Incompetència o populisme?

El passat diumenge 18 de novembre es va celebrar el debat entre els 7 candidats a la presidència de la Generalitat que tenien representació parlamentària en l’última i breu legislatura del President Mas. Personalment, no vaig trobar el debat massa enriquidor; gairebé tots els candidats, com és habitual, es van dedicar a criticar-se mútuament. Suposo que tots els caps de campanya van intentar aconsellar els seus representats de la millor manera possible, però la realitat és que tots van cometre errors dignes de ser estudiats. Intentaré fer un breu repàs dels que particularment em van fer més gràcia (per dir-ho d’alguna manera):

Alfons López Tena: el candidat per SI va estar molt bel·ligerant, rallant la mala educació en més d’una ocasió durant tot el debat, però personalment em quedo amb un error que va cometre quan parlava de la possible exclusió de Catalunya de la Unió Europea. El Sr. López Tena va dir que perquè Catalunya quedés fora de la UE en cas d’independència faria falta el vot unànime dels 27 països que actualment en formen part.  La realitat és que això és totalment al revés; els tractats de la UE especifiquen que fa falta el vot unànime dels 27 països que la componen per tal que un nou membre hi pugui ingressar.

Albert Rivera: el candidat de Ciutadans va cometre un error molt bàsic i és que es va referir al fet que si Catalunya decideix independitzar-se no podrà fer servir l’Euro com a moneda pròpia. Això és totalment fals i una de les fal·làcies més repetides durant aquesta campanya electoral. La realitat és que una Catalunya independent podria fer servir la moneda que volgués, ja sigui l’Euro, el Dòlar australià o el Franc suís. Una altra cosa és que molt possiblement no tindria cap mena de vot ni veu dins d’aquella unió monetària a la que decidís adherir-se.

Oriol Junqueras: un error molt gran que va cometre el republicà en el debat va ser quan es va referir a les famoses SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). Fent servir un argument molt populista, va assegurar que aquest vehicle d’inversió privat no tributa de la mateixa forma que la resta de fons d’inversió que es poden contractar en qualsevol sucursal bancària. Això es completament fals, ja que les SICAV tributen al 20% sobre els beneficis com qualsevol altre fons d’inversió un cop es retiren els diners. La principal diferencia és que en les SICAV es cobra un 1% per comissions de gestió, mentre que la gran majoria de vehicles d’inversió no en paguen.

Joan Herrera: el candidat verd va cometre un error molt típic donat el seu perfil ideològic. Durant la segona fase del debat va acusar el President Mas de no construir pisos de protecció oficial i va explicar que si ell és l’escollit en construirà molts més. Perdoni Sr. Herrera, però si alguna cosa no necessiten ni Catalunya ni Espanya és més stock de pisos buits. Es calcula que a l’estat podria haver-hi més de 3.500.000 pisos buits, molts d’aquests en mans del Govern després de les nacionalitzacions de caixes com Bankia o Catalunya Caixa. Per tant, l’última cosa que faria falta és construir més pisos, una possible estrategia a seguir seria la de negociar amb els bancs un preu a la baixa pels immobles necessaris per cubrir les eventuals necessitats de vivendes de protecció oficial. El que segur que no necessitem són més pisos buits i més deute.

Alicia Sánchez Camacho: la candidata popular va repetir en diverses ocasions que una Catalunya independent romandria eternament fora del mercat comú europeu, amb el conseqüent empobriment que això suposaria per a la població catalana. Res més lluny de la realitat, com demostren els casos de Noruega i Suïssa; un país es pot assegurar la lliure circulació de persones, serveis, productes i capitals dins d’Europa de múltiples formes sense la necessitat d’esdevenir un membre de ple dret com els 27 que actualment la composen. Mitjançant acords bilaterals, on no es necessària la unanimitat dels 27 membres, també es pot ser partícep de la comunitat econòmica internacional.

Pere Navarro: el candidat socialista va defensar que l’època més ruïnosa de la Generalitat no va ser la governada per l’últim tripartit sinó la darrera i breu legislatura convergent, ja que aquesta va fer augmentar el deute de la Generalitat en més quantia que la de l’ex-president Montilla.  Potser abans caldria preguntar-se per què la Generalitat ha hagut d’endeutar-se tant en els últims anys. I la resposta és, precisament, la pèssima gestió del tripartit, on es van acumular els dèficits més grans de tota la història moderna de la Generalitat, amb la conseqüent necessitat de refinançament que això ha comportat. Seria necessari, doncs, recordar-li al candidat Navarro la diferència entre deute i dèficit.

Artur Mas: el candidat per CiU i últim president de la Generalitat va estar bastant serè i cautelós durant tot el debat, deixant que els altres candidats prenguessin la iniciativa en el combat de tu a tu. Però va cometre un error quan es va referir al fet que Catalunya paga més impostos que la resta d’Espanya per imposició del govern central. Això no és cert: la decisió de marcar el tipus màxim d’IRPF en el 56% i no en el 52%, com està fixat en gran part de tot l’estat, és una decisió que va prendre l’últim govern català per iniciativa pròpia, sense que l’Estat central l’obligués a fer-ho. Sense entrar en si es tracta o no d’una mesura encertada, el que és segur és que la decisió va ser presa des de la Generalitat.

No voldria acabar sense destacar positivament iniciatives com la del Col·lectiu Wilson, un projecte tan allunyat dels discursos de la por que alguns pretenen difondre o d’altres que presenten la independència com un miracle econòmic sense tenir en compte en quins termes es portaria a terme. Projectes com aquest, que cerquen traslladar la major quantitat d’informació als ciutadans a través de la recerca i la investigació feta per varis docents catalans de gran prestigi, són sense cap mena de dubte un contrapunt molt positiu enfront dels discursos prèviament esmentats. Malgrat tot, cal dir cal dir que l’elecció del nom pel Col·lectiu possiblement no va ser la més encertada possible, tal i com explica Roger Senserrich en aquest post.

Així doncs, seria molt positiu que des del costat unionista també sorgissin iniciatives d’un perfil semblant per tal que els ciutadans catalans poguessin decidir, amb la major quantitat d’informació possible i amb punts de vista ben argumentats, sobre un tema de tanta importància. Tot i això, no vull deixar de recordar que al blog Nada es Gratis es poden trobar articles acadèmics de gran nivell on es presenten diferents visions sobre les conseqüències econòmiques que podria comportar la possible independència de Catalunya.

El meu agraïment a Albert Rimbau per la seva ajuda en l’elaboració del post.

 

PD: Al final em vaig decidir a realitzar aquest post relacionat amb les eleccions del 25N donades les dates i circumstàncies en que estem, sé que aquest no és l’àmbit on millor em moc. Els futurs posts tornaran a versar sobre temes econòmics i financers com fins ara.

0 thoughts on “Incompetència o populisme?

  1. Excel·lent anàlisi d´un mes que pobre debat polític que, una vegada mes, va demostrar el baix nivell dels líders del partits polítics del país.
    El sistema de la nostra democràcia està mort i l´hauriem de desfer per tornar a crear un de nou.

  2. Molt bon article Sergi! la veritat és que si es centressin amb les persones i mirar de fer ben fetes les coses, en lloc, d’aguantar la cadira aniriem molt millor, però bé, suposo que amb aquesta classe política ens tocarà tenir paciència fins que hi hagi el canvi esperat! Vist que en termes econòmics sembla que estan una mica perduts, en que ens hem de basar doncs? en sentiments?

    Esperem que el diumenge guanyi la millor opció. Bon cap de setmana.

    1. Merci per les teves paraules Albert.
      Malgrat l’evidencia empírica ens portar a pensar que els moviments secessionistes tendeixen a triomfar quan hi ha una clara percepció que en un estat independent la situació económica milloraria, personalment la meva sensació és que el debat s’ha centrat massa en l’àmbit econòmic.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *