Més enllà de la crisi

Article enviat pel col·laborador: Sergi Albiol

Malgrat les conseqüències més tangibles de l’actual crisi econòmica les estiguem vivint dia a dia, com les elevades taxes d’atur, l’economia submergida o el dèficit públic entre d’altres, sembla que el veritable conflicte de la crisi va molt més enllà de les turbulències econòmiques diàries.

En un anàlisi temporal de l’economia, trobem períodes cíclics o estructurals. Segurament, per la gran majoria de la societat, el seu gran objectiu és poder sortir del forat a curt o mig termini, sense tenir en compte els efectes d’un futur més enllà dels pròxims 10-20 anys.

No és estranyament curiós que molts dels països del nord i centre d’Europa no hagin sofert unes conseqüències tan extremes com les que hem patit estats de la zona mediterrània com Espanya o Grècia?

Global Innovation Index

La resposta la podem trobar a nivell estructural. El que marca la diferència en un context com el que estem vivint actualment és el sistema i les bases que formen un país, de la mateixa manera que els fonaments d’una obra arquitectònica permeten que una casa no s’enfonsi. Les bases que formen un país o estat marquen el camí que aquest seguirà a posteriori. Per ser més clars; les lleis que conformen una constitució determinen els incentius de ciutadans, polítics, empresaris, etc, a actuar d’una manera o d’una altra. La manca d’incentius és un dels grans factors de l’agreujament de la conjuntura econòmica actual. Ningú s’ha adonat que alguns països nòrdics tenen una potència econòmica molt estable gràcies a la comprensió dels errors passats? Alguns d’ells també van sofrir greus crisis econòmiques en temps passats, però això ha permès grans canvis a nivell estructural que els ha permès encarar el futur d’una forma més pròspera. El més destacat és que la clau de l’èxit són els incentius que defineixen els seus sistemes legals. Si en els països mediterranis es troben tants casos de corrupció és perquè algú ho permet, i aquest algú és la constitució.

Encara que ens trobem en una situació on no depenem de nosaltres mateixos i les circumstàncies no donen cap altre alternativa que l’austeritat, em pregunto si retallant en sectors com l’educació podrem solucionar aquest problema algun dia. Realment, que pràcticament ningú parli d’un canvi estructural en un situació com aquesta és preocupant, demostra que portem una marxa menys que la resta de economies desenvolupades.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *