La Bundesliga, on l’aficionat és el rei

(VERSIÓN EN CASTELLANO ABAJO)

Desde Pompeunomics hem notat que quan hi ha futbol (i més encara quan juga el Barça) les visites baixen moltíssim, així que hem arribat a la conclusió directe evident que vosaltres, els nostres apreciats i fidels lectors, sou en general: “Futboleros”.

Així doncs, per avui he preparat un post pels amants del futbol i l’economia. Podríem parlar de moltíssims temes relacionats amb el món de les finances i el futbol, però la veritat és que el primer en el que vaig pensar no me’l vaig poder treure del cap fins que vaig acabar la meva petita recerca personal. La Bundesliga és amb molta diferència la lliga econòmicament més sana del continent, tots els seus equips tenen beneficis. Per què? Fàcil, perquè són alemanys. Ja, i què passa amb Alemanya que tot el que fan ho fan bé? És més, com poden fer-ho tot tan bé amb la quantitat de cervesa que beuen? No he arribat a cap resposta clara per aquesta última pregunta, però temps al temps…

A Alemanya tenen molt clar que qui paga mana, i han fet de l’aficionat el seu actiu més preciat. L’afició és literalment, el rei. Una entrada per anar a veure el teu equip a la Bundesliga és molt barata en comparació a la resta de lligues europees; un exemple seria l’estadi del Borussia Dormund, el Westfalenstadion, on una entrada a tribuna et costa uns 15-20 euros, una tribuna que és la més gran del planeta amb capacitat de fins a 26.000 espectadors. Amb aquests preus no és d’extranyar que Alemanya sigui el país amb l’assistència al camp més alta, uns 42.000 espectadors de mitjana, molt per sobre de la mitjana espanyola o anglesa amb 28.000 i 35.000 respectivament. A més, reserven un 10% de l’estadi per l’equip visitant, i el tiquet d’entrada serveix també com a bitllet gratuït de tren pels aficionats que viatgin a veure el seu equip. Tren on poden cantar, beure cervesa i menjar amb tota tranquilitat. Això sí, amb vigilància policial pel que pugui passar.

Hi ha una mesura que adopten molts camps de futbol alemanys que m’ha cridat especialment l’atenció i que trobo força interessant. Seguint la mateixa línia de que cal protegir l’aficionat, els clubs limiten el número d’entrades per temporada que pots comprar. D’aquesta manera intenten assegurar-se que qualsevol persona tingui l’oportunitat d’anar al camp. Això és una mesura que si n0 hi reflexiones gaire pot semblar que és només de cara la galeria, però porta intrínsecament un component molt important d’optimització de marxandatge. M’explico. El fet de que les entrades siguin tan econòmiques provoca, a part de que els camps s’omplen més, que l’afecció al futbol en viu arribi a un percentatge molt més elevat del total dels aficionats, i això vol dir més moviment de cadires al camp. No hi ha un públic fixe que va al camp cada partit des de fa 35 anys i porta la mateixa bufanda i samarreta des del 87′, hi ha gent nova, cares noves cada partit, gent que el que s’estalvia en l’entrada, s’ho gasta amb marxandatge i butifarres al camp. Bé, això de les butifarres potser no, però frankfurts, bratsburgs i demés segur que sí.

La Bundesliga no és només un exemple amb l’actitud dels clubs envers els aficionats, ho és també amb molts altres aspectes. Té uns guanys totals anuals de prop de 1.700 milions d’euros, en bona mesura per culpa del seu model estable que depen en la mateixa mesura de tres fonts d’ingressos: Guanys en dies de partit, pagaments per patrocini i ingressos per transmissió televisiva i radiofònica. Les tres pràcticament per igual. També hi ajuda ser la lliga d’Europa que menys gasta en els salaris dels jugadors en relació els ingressos. Christian Seifert, cap executiu d’operacions de la Bundesliga, en feia ressò a una entrevista a Observer Sport fa un parell d’anys: “El fet clau respecte els 1.700 milions d’euros de guanys anuals totals és que els clubs gasten menys d’un 50% dels seus ingressos totals en els salaris dels jugadors”. Per fer-vos una idea, la Premier i la Liga gasten més d’un 60%, i a França gasten més d’un 70%.

No és casualitat que Alemanya sigui campiona europea sub-17 i sub-21 l’any 2009 i semifinalista a l’últim mundial. Fa 10 anys la Bundesliga i la Federació Alemana de Futbol van prendre una decisió: només donarien llicència per jugar als clubs que tinguessin i administressin un campus educatiu (una acadèmia com La Masia del Barça). Això ha fet que la quantitat de jugadors menors de 23 anys que juguen a la Bundesliga passi del 6% al 15%.

Per acabar, destacar la regla del “50+1”. La regla del “50+1” diu que els membres (o socis) d’un club han de ser propietaris d’aquest un mínim del 51%, prevenint així que una única entitat prengui el control. Aquesta regla vol impedir que una companyia agafi el club únicament per interessos comercials i després el “deixi tirat” en males condicions. No obstant, té excepcions. Si una companyia ha donat suport a un club durant més de dos dècades llavors sí que pot adquirir la majoria o la totalitat de les accions. La companyia farmacèutica Bayer amb el Bayer Leverkusen i Volkswagen amb el Wolfsburgo en són un exemple.

Amb tot aquest model, la Bundesliga s’ha convertit en una de les lligues amb més nivell de competició i tots els equips tenen possibilitats reals de guanyar-la. En els últims 5 anys l’han guanyat quatre equips diferents, el Bayern de Múnich, el Borussia Dormund, el Wolfsburgo i el VFB Stuttgart, i ara mateix hi ha 3 equips empatats al capdamunt de la classificació amb només un punt de diferència del quart classificat. A més, la Bundesliga li ha pres el tercer lloc a la Serie A italiana en el rànquing de la UEFA, així que l’any que ve seran quatre els equips alemanys partíceps de la UEFA Champions League, no tres.

Doncs sí, això és la Bundesliga, una lliga muntada per als aficionats, solvent, amb beneficis, amb cantera, competitiva i probablement el més important, estable, molt estable.

La setmana que ve parlaré una mica del desastre econòmic de la lliga espanyola, no us ho perdeu! Recordeu que ens podeu seguir pel Facebook i Twitter, fins aviat!

——————————————————————————————-

En Pompeunomics hemos notado que cuando hay fútbol (y más todavía cuando juega el Barça) las visitas bajan muchísimo, así que hemos llegado a la conclusión directa evidente que vosotros, nuestros apreciados y fieles lectores, sois en general: “Futboleros”.

Así pues, por hoy he preparado un artículo para los amantes del fútbol y la economía. Podríamos hablar de muchísimos temas relacionados con el mundo de las finanzas y el fútbol, pero bien es verdad que el primero en el que pensé no me lo pude sacar de la cabeza hasta que acabé mi pequeña investigación personal. La Bundesliga es con mucha diferencia la liga económicamente más sana del continente, todos sus equipos tienen beneficios. Por qué? Fácil, porque son alemanes. Ya, y que pasa con Alemania que todo el que hacen lo hacen bien? Es más, como pueden hacerlo todo tan bien con la cantidad de cerveza que beben? No he llegado a ninguna respuesta clara para esta última pregunta, pero tiempo al tiempo…

En Alemania tienen muy claro que quién paga manda, y han hecho del aficionado su activo más preciado. La afición es literalmente, el rey. Una entrada para ir a ver tu equipo a la Bundesliga es muy barata en comparación al resto de ligas europeas; un ejemplo sería el estadio del Borussia Dormund, el Westfalenstadion, donde una entrada a tribuna te cuesta unos 15-20 euros, una tribuna que es la más grande del planeta, con capacidad de hasta 26.000 espectadores. Con estos precios no es raro que Alemania sea el país con la asistencia al campo más alta, unos 42.000 espectadores de media, mucho por encima de la media española o inglesa con 28.000 y 35.000 respectivamente. Además, reservan un 10% del estadio para el equipo visitante, y el ticket de entrada sirve también como billete gratuito de tren para los aficionados que viajen a ver su equipo. Tren donde pueden cantar, beber cerveza y comer con toda tranquilidad. Eso sí, con vigilancia policial por lo que pueda pasar.

Hay una medida que adoptan muchos campos de fútbol alemanes que me ha llamado especialmente la atención y que encuentro bastante interesante. Siguiendo la misma línea de que hay que proteger al aficionado, los clubes limitan el número de entradas por temporada que puedes comprar. De este modo intentan asegurarse que cualquier persona tenga la oportunidad de ir al campo. Esto es una medida que si n0 reflexionas lo suficiente puede parecer que es sólo de cara la galería, pero tiene un componente muy importante de optimización de merchandising. Me explico. El hecho de que las entradas sean tan económicas provoca, aparte de que los campos se llenan más, que la afección al fútbol en vivo llegue a un porcentaje mucho más elevado del total de los aficionados, y esto quiere decir más movimiento de sillas en el campo. No hay un público fijo que va al campo cada partido desde hace 35 años y trae la misma bufanda y camiseta desde el 87′, hay gente nueva, caras nuevas cada partido, gente que lo que se ahorra en la entrada, se lo gasta con merchandising y butifarras en el campo. Bien, esto de las butifarras quizás no, pero frankfurts y bratsburgs seguro que sí.

La Bundesliga no es sólo un ejemplo con la actitud de los clubes hacia los forofos, lo es también en otros muchos aspectos. Tiene unas ganancias totales anuales de cerca de 1.700 millones de euros, en buena medida por culpa de su modelo estable que depende en la misma medida de tres fuentes de ingresos: Ganancias en días de partido, pagos por patrocinio e ingresos por transmisión televisiva y radiofónica. Las tres prácticamente por igual. También ayuda ser la liga de Europa que menos gasta en salarios de los jugadores en relación a los ingresos. Christian Seifert, jefe ejecutivo de operaciones de la Bundesliga, hacía eco de eso en una entrevista a Observer Sport hace un par de años: “El hecho clave respeto los 1.700 millones de euros de ganancias anuales totales es que los clubes gastan menos de un 50% de sus ingresos totales en los salarios de los jugadores”. Para haceros una idea, la Premier y la Liga gastan más de un 60%, y en Francia gastan más de un 70%.

No es casualidad que Alemania sea campeona europea sub-17 y sub-21 en 2009 y semifinalista en el último mundial. Hace 10 años la Bundesliga y la Federación Alemana de Fútbol tomaron una decisión: sólo darían licencia para jugar a los clubes que tuvieran y administraran un campus educativo (una academia como La Masía del Barça). Esto ha hecho que la cantidad de jugadores menores de 23 años que juegan en la Bundesliga pase del 6% al 15%.

Para terminar, mencionar la regla del “50+1”. La regla del “50+1” dice que los miembros (o socios) de un club tienen que ser propietarios de este un mínimo del 51%, previniendo así que una única entidad tome el control. Esta regla quiere impedir que una compañía coja el club únicamente por intereses comerciales y después lo “deje tirado” en malas condiciones. No obstante, tiene excepciones. Si una compañía ha apoyado a un club durante más de dos décadas entonces sí que puede adquirir la mayoría o la totalidad de las acciones. La compañía farmacéutica Bayer con el Bayer Leverkusen y Volkswagen con el Wolfsburgo son un ejemplo.

Con todo este modelo, la Bundesliga se ha convertido en una de las ligas con más nivel de competición y todos los equipos tienen posibilidades reales de ganarla. En los últimos 5 años la han ganado cuatro equipos diferentes, Bayern de Múnich, el Borussia Dormund, el Wolfsburgo y el VFB Stuttgart, y ahora mismo hay 3 equipos empatados en lo alto de la clasificación, con sólo un punto de diferencia del cuarto clasificado. Además, la Bundesliga le ha tomado el tercer lugar a la Serie A italiana en el ranking de la UEFA, así que el año que viene serán cuatro los equipos alemanes partícipes de la UEFA Champions League, no tres.

Pues sí, esto es la Bundesliga, una liga montada para los forofos, solvente, con beneficios, con cantera, competitiva y probablemente lo más importante, estable, muy estable.

La semana que viene hablaré un poco del desastre económico de la liga española, no os lo perdáis! Recordad que nos podéis seguir por el Facebook y Twitter, hasta pronto!

0 thoughts on “La Bundesliga, on l’aficionat és el rei

  1. Genial! Ens superen en tot aquesta gent.

    Però creus que aquest model seria aplicable aquí? Com pagues el sou d’un Messi o un CR7 gastant menys d’un 50% dels ingressos?

    El que sí que és cert, diria que a Espanya els clubs més solvents són els controlats pels socis: RMadrid, Barça, Ath. Club

    Espero el següent article!

  2. No crec que el tema dels salaris sigui aplacable aquí, o almenys si no es posen d’acord amb la Premier. Igualment a la Bendesliga hi ha Rivery i Robben per exemple, que són jugadors que cobren una pasta.
    D’altra banda sí que crec que els ingressos els dies de partit es poden optimitzar molt més. Que a la Bundesliga els ingressos els dies de partit siguin 1/3 del total és increíble!

  3. Ostres! Tot un model a seguir la lliga alemanya! M’ha encantat això de les entrades barates més un límit per temporada perquè hi hagi rotació! Això sí, no és perfecte. Si és una lliga tan competitiva i igualada és precisament perquè no té cap equip d’alt nivell (el Bayern de Munich com a molt). Si treus Barça i Madrid la Lliga també està força igualada! Saps si la contenció salarial existeix per algun tipus de regulació com el “salary cap” de la NBA o és per art de màgia? :O

  4. Creo que este modelo es brillante para la Bundesliga, la Eredivisie o la Ligue 1 donde el espectáculo recae en la gran competitividad de sus integrantes que en los grandes papeles a nivel Europeo.
    Piensa en Inglaterra, City, Chelsea, ManU (todos con inversores externos, y alguno que me dejo más). Piensa en Italia que está en total declive pero Milan (Berlusconi), Inter (Moratti) o Udinese (Pozzo) tienen dinero por aportaciones de sus máximos accionistas. ¿De verdad creemos que Barça y Madrid cederán parte del pastel para aumentar el atractivo?
    La visión de éstos no se limita a ganarse la Liga o la Copa en campos de patatas, no dejan de pensar en la competición Europea y en el prestigio(ingresos) que ésta inyecta.

    Me ha parecido una muy buena exposición y un gran modelo, que ha falta de una burbuja constante de estrellas futbolísticas se conforman con ver emoción y una competición sana los domingos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *