La paradoxa de l’elecció

Cada dia que passa m’agraden més les TED Talks, hi descobreixo persones molt interessants a més de passar una molt bona estona encantat escoltant conferències de tot tipus: art, tecnologia, empresa, ciència… Gent que motiva, inspira, diverteix, informa, fascina… A més, la idea que hi ha més de 10,000 TED Talks penjades a la web em dóna la sensació que no s’acabaran mai.

Avui doncs, aprofitaré la meva miniviciada a les TED Talks per parlar d’una de les xerrades de Barry Schwartz, psicòleg, professor de Swarthmore College i sovint editor del New York Times: The paradox of choice.

Un dels dogmes de la societat actual és que més benestar implica més felicitat, més llibertat individual implica més benestar, i més possibilitat d’escollir implica més llibertat. A simple vista no sembla haver-hi cap error en pensar que com més possibilitat d’elecció tinguem més benestants serem, i per tant, construir una societat on podem triar entre 285 varietats de galetes i 230 sopes és construir una societat més feliç. Barry Schwartz defensa amb arguments més que sòlids que no és ben bé així, poder escollir entre algunes coses ens dóna més benestar però a partir d’un cert número de possibles eleccions la cosa va a la inversa, el número màgic diu. Per argumentar-ho parla de cost d’oportunitat, expectatives, paràlisi, i culpabilitat.

Paràlisi

Un dels primers efectes de l’elecció és la paràlisi en lloc de l’alliberament. Amb tantes coses per triar, l’elecció es torna complicadíssima. Un estudi que va tenir accés als arxius d’inversions de Vanguard, un gegant dels fons de pensions, va arribar a la conclusió que per cada 10 plans de pensions que oferia l’empresa, la participació baixava un 2%. Era tan fotut decidir quin et convé més que acabes deixant l’elecció per demà, i demà la deixes per demà, i així fins que t’adones que l’endemà no arriba mai. La por de triar malament es tradueix en paràlisi.

Si aconseguim superar el moment de paràlisi i decidir-nos per una opció, arribem al segon efecte: insatisfacció. Per què ve donada aquesta insatisfacció? S’explica per varies coses:

Les expectatives

Abans els texans eren tots iguals, quan te’ls compraves et quedaven fatal i eren incòmodes però a mesura que els anaves portant i rentant t’hi anaves trobant millor, però clar, 20 anys després de portar els mateixos texans te’ls havies de canviar. El que avui va a comprar uns texans nous amb la intenció de canviar els vells es troba que el dependent li diu: “Els vol estrets, normals o amples? De botons o de cremallera? Rentats a la pedra o a l’àcid? Gastats? De campana? Rectes? . . . ” Superes el moment de paràlisi i li dius que “En vull uns com els que hi havia quan només n’hi havia uns.” Impossible, no sap de què li parles. Així que t’estàs una bona estona per escollir i al final surts amb uns texans que probablement siguin els millors que has tingut mai. Però et sents pitjor. Et sents pitjor perquè amb tantes opcions les teves expectatives estan pels núvols, ara qualsevol imperfecció dels texans la notes perquè després d’haver vist 100 texans penses que n’hi ha uns que forçosament han de ser perfectes.

El cost d’oportunitat

Quan hi ha moltes opcions possibles, és molt fàcil pensar amb les coses bones de les alternatives que descartes, i això et fa estar menys satisfet de l’opció triada. El valor de les coses depen en gran mesura amb què les comparem. Encara que el que hem triat sigui
absolutament fantàstic, el cost d’oportunitat ens resta satisfacció a les nostres decisions, i com més opcions hi ha, més aspectes positius ens perdem en forma de cost d’oportunitat. Aquesta sensació de que quan tries una cosa deixes de triar-ne una altra converteix la teva elecció en quelcom molt menys interessant.

Culpabilitat

Com que trobaràs les imperfeccions i pensaràs en les alternatives que t’has perdut, tindràs la convicció que podies haver triat una alternativa millor, que t’has equivocat, i aquest penediment et resta satisfacció per la decisió presa encara que fos una bona decisió. Abans, quan hi havia poques coses per triar, si et senties decebut per una compra la culpa no era teva, era del món. Ara en canvi la culpa és teva, i només teva, ja que podries haver triat millor. No tens excusa. Tenies la possibilitat d’escollir entre un centenar de texans i l’has cagat, els que has comprat no són els millors. O potser sí, no ho saps, però t’ho sembla, perquè tens les expectatives disparades.

Com a conclusió final diré que tenim una part del món que sembla menys satisfet del que podria estar per culpa de que tenim masses opcions a triar, i una altra part del món que és evident que els falta opcions per triar. És clarament una opció Pareto-eficient traslladar unes quantes opcions d’un costat cap a l’altre, ja que tots hi sortim guanyant. Almenys això és el que Barry Shwartz intenta explica al seu llibre de “More is less”, que podeu comprar aquí. I el video de la TED talk el podeu veure aquí.

0 thoughts on “La paradoxa de l’elecció

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *