La por un dels actius financers més rendibles

Tot just acabar exàmens vaig decidir recompensar el meu esforç i els dies de captiveri a la biblioteca amb una dosi de cultura financera. Vaig fer una visita a la meva estimada Casa
del Llibre amb l’objectiu de fer una bona compra. Després de diversos debats interns i desenes de lectures de pròlegs vaig acabar invertint en “La Solución” del famós, i si més no, peculiar day-trader Josef Ajram. Si us el llegiu sabreu perquè he utilitzat el verb invertir en comptes de comprar en l’anterior frase. Bé, les meves expectatives eren incertes no sabia què em trobaria, però estava clar que, fos el que fos, no em deixaria indiferent.

Els paràgrafs que em disposo a escriure estan basats en el llibre del trader català i tenen l’objectiu d’establir un vincle que la gent pugui entendre entre la por, el benefici i els mercats financers. Durant els últims 5 anys s’ha dut a terme una salvatge estratègia financera per part del sector privat, s’ha creat por amb l’objectiu d’aconseguir majors rendibilitats. M’explico. Al 1994 la institució privada anomenada J.P. Morgan va crear un producte financer anomenat Credit Default Swap o CDS, es tracta d’una operació financera de cobertura de riscos que es materialitza mitjançant un contracte de swap sobre un determinat instrument de crèdit (generalment un bo o un préstec) en el que el comprador del CDS realitza una sèrie de pagaments periòdics anomenats spreads a l’emissor del CDS, a canvi el comprador del CDS rebria una quantitat de diners prèviament pactada en cas que l’instrument de crèdit no pagués el que ha promès. Deixant tecnicismes a banda, és com una mena d’assegurança. Imaginem que A demana prestat a B 100 euros a un any, B li imposa un interès nominal anual del 5%, per tant, A haurà de retornar 105 euros a B en un any. B té l’opció d’adquirir un CDS de C per cobrir el préstec que ha fet amb A, d’aquesta manera realitzant una sèrie de pagaments periòdics a C si A es declarés insolvent C hauria d’abonar una quantitat de diners determinada.

Fins aquí res alarmant, oi?. Comencem doncs. L’estratègia de molts agents financers va ser clara a Europa: crear por sobre els Estats de forma que hagin de recompensar als inversors de deute sobirà amb una rendibilitat major. Però, com es desvirtua una de les inversions considerades més sòlides i segures com pot ser la inversió en un Estat?. A partir dels CDS. Si s’augmenta el valor d’un CDS d’un país significa que la probabilitat d’impagament d’un bo és major i per tant la probabilitat de default d’un país més alta.  Ho van “aconseguir” amb Grècia on el CDS van passar de 7,38€ al 2007, a 23€ al 2008, a 230€ al 2009, a 280€ al 2010 i finalment a 5.349€ al setembre del 2011. Mentre que l’objectiu dels agents financers s’anava complint ja que la rendibilitat del bo grec va passar del 5% al 2007 al 25% al setembre del 2011. Cal destacar però, que l’evolució que definia el preu del CDS era una evolució de caràcter exponencial i salvatge mentre que l’evolució que va experimentar la rendibilitat dels bons grecs va ser una progressió aritmètica més estable que la dels CDS.Font: "La Solución" Josef Ajram

No ho han aconseguit, fins al moment, a Espanya on el CDS han passat de 3€ al 2007 a 300€ al 2011, mentre que la rendibilitat del bo a 10 anys espanyol ha augmentat només un 0,3% passant de 4,7% al 2007 al 5% al 2010. És a dir, ens volen fer creure que el risc del país ha augmentat 100 vegades mentre la rendibilitat s’ha incrementat en un 0,3% algo irrisori en comparació a l’apocalipsi financer que predicaven els CDS.Font: "La Solución" Josef Ajram

És evident que el valor dels CDS no és l’únic factor que fa que els inversors tinguin més poder de negociació per reclamar interessos més alts a les subhastes dels tresors europeus. Però l’estratègia dels CDS sens dubte té influència i és una mostra de la intel·ligència i el maquiavelisme que podem arribar a trobar als mercats financers.

En conclusió, hem de ser crítics amb tota la informació financera que ens arribi. Hem d’analitzar tots els indicadors financers de forma exhaustiva sabent qui hi ha darrera de cada un i què és el que realment ens diu. Finalment vull convidar al lector a la reflexió següent, és just que un indicador creat i controlat a nivell privat tingui influència sobre el cost de finançament dels Estats ?. Pensem-hi.

Per Ezequiel Aranda Sáez

——————————————————————————————-

Pots comprar el llibre “La Solución” de Josef Ajram a Amazon.es

0 thoughts on “La por un dels actius financers més rendibles

  1. Molt bo l’article. Per casualitat em va caure el llibre a les mans i em vaig quedar flipant.
    Si tens temps mira l’entrevista que li van fer els de la sexta.

    1. Et refereixes a l’entrevista de Miedocracia, oi?. Molt bona tot i que ho va exagerar tot una mica i van haver un parell d’inexactituds que després va discuplar a la web. Però, sens dubte, un bon complement al meu article!. Moltíssimes gràcies per haver entrat al nostre blog i sobretot per haver comentat!. Esperem els teus comentaris per aquí molt sovint Alex!

    2. Ja que puc ficar cullerada, mira’t l’última entrevista a Espejo Público d’aquest dilluns! El veuràs al Diari de Patricia buscant ressò mediàtic, és una passada com s’ha buscat la vida aquest noi, però com a tot a la vida s’ha de buscar moltes fonts per a contrastar notícies.

      Moltes gràcies per seguir-nos, esperem estar a l’alçada de les expectatives.
      Una abraçada!

  2. No hi estic ben bé d’acord amb el que diu aquest Josef “Apocalíptic” Ajram. Els CDS es venen a mercats amb barreres d’entrades i petits, per tant, és normal que surtin resultats d’aquest tipus. Però els mercats de deute sobirà són una altra cosa, no es pot fer això. La por de que no paguin no està provocada pels maleïts especuladors, sinó pels governs maldestres que han gastat el que han pogut i més. Si Espanya no tingués unes perspectives de dèficit com les que té no estaria al punt de mira.

  3. Ei Eze, molt bon article, m’ha quedat la vista cansada però ha valgut la pena, m’encanta poder llegir aquest tipus d’informació per adonarme de moltes coses.
    Felicitats tiu 🙂

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *