L’atur, la passió professional i Pep Guardiola

Austeritat, austeritat i més austeritat. Aquestes són les consignes des d’Alemanya. Però realment està funcionant aquesta obsessió per l’estabilitat pressupostària i el control del maleït dèficit?. Hi ha alternatives?. Personalment penso que sí. S’ha de combatre frontalment l’atur. En aquest article discutirem quina és la importància de potenciar l’ocupació i analitzarem l’atur des d’un punt de vista no tant econòmic sinó més de caire psicològic i emocional. Finalment veurem què té a veure en tot això el nostre estimat Pep Guardiola (parlo com a català i no com a culer, que també).

El divendres 27 d’abril va sortir a la llum l’estrepitosa xifra d’aturats, 5’6 milions d’aturats a nivell relatiu un 24,44% de la població activa del país. Bé primer de tot i abans de començar m’agradaria aclarir, tot i que sembla prou evident, que aquesta xifra no és real. M’explico. Segur que molts de vosaltres coneix algú que està treballant sense contracte i cobrant l’atur a la vegada, malauradament aquesta és una situació molt comuna a Espanya per tant la dada del 24,44% no és real sempre és menor ja que un país amb aproximadament un quart de la seva població activa aturada presentaria un quadre macroeconòmic molt més preocupant que el que presenta Espanya (sí encara podria ser més preocupant!).

Però bé ara toca reflexionar. Imaginem-nos una persona que porta 20 anys treballant de forner/ra a un forn de barri i que amb la caiguda del consum ha hagut de tancar i òbviament s’ha quedat aturat/ada. Aquesta persona està deixant de generar més del que pensem:

1)      El benefici a l’empresa: Com és lògic l’empresa contracta un treballador més sempre i quan el cost marginal de contractar-lo sigui menor o igual a l’ingrés marginal que genera la seva contractació. Per tant el treballador que està ocupat genera un excedent per l’empresari.

2)      El benefici social: Aquesta persona que treballa fent pa està proveint els consumidors amb un producte que necessiten. De fet gran part dels clients que compraran el seu pa ho faran perquè el seu valor de compra o preu de reserva és major que el preu del producte per tant tindran un excedent com a consumidor.

3)      El benefici del propi treballador: El treballador del forn haurà acceptat la feina ja que el salari que rep és major que el cost, en termes de temps i esforç, que li suposa treballar en el negoci. Per tant el treballador té el seu propi excedent.

4)      El benefici Estatal: Aquest és doble ja que l’Estat a través de l’IRPF llevarà un tant per cent determinat de la nomina del treballador i a més a més s’estalviarà pagar-li el subsidi d’atur. Per tant també trobem un excedent estatal.

Com hem vist el fet d’estar ocupat genera quatre excedents diferents. Per tenir una percepció sobre la incidència que té l’atur sobre una economia multipliqueu aquests quatre excedents generats per l’ocupació d’una persona per 4 milions per exemple. Tindríem un canvi macroeconòmic radical. Conclusió?. El treball és una de les simbiosis econòmiques més profitoses que existeixen.

Però personalment penso que l’atur és un fenomen que té un fort component emocional. Cada persona és un món, i cada persona és única en la seva espècie. Tots tenim alguna cosa que ens diferencia dels demés i absolutament tots tenim una sola cosa en que som increïblement bons. Només hem de trobar-la (dit així sembla fàcil fins i tot). Gran part de la gent que té, avui per avui, el privilegi de treballar té l’oportunitat d’estar fent el que li agrada, allò en que és excepcionalment bo/bona. Què és l’atur des d’un punt de vista més humà?. L’atur és la prohibició explícita a fer el que t’agrada i el que t’ajuda a sentir-te auto-realitzat/ada com a persona. L’atur literalment desactiva les persones, les deixa fora de joc. La nostra vida no té sentit sense un ofici, i el nostre ofici no té un sentit sense nosaltres. Com he dit abans és una de les simbiosis més fascinants que mai he vist.

Com és evident el principal encarregat de lluitar contra l’atur és l’Estat. Però des d’aquí us vull comunicar que nosaltres tenim una tasca molt important com a ciutadans i sobretot com a persones: Trobar allò que ens apassiona i ens realitza. D’alguna forma que cadascú es converteixi en un Pep Guardiola  a la seva manera. Perquè cito a en Pep?. Òbviament ell és l’exemple paradigmàtic de passió per un ofici, d’exigència, de perseverança, d’esforç i sobretot de felicitat duent a terme un ofici. Només d’aquesta manera es pot ser competitiu i feliç a la vegada, dedican-te en cos i ànima a alguna cosa que t’apassiona i que et fa sentir útil i valorat.

En conclusió aquest article no vol assemblar-se a qualsevol capítol d’algun llibre d’auto-ajuda, ni molt menys. Simplement té l’objectiu de subratllar el component emocional que incorpora l’atur i que a vegades no es té prou present. Finalment l’exemple d’en Guardiola és, sota el meu parer, el camí a seguir si es vol ser un país competitiu perquè com qualsevol economista sabrà en un moment en que l’atur augmenta, la despesa pública cau en picat i la inversió i el consum són altament inestables l’única via de creixement és la competitivitat. Dit això només queda reafirmar que la millor retallada contra el dèficit pressupostari però que a la vegada millora el benestar social és la lluita contra l’atur. Sembla paradoxal que la paraula “retallada” pugui estar en la mateixa frase que “millora del benestar social”. Només si lluitem contra la bèstia negra de l’economia espanyola serà així.

0 thoughts on “L’atur, la passió professional i Pep Guardiola

  1. Permet-me que et digui que citar a Pep Guardiola per a alguna cosa que no sigui el futbol està força suat i fora de lloc. Guardiola és exemple com a entrenador, i no pas líder de la societat ni paradigma de treball ardu.

  2. Discrepo totalment Daniel. Per mi com a català Guardiola personifica l’esforç i sobretot la passió per un ofici. Guardiola ha posat en marxa una mecànica revolucionària que fins i tot s’estudia i s’estudiarà a les millors escoles de negocis del món (fet verificat pel mateix Xavier Sala i Martin aquí: http://www.tv3.cat/videos/4079090/Xavier-Sala-i-Martin-a-Divendres-030512-(Part-2)). Guardiola és tot un líder i sobretot ha entès a la perfecció el lloc on està i per l’entitat que treballa ha entès al 100% que el Barça és molt més que un club, és un símbol. I això és totalment extrapolable a l’economia un bon directiu ha de tenir clar què és la seva empresa i sobretot cap a on va. Un bon directiu ha de sentir passió per la seva feina i Guardiola n’és l’exemple paradigmàtic.

  3. Et felicito per l’article. Crec que mostres d’una manera clarisima i imparcial el que passa al nostre pais. Haurem de lluitar i molt, crec que citar el pep es bona idea, la societat es mou per models i somnis. Si algun politic penses com tu o el deixesin pensar com tu, aquest pais aniria millor. Cal dir que les manifstacions pero son una tonteria i no solucionen res. Qui es vulgui manifestar que crei una empresa lluiti i despres en parlem.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *