panxampla, espai que sol reunir l’esquerra anticapitalista de la ciutat i els seus voltants. Manifestament contrària a la celebració de la votació, insinuava que si el desenllaç no li era favorable, caldria enderrocar-lo de tota manera! Què poc atractiu, tot plegat, oi? Les ‘ingerències’ externes anaven en la mateixa direcció. Passa una mica el mateix amb la campanya del Remain a la Gran Bretanya, farcida de polítics de la Unió Europea; o quan ens arriben editorials del Financial Times dient que la independència seria catastròfica per Catalunya. És molt humà, que a un li agafin ganes de portar la contrària. En cap cas pretendria, tot i això, justificar el dur veredicte de dissabte passat.

Ara bé, la ‘demonització’ post-consulta a la que s’ha sotmès a la ciutadania de Tortosa la considero desproporcionada. Ja no només pel que fa referència a l’esperit democràtic dels veïns de la ciutat, compartit per una immensa majoria –o és que els d’Olot, Lleida o Barcelona ho són més?- sinó per la seva catalanitat. A les municipals de 2015, el PP de Tortosa va treure 1 dels 21 escons. Plataforma per Catalunya, 240 vots. I Ciutadans ni s’hi va presentar[2]. A més, encara que potser alguns pensareu que barrejo pomes amb peres, les Terres de l’Ebre és, de llarg, la zona geogràfica amb un percentatge més elevat amb el català com a llengua habitual[3].

Curiosament, Ferran Bel, alcalde de la ciutat i defensor de la no-retirada del monument, va tenir un paper actiu en la incorporació de Tortosa com a membre de l’AMI[4], sent-ne escollit vicepresident[5], així com en la celebració del 9N.

No és menys cert que una cosa no treu l’altra. No pretenc justificar. Però sí crec que cal conèixer millor la realitat, complexa, com la que més. I ara, els que volíem que la nostra ciutat deixés de ser la seu del símbol franquista més gran que queda, hem d’esperar. Calma chicha. Cal pair, esperar l’oportunitat, saber convèncer.

Referències

[1] http://www.8tv.cat/8aldia/opinio/tan-poc-hem-evolucionat/

[2] http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/09/43/155.html

[3] http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/eulp2013_fullet.pdf

[4] Associació de Municipis per la Independència

[5] http://www.municipisindependencia.cat/2015/07/carles-puigdemont-escollit-nou-president-de-lami-a-lassemblea-general-celebrada-a-valls/

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *