L’harem: submissió, sexe i lascívia?

L’harem. Què suscita aquesta paraula a la ment de les persones? De l’harem s’ha dit de tot; s’han escrit llibres, pintat innombrables quadres, rodat pel·lícules, fantasiejat, temut… Però sobretot s’ha desconegut, i actualment encara es desconeix. Tot l’interès que ens causa una concepte tan remot i exòtic com l’harem a les persones del món occidental és degut a la falta d’informació que en tenim. És per això que cal evitar tota especulació supèrflua per tal d’arribar a entendre la veritable idea d’harem. Per tant, aquest article intentarà explicar el vertader significat d’aquesta paraula, explicarà l’estructura de l’harem i alhora analitzarà i qüestionarà el rol institucional que va tenir en la societat otomana al llarg de la història.

Per començar, la paraula harem prové de l’àrab, i més concretament de la paraula haram, que és allò il·lícit i prohibit. El contrari és halal, que es refereix a allò permissible i acceptable.[1] Altres definicions de la paraula haram són “lloc prohibit”[2], “santuari”[3], “dones i concubines”[4], o “cambres de les dones”[5]. La seva arrel etimològica ens fa entendre com la paraula harem fa referència a dos conceptes diferents però que alhora estan estretament lligats. En primer lloc, es refereix a les habitacions de la casa on no hi tenien accés els homes que no eren de la família, eren les estances privades dins una casa en les quals vivien les dones durant els segles XVI i XVII a molts països musulmans situats a l’Orient Mitjà[6]. Al mateix temps, la paraula també fa referència al conjunt de dones que habitaven aquestes estances. Aquest grup estava format per les esposes legals, concubines i servents que posseïa el musulmà propietari de la casa.

La Grande Odalisque (1814) Ingres

Pel que fa a la història de l’harem, és bàsic desmentir en primer lloc la idea que el fet de reunir o tancar dones a mercè d’un home poderós és característic només del món islàmic. Podem trobar harems al món de la Grècia Clàssica: els grecs tenien una part de la casa on només vivien les dones, el gineceu. Les dones del gineceu no podien participar en cap esdeveniment intel·lectual i, pràcticament no en podien sortir. Els harems més importants però, són els de l’Imperi Otomà.[7]

Els harems de l’Imperi Otomà van ser construïts durant els segles XV i XVI. A l’imperi governava el Sultà que, a més tenia el títol religiós de Califa i tenia el poder absolut. En la cultura otomana, la compra de concubines o esclaves sexuals era molt comuna. Va ser d’aquesta manera com durant els segles XV i XVI es van començar a construir els harems. Els harems eren un recinte dedicat especialment a les dones, situat dins del palau del Sultà. A les estances reservades a les dones de l’harem només hi tenia accés el Sultà o senyor de la casa, i els eunucs o servents. Durant l’època del sultanat turc en què va governar Murad III (1574-1595)[8], per a fer-nos una idea, van arribar a viure més de mil persones dins l’harem.[9]

 L’harem tenia una organització interna molt complicada. La secció femenina de l’harem estava principalment integrada per: la Mare Reina o Valide Sultan (la mare del Sultà), les Sultanes (les filles del Sultà), les preferides (kadins), les concubines i les odalisques. De fet, aquestes habitaven únicament i exclusiva dins d’aquest harem, ja que no els hi estava permès sortir a l’exterior o tenir cap tipus de contacte amb un home que no fos un servent o el propi Sultà.

Les odalisques i les concubines eren les dones més belles de l’Imperi Otomà. Provenien de zones com Georgia o Circassia. Eren les dones amb la posició més baixa dins de la jerarquia de l’harem, ja que eren considerades serventes. En el cas de ser extremadament belles i estar dotades d’un magnífic talent, podien ascendir en l’escala social que seguia el següent ordre: odalisques, concubines i les preferides del Sultà.

Les concubines eren odalisques que havien estat entrenades tot aprenent música, poesia i l’art eròtic. En el cas de que tinguessin talent i destaquessin sobre la resta, eren presentades una sola nit a la cambra del Sultà. Normalment les concubines només passaven una nit a la cambra del Sultà, però si donaven a llum un nen, pujaven de categoria i passaven a ser una preferida (ikbals). En el cas d’agradar al Sultà especialment, passaven a ser “les dones preferides del Sultà” (kadins). Les kadins tenien la categoria equivalent a una esposa i estaven situades en la zona més alta de la piràmide jeràrquica. El Sultà podia tenir un nombre limitat de kadins, i en canvi, podia tenir un nombre il·limitat de concubines.

A la punta de la piràmide de les dones de l’harem es trobava la Mare Reina o la Velide Sultan. Aquesta era la mare de l’actual Sultà i s’encarregava de mantenir l’orde i la pau dins de l’harem. A més a més, era l’encarregada de l’educació política del seu fill. En nombroses ocasions, els caps de la religió islàmica (mufti) o els ministres (viziers) la convidaven a intervenir en qüestions polítiques quan consideraven que el Sultà havia pres una decisió errònia. Per últim, cal tenir en compte que les esposes oficials del Sultà també vivien dins l’harem i tenien una posició privilegiada.

És important destacar que els harems no van ser només “palaus sexuals” sinó que van ser institucions amb un pes polític important. En la política i les decisions de l’Estat intervenien les dones més poderoses de l’harem, com la Velide Sultan. El període on aquest fet va ser més destacable va ser durant el sultanat de les dones. El sultanat de les dones, en turc Kadinlar Saltanati, va ser el període entre els segles XVI i XVII en el qual les dones que habitaven a l’harem van exercir una gran influencia política en molts afers de l’Imperi Otomà. Aquest període va començar durant el regnat de Solimà I el Magnífic. Durant aquell temps, molts dels sultans van tenir poca rellevància i van ser les seves mares i esposes les que van regnar de manera efectiva.

El context polític per a què es donés aquesta importància de les dones va ser causat per la fi de l’expansió de l’Imperi Otomà a principis del segle XVI, que va causar que el sultà es retirés a la capital de l’Imperi en comptes de seguir conquerint i estenent el seu territori. A més, Solimà I va ser el primer sultà en estar oficialment casat, concretament amb Roxelana (coneguda també com a Hürrem Sultan), la qual va arribar a tenir molta importància en afers polítics. Amb aquest context, a mitjans del segle XVII havien governat sis sultans i durant aquest període les seves mares i dones havien estat les portadores de les regnes dins l’Imperi.

Els projectes més importants que van fer moltes mares o dones de sultans van ser obres públiques. Si bé la creació d’aquestes havia estat sempre una obligació pel sultanat, sultanes com ara la mare i la dona de Solimà I van dur a terme projectes molt més grans i ambiciosos que qualsevol altra dona i gran part d’homes abans d’elles. Les dones de l’harem van construir també mesquites, escoles, monuments, etc. Diverses mesquites arreu el territori on antigament hi havia l’Imperi Otomà avui en dia reben el nom de la dona que va liderar-ne la seva construcció.

Odalisque à la culotte rouge (1921), Matisse

En conclusió, veiem com els harems eren efectivament unes estances on les dones, pel simple fet de ser-ho, estaven condemnades a romandre-hi, i que tenien com a objectiu vital servir al seu senyor. Tot i així, la realitat és més complexa que aquesta simplificació feta per Occident, i els harems són un clar exemple d’una idea percebuda d’una manera tergiversada que ens ha arribat així a través de malinterpretacions europees. Són molt més que allò que diu l’opinió pública, i juguen un paper imprescindible a l’hora d’entendre la cultura, societat i història d’una regió com és l’Orient Mitjà i Sud Àsia.

Sílvia Caufapé Hostench, estudiant de 2n curs de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i col·laboradora de Pompeunomics

Referències

[1] MERNISSI, Fatema. El harén en occidente. Pàg. 24

[2] Ibídem, pàg. 25

[3] Ibídem, pàg. 25

[4] Online Etymology Dictionary: http://www.etymonline.com

[5] Ibídem

[6] Institut d’Estudis Catalans: http://www.iec.cat/

[7] Metapedia: http://es.metapedia.org/Harén

[8] Arte e Historia: http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1774.htm

[9] Mundo Árabe: http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA72%20Jun.09/MitosRealidadesHaren.htm

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *