L’avortament; lliure decisió i possibilitat

Com sempre ens tornem a trobar en el joc habitual; els canvis constants de lleis i avantprojectes de llei associats als canvis (o no) de Govern. Ara però tenim davant nostre un tema delicat el qual ha portat molta controvèrsia al llarg dels anys; el dret a l’avortament. Sens dubte és un debat crucial que va molt més enllà de la llei. Fem una mirada enrere per intentar entendre o trobar la coherència de les darreres lleis aprovades en les diferents legislatures des de la transició política. Després de l’època del Franquisme on l’avortament va estar considerat delicte i on la pràctica d’aquest en clandestinitat era usual, l’any 1985 es va aprovar la normativa de supòsits restrictius on es despenalitzava alguns casos d’avortament. Aquests eren; en cas de violació, en cas de patologia greu pel fetus o si significava algun perill de salut física o psíquica per la mare. Londres i Amsterdam es van convertir en el destí de moltes dones que, amagant el verdader motiu que les feia emprendre el viatge, van optar i lluitar pel dret a avortar. I és que com moltes d’elles han dit, allò va suposar una alliberació a les seves vides. No cal dir que el mal psicològic pel silenci que van haver de suportar no desapareixerà mai. Molts professionals van haver de prendre la decisió de fins a quin punt arriscar-se i situar-se en alguna banda de la partida. Dic arriscar-se perquè molts d’ells van ser objecte d’assetjament o burla per part d’algunes associacions que proclamaven el “sí a la vida”. L’any 2010 durant la legislatura Socialista el Govern de Zapatero es va aporvar la llei de terminis. Resumint a grans trets, la llei estipulava que fins les 14 setmanes l’avortament era lliure i sense la necessitat de cap justificació de la mare. De les 14 a les 22 setmanes dos supòsits podien interrompre l’embaràs: , “greu risc per la vida o salut de l’embarassada” o “risc de greus anomalies en el fetus” (en els dos casos amb un dictamen mèdic). També establia que les noies de 16 i 17 anys no necessitarien el consentiment dels pares per avortar. Però senyors, la vida seria massa avorrida si les lleis no canviessin… així que tornem-hi. Arribem doncs a l’avantprojecte de llei proposat pel nostre “ex-ministre” de justícia Justícia Alberto Ruiz Gallardón. És a cas una proposta ideològica que reafirma el gran paper que segueix jugant les institucions eclesiàstiques en la politica espanyola? L’avantprojecte de llei afirma que només es podrà avortar si hi ha informes mèdics que ho justifiquin o en cas de violació. Així doncs tornem a una llei de supòsits (com la del any 1985) i no de terminis. Una llei amb dos supòsits; el perill per a la salut de la dona i violació.

I com sempre, poc espai pel dret a decidir. Decidir una cosa que sens dubte no és a gust de cap de les dones. Poc espai també per mesures encaminades a ajudar la dona un cop pressa la decisió tenint en compte les conseqüències psicològiques associades. Mireu, mil poden ser les raons que fan emprendre a milers de dones optar per aquest dret, tantes que ni ens les podem imaginar. Estarem d’acord que és una decisió lliure i personal, la pren la dona amb o sense l’ajuda de la seva parella. Lliure decisió que ha d’anar acompanyada de la possibilitat. “Se acepta la libertad de la maternidad para decidir, que es lo que a las mujeres les hace ser auténticamente mujeres”. Paraules dites en una sessió al Govern per l’exministre de justícia. I és que permeteu-me que us digui, però dubto que algú que tingui el valor de dir aquesta frase presenti algun tipo de sensibilitat per decidir sobre una qüestió d’aquestes dimensions. No tinc ni la menor idea cap on naveguem ara mateix però siusplau polítics, no canvieu constantment el rumb quan la tempesta s’acosti i procureu no perdre de vista l’individu com a ésser lliure i amb dret a decidir.

Elsa Vicente Puntí, estudiant de d’International Business Economics (IBE) a la UPF i col·laboradora de Pompeunomics

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *