Liberalització d’horaris

Sense dubte, estem patint un estiu asfixiant, i no per la calor, sinó per com va el país i com va l’Estat. Els suposats salvadors de la pàtria estant resultant ser tan ineficaços com els seus predecessors. Grapats de mesures apareixen cada divendres des del Consell de Ministres, la majoria retallades i augment de la pressió fiscal. És en aquest marc on fa una setmana es va aprovar la liberalització d’horaris comercials.

A partir d’aquí els liberals aplaudeixen i s’obre el debat. Aquesta mesura transcendeix de l’àmbit purament econòmic per les seves implicacions socials i s’hi afegeix una vessant ètica, d’aquí que l’Església es pronunciés de mà d’un seguit de bisbes posicionant-se en contra, per les dificultats que comportaria a la conciliació de la vida laboral amb la familiar a més a més de no respectar el descans del diumenge. Tot i l’interès que desperta qüestionar-se aquesta mesura des d’un punt de vista ètic, jo em centraré en l’eficàcia de la mesura en termes econòmics.

 

La teoria és senzilla, si un executiu vol aprofitar el seu temps lliure de diumenge per comprar-se una corbata i existeix un venedor disposat a vendre-li, si un grup de joves volen comprar un ampolla de Ron a les dues de la matinada i existeix un botiguer disposat a vendre’ls-hi, ambdues transaccions són òptimes i s’haurien de produir, en el cas que l’Estat ho prohibeixi causarà una ineficiència. D’aquesta manera la liberalització d’horaris és adient i acabarà amb aquesta ineficiència… el problema és que no és tan senzill. El que la liberalització provoca és que s’ampliï l’horari del mercat, tal que els comerços competeixin en una major franja horària. Els comerços que competiran seran els que el cost de seguir venent durant una hora més sigui menor que els ingressos que en treuen, però pels que sigui molt costós haver d’estar una hora més oberts tal que no els compensi no hi competiran i acabaran per perdre clients i fent fallida. Sabent això, els comerços vulnerables, bàsicament petits comerços, s’han posicionat en contra. Un estudi d’ESADE conclou que la mesura desertitzarà el comerç a zones urbanes, sobretot les perifèriques, apartades dels centres comercials.

Que el fet d’aplicar més competència faci tancar un seguit de negocis no és un problema de per sí, ja que els que quedaran seran més eficients, però en aquest cas s’ha de filar prim ja que estem parlant que gairebé s’eliminaria tota una tipologia de comerç, que alguns podrien considerar obsoleta però té nombrosos efectes positius. El petit comerç proporciona un tracte personal que no pot oferir un gran establiment, genera llocs de treball més estables i més qualificats, és menys agressiu amb el medi ambient…

D’altra banda, cal matisar els beneficis que comporta aquesta mesura, ja que al cap i a la fi no implicarà augmentar la demanda, simplement que les transaccions es repartiran en la nova franja horària, ara més àmplia. Per tant, l’executiu que es volia comprar la corbata en diumenge, haurà de comprar-la un altre dia, i el nois que volien l’ampolla de Ron, la compraran abans de les dues de la matinada, preveient que els comerços tanquen.

A tot això, com no pot ser d’altra manera, li faltava el toc de vinagreta política. Aquesta mesura envaeix les competències de la Generalitat, la qual s’hi oposa frontalment. En aquest tema no m’hi vull esplaiar, però s’ha de reconèixer que afegir el conflicte Espanya-Catalunya dins aquest debat li dóna encara més morbositat.

0 thoughts on “Liberalització d’horaris

  1. Jo crec que no és excloent. El petit comerç és això, petit comerç, d’àmbit local, de barri fins i tot, i segurament, no ho conec, amb ventes en jornada de matí o laboral. Que obrin una botiga el cap de setmana: 1. no obliga a la de petit comerç a obrir, 2. no està dirigint-se al mateix públic necessàriament (jo puc voler comprar-me un tratje per la oficina o altres coses que només puc comprar els caps de setmana).

    Per tant, crec que s’està opinant en extrems (no en l’article sino en la premsa en general) tractant de negativa la proposta. Hi ha molts casos en que s’estarà en un òptim de Pareto, on no es perjudica a ningú millorant la situació dels negoci disposats a tenir més flexibilitat horària ja que es dirigiran a un mercat que fins ara potser no tenia oferta.

    I ara, podeu donar-me clatallots, ja que economia no ha estat mai la meva delicia.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *