La burbuja del fútbol

(VERSIÓN EN CASTELLANO ABAJO)

Si fa uns dies parlava de la Bundesliga com una lliga de referència pel que fa la gestió i tracte a l’aficionat, avui us acosto al desastre econòmic de la lliga española, i ho faig a través de Salvados, el programa de Jordi Évole.

En el programa de Salvados, “la burbuja del fútbol” (aquest és el link per veure’l sencer) Jordi Évole ens fa un recorregut pel món del futbol, i intenta posar sobre la taula temes com la evasió fiscal dels clubs de futbol, els tractes de favor que tenen, els deutes, la corrupció, i en general, la pèssima gestió i poc control que hi ha en aquest món.

Parla amb Javi Fuego, jugador del Rayo Vallecano, i aquest explica una mica les seves vivències. Afirma que ha estat més temps sense cobrar que cobrant, passant per quatre lleis concursals, primer a l’Sporting, després el Levante, el Recre, i ara el Rayo. Tot i que diu que ho passen malament amb la crisi i desmenteix que siguin 600 mil euros anuals els que es diu que cobren els jugadors de primera de mitjana, també reconeix que viuen molt bé i que no es poden queixar.

Després de parlar amb uns quants jugadors del Rayo se’n va a Barcelona, a parlar amb l’economista especialitzat en futbol José María Gay de Liébana. Liébana explica una mica que el problema és que el futbol pateix una crisi pròpia de que s’estira més el braç que la màniga, a part d’estar afectat també per la pròpia crisi global. Liévana fa un repàs del deute que té acumulat el futbol espanyol, i el xifra amb uns 6.000 milions d’euros. Escandalós. Dóna noms i números i entre ells destaca que el Mallorca, el Saragossa, el Racing i el Màlaga estan en situació de fallida.

El futbol és el calmant que té la gent per aconseguir evadir-se dels problemes, i els polítics
no el poden deixar caure. S’hi juguen molts vots. A Europa hi ha 23 clubs de futbol que estan en concurs de creditors i atenció, 22 són espanyols. No hi ha control per part de la LFP i a més, Hisenda fa la vista gorda. Es deu un total de 700 milions d’euros a l’agència tributària.

Segons molta gent l’exemple més clar de tot això és el València. Jordi Évole se’n va a parlar amb el president Manuel Llorente, i parlen del desastre de Juan Soler, expresident. Va començar a construir el nou Mestalla abans de vendre els terrenys del Mestalla actual. Terrenys que si no hagués sigut per el recolzament polític no valdrien el que valen, ja que es van convertir de sòls esportius a sòls edificables. Peta la crisi, no es venen els terrenys, i se li deuen 243 milions d’euros a Bancaja. El Nou Mestalla porta 3 anys parat.

Per últim visita l’advocat Javier Tebas, un home que reconeix que mana més en el futbol que Jaume Roures però no tant com Florentino Pérez. Per ell els clubs s’endeuten davant de la possibilitat de la davallada que seria baixar a segona divisió, on diu que es tenen 8 vegades menys d’ingressos. És preferible endeutar-se que baixar, diu, però clar, després el deute no es pot pagar. Reconeix que lamentablement hi ha corrupció en el futbol, amb comissions, compres de partits i salaris pagats amb diner negre.

La cosa pinta malament, molt malament.

——————————————————————————————-

Si hace unos días hablaba de la Bundesliga como una liga de referencia en cuanto a gestión y trato al aficionado, hoy os acerco al desastre económico de la liga española, y lo hago a través de Salvados, el programa de Jordi Évole.

En el programa de Salvados, “la burbuja del fútbol” (este es el link para verlo entero) Jordi Évole nos hace un recorrido por el mundo del fútbol, e intenta poner sobre la mesa temas como la evasión fiscal de los clubes de fútbol, los tratos de favor que tienen, las deudas, la corrupción, y en general, la pésima gestión y poco control que hay en este mundo.

Habla con Javi Fuego, jugador del Rayo Vallecano, y este explica un poco sus vivencias. Afirma que ha estado más tiempo sin cobrar que cobrando, pasando por cuatro leyes concursales, primero a la Sporting, después el Levante, el Recre, y ahora el Rayo. A pesar de que dice que lo pasan mal con la crisis y desmiente que sean 600 mil euros anuales los que se llama que cobran los jugadores de primera de media, también reconoce que viven muy bien y que no se pueden quejar.

Después de hablar con unos cuántos jugadores del Rayo, Jordi se va a Barcelona a hablar con el economista especializado en fútbol José María Gay de Liébana. Liébana explica un poco que el problema es que el fútbol sufre una crisis propia de que se estira más el brazo que la manga, aparte de estar afectado también por la propia crisis global. Liévana hace un repaso de la deuda que tiene acumulado el fútbol español, y lo cifra con unos 6.000 millones de euros. Escandaloso. Da nombres y números y entre ellos destaca que el Mallorca, el Zaragoza, el Racing y el Málaga están en situación de quiebra.

El fútbol es el calmante que tiene la gente por conseguir evadirse de los problemas, y los políticos no lo pueden dejar caer. Se juegan muchos votos. En Europa hay 23 clubes de fútbol que están en concurso de acreedores y atención, 22 son españoles. No hay control por parte de la LFP y además, Hacienda hace la vista gorda. Se debe un total de 700 millones de euros a la agencia tributaria.

Según mucha gente el ejemplo más claro de todo esto es el Valencia. Jordi se va a hablar con el presidente Manuel Llorente, y hablan del desastre de Juan Soler, expresidente. Empezó a construir el nuevo Mestalla antes de vender los terrenos del Mestalla actual. Terrenos que si no hubiera sido por el apoyo político no valdrían lo que valen, puesto que se convirtieron de suelos deportivos a suelos edificables. Estalla la crisis, no se venden los terrenos, y se le deben de 243 millones de euros a Bancaja. El Nuevo Mestalla lleva ya 3 años parado.

Por último visita el abogado Javier Tebas, un hombre que reconoce que manda más en el fútbol que Jaume Roures pero no tanto cómo Florentino Pérez. Por él los clubes se endeudan ante la posibilidad de la debacle que sería bajar a segunda división, donde dice que se tienen 8 veces menos de ingresos. Es preferible endeudarse que bajar, dice, pero claro, después la deuda no se puede pagar. Reconoce que lamentablemente hay corrupción en el fútbol, con comisiones, compras de partidos y salarios pagados con dinero negro.

La cosa pinta mal, muy mal.

0 thoughts on “La burbuja del fútbol

  1. Els Romans usaven el circ, ara el futbol, ens creiem molt moderns però no han canviat gaire les coses. El poble es deixa entabanar i el poder va a la seva. Mentrestant tenim una independència per assolir i només s’hi posen 4, la resta els preocupa més la jugada del gol fallat del “messi” de torn.
    Denigrant.

  2. Molt, molt molt interessant, desconeixia totalment aquestes pràctiques en el món del futbol, alguna cosa si que podia intuir (soborns i tal) pero estafar a Hisenda no en tenia ni idea, molt bo!!! Molt informatiu!

  3. Ricard,
    Si deixes de pagar a hisenda, ella ho sap i no et diu res, (això és el que jo he entès de l’article), no es tracta d’una estafa. És el preu que els nostres dirigents fan pagar al país per tenir-lo distret i content. Si el poble no pot barallar-se amb ell mateix degut al futbol és molt possible que es baralli amb el poder per la crisi, les retallades, la falta de feina, els sous astronòmics i les prebendes dels “mandataris”…. etc. Per estalviar-se això, que “quatre” no paguin a hisenda, els surt molt barat.
    Potser sí que és una estafa, però no a l’estat, si no al propi país/poble.
    El mètode xinès, t’executen i et fan pagar la bala.

  4. Hi ha les dos coses, una que seria la ja tradicional aquí economia sumergida per evadir impostos, i l’altre que per mi és més sorprenent, que és que se li deuen diners a hisenda, i hisenda ho permet fent la vista gorda. Aquest tracte de favor cap als clubs (que no hem d’oblidar que són SAD) és el que, com molt bé comenta el Miquel, busca l’objectiu d’aguantar el mur (el futbol) que tapa la societat dels problemes que són realment importants. En qualsevol altre sector hisenda xupa el que tingui que xupar, i si això vol dir provocar la fallida d’una empresa familiar, ho fa.

    1. Jo no crec que ho facin per tenir-nos enganyats sinó perquè reclamar aquests pagaments implicaria la fallida immediata de molts clubs i el més segur és que un dia feren la vista gorda i ara no ho poden canviar. Jo més aviat crec que no ho fan perquè seria un cost electoral molt alt. A qui li agradaria que la meitat dels clubs de primera fessin fallida?

      1. Mira Mikel, a mi m’agradaria. pels motius que ja he dit. A veure si ens posem a parlar del que realment és necessari i posem el país a treballar pel seu futur, sigui mitjançant la Independència (que crec que és la única solució), o una altra fórmula, però fotem alguna cosa carai!.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *