La força dels mercats financers

Vivim en un moment convuls. Són diferents els esdeveniments que amenacen o ja estan afectant la recuperació progressiva, fins ara, de la majoria d’economies mundials. Episodis geopolítics com són la inestabilitat al món àrab, agreujada per l’aparició de l’Estat Islàmic; d’episodis econòmics com la negociació per intentar arribar a un acord amb Grècia. També el descens espectacular de les borses de la Xina que ha provocat que des de mitjans de juny hagin perdut de mitjana un 30% del seu valor. Aquest esdeveniment ha desencadenat que més de la meitat de les empreses que cotitzaven en el gegant asiàtic hagin marxat dels parquets per tal d’evitar unes conseqüències encara pitjors. Per tant, tots aquests esdeveniments estan afectant, o ho poden fer, la lenta però consistent expansió de les economies europees, incentivada pel baix preu del petroli o per l’enfortiment del dòlar envers l’euro causant així l’augment de les exportacions europees.

En la gran majoria d’ocasions, els Estats no estan excessivament preocupats pels efectes “directes” d’aquests esdeveniments. Per exemple, si Grècia sortís de l’euro causaria una disminució dels intercanvis comercials amb Espanya encara que per aquesta, Grècia no sigui un soci comercial massa important. En canvi Espanya sí que estaria més preocupada per veure com reaccionarien els mercats financers a través de les pròpies borses o les emissions de deute públic. El Grexit establiria un precedent. Conseqüentment , els inversors es podrien preguntar: si Grècia ha sortit de l’euro, per què els països de la perifèria europea com Espanya no podrien seguir el mateix camí en un futur? Així doncs, i fent una mica de “demagògia”, les expectatives dels mercats financers podrien canviar a pitjor  en base a la possibilitat que Espanya també marxés. Si aquesta sensació fos molt generalitzada entre els inversors, i encara que el govern i Europa tinguessin la posició ferma de que no passés, aquest fet irremeiablement podria acabar passant, ja que els interessos que reclamarien pels diferents instruments financers, com podria ser el propi deute espanyol, en euros, seria tan elevat, que seria insostenible d’assumir per l’Estat.

Però quan parlem de mercats financers a què ens referim? Un mercat financer és un espai  on s’intercanvien els instruments financers i es defineixen els seus preus.Però existeix alguna certesa de cap a on evolucionaran els preus en els mercats financers en un futur?

Segurament els traders argumentarien que sí, però la teoria empírica i la gran majoria de teories argumenten que el contrari. La més coneguda i segurament més influent és la d’Eugene Fama, premi Nobel d’economia l’any 2013, que  presenta la hipòtesi dels mercats eficients. La teoria defensa que “els preus sempre reflectiran tota la informació disponible i aleshores podrem parlar de mercats eficients”. D’aquesta definició podem entendre que la informació canvia contínuament i per tant els preus també, seguint el que els econometristes descriurien com a “passeig aleatori”(no segueix una tendència temporal).

Cal remarcar que quan s’explica que aquests productes financers inclouen tota la informació disponible en aquell instant, també s’inclouen les expectatives de com evolucionarà. Per tant, teòricament, quan alguna persona esmenta que el preu d’una acció creu que baixarà i per això la ven, aquella expectativa ja està inclosa en el preu i per això no és possible predir els preus o retorns del futur.

Un altre exemple de la importància que prenen les expectatives es pot observar en les reaccions que van desencadenar les declaracions de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, el qual va enunciar que “el BCE farà el necessari per sostenir l’euro. I creieu-me que això serà suficient”. A partir d’aquest anunci les borses i les primes de risc van millorar, fruit d’aquesta frase, ja que feia pensar que tot i la mala situació de moltes de les economies del sud d’Europa, el BCE estava disposat a fer el que fes falta per a mantenir la cohesió de la zona euro.

Els fons d’inversió o brokers utilitzen la volatilitat dels diferents instruments com a mecanisme a l’hora de quantificar els productes i la manera com es combinen, ja que la variància sí que es pot predir. Es tracta d’un fet molt positiu, tenint en compte que allò que més interessa a l’inversor és la volatilitat ja que li mostrarà la freqüència i intensitat dels preus d’un actiu i així podrà observar més nítidament el que guanyarà o perdrà.

http://www.aabri.com/manuscripts/11881.pdf

Com observem en el gràfic anterior, el qual representa l’evolució d’un producte concret en el temps, la correlació de la variància en el període 1 amb els diversos períodes consecutius és bastant consistent i significativa fins a pràcticament el període 45 (cada període són 5 minuts, en aquest cas). Per tant, la volatilitat anterior pot predir en una  certa mesura la futura.

Precisament això descrit anteriorment és el que fan els diversos tipus de fons d’inversió, creen carteres amb l’existència de diversos actius, alguns amb volatilitats pro cícliques altres sense algunes amb més volatilitat i altres amb menys, diversificant així les inversions, tot i que les proporcions sempre se situaran segons quin sigui el risc que està disposat a assumir l’inversor.

En conclusió, els mercats financers són vertaderament un sinònim de globalització. Tots els mercats mundials estan interconnectats i el que li passa a un mercat pot acabar afectant-ne un altre situat a l’altra punta del món o un producte financer que en principi no hi té res a veure. Per tant, és essencial estar atent al que passi a qualsevol lloc del món i sobretot diversificar les nostres carteres, doncs, com hem vist, l’evolució dels mercats financers és com la d’una ruleta i ningú sap el que passarà en els mercats financers quan acabis de llegir aquesta paraula.

Marc Miró Escolà, estudiant de 4t  del grau d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador de Pompeunomics

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *