I què carall voto jo ara?

Si ets major d’edat i has hagut d’enfrontar-te a algun dels múltiples processos electorals que hi ha hagut, és ben probable que t’hagis fet la mateixa pregunta. I és que en els darrers anys, en què la política s’ha tornat més enrevessada i on cada cop la classe social determina menys el vot de les persones[1], votar s’ha convertit, per força gent, en una tasca més confusa i incerta. Per sort, hi ha qui ja ha pensat en aquesta dificultat i ha intentat dissenyar una eina per ajudar els indecisos: les Voting Advice Applications (VAAs).

 L’objectiu de les VAAs és ben senzill: determinar quina és l’opció electoral que més s’adequa o assimila al posicionament ideològic o als interessos de l’usuari. Per tal d’aconseguir-ho s’usa un sistema basat en la lògica de vot espacial de Downs: el sistema d’aproximació. Aquest consisteix en escollir una sèrie de temes i preguntes clau que siguin rellevants sobre el panorama i l’actualitat política i que permetin posicionar l’usuari en funció de les preferències o respostes que hi doni al respecte. Les diverses opcions de resposta són proporcionades per l’aplicació i a cadascuna d’elles hi està vinculat un índex d’adequació a un candidat o partit polític. Un cop es finalitza el test, se sumen tots els índexs i es proporciona la opció política o el candidat que hagi obtingut un índex d’idoneïtat agregada més elevat. És a dir, el que es trobi més proper a l’elector.

Sembla ser que les arrels d’aquestes eines es remunten a 1989[2]. En aquell any, Paul Lucardie, un treballador del Documentatiecentrum Nederlanse Politieke Partijen, va posar les bases del que acabaria coneixent-se com StemWijzer. Això consistia en un test de 60 preguntes que tenia per objectiu ajudar a orientar el vot dels estudiants holandesos d’educació secundaria. Aleshores es va fer en format paper i va tenir molt poca difusió –­ amb prou feines van vendre 50 packs de test. En fer el salt a internet, els seus números van multiplicar-se: 6.500 usos el 1998; més de 2 milions el 2002 i 2003 (eleccions parlamentaries a Holanda) y 4,7 milions el 2006[3].

Seguint el seu exemple a la xarxa, també en d’altres països es van posar en marxa VAAs: Suïssa (Smartvote), Alemanya (Wahl-O-Mat), Luxemburg (Smartvote.lu), Portugal (Bússola Eleitoral), Finlàndia (VAA de la Finish Public Broadcasting Company), Polònia (Glosuje.com.pl) o Bèlgica (Do the Vote Test) entre altres[4]. En tots aquests països, l’ús de les VAAs s’ha consolidat i ha augmentat elecció rere elecció. De fet, a Holanda, Finlàndia i Suïssa, entre un 30% i un 40% de l’electorat va fer ús d’alguna VAA en les darreres eleccions nacionals[5]. O més recentment, a les eleccions generals de 2015 al Regne Unit, els electors van poder escollir entre una gran varietat de VAAs[6], alguna de les quals va arribar a ser usada fins a 1,1 milions de vegades![7] Fins i tot a Espanya també hem tingut la nostra VAA, tot i que d’una manera més camuflada:

Font: La Vanguardia, “Test 26J: ¿A qué partido deberías votar?”, VAA per a les eleccions generals del 26 de Juny de 2016

Ara bé, si anem més enllà de l’anècdota, podrem entreveure que l’aparició de les VAAs és el reflex d’un canvi en l’espai públic, el món polític i, en darrera instància, en l’electorat. Malgrat no sigui res de nou, convé recordar-ne els punts més rellevants. L’espai públic podria definir-se des del pla normatiu com un espai obert i accessible a tot ciutadà, on el debat se centra en allò que afecta a tota la comunitat, on els millors arguments (els més lògics i racionals) són sempre els que prevalen i on hi ha una distinció clara entre la persona que opina i el mitjà on ho fa. No obstant, la realitat actual és ben diferent: d’entrada ens trobem un espai públic estratificat on no tothom hi té accés i on alguns tenen més poder que d’altres per fer-se escoltar i per fer framing (vegeu nota 1). Després, la frontera entre els temes d’interès privat i públic són cada cop més borroses i tant mitjans de comunicació com polítics entren en el joc i la dinàmica de l’infotainment (vegeu nota 2). D’afegit, lluny de cenyir-se a la lògica del millor argument, el debat polític s’ha dut cada cop més al terreny d’allò banal i de l’emotivisme. Finalment, els mitjans de comunicació han deixat de ser mers informadors per a convertir-se en generadors de realitat, fet que juntament amb la seva progressiva politització condueix a una distorsió ideològica i partidista d’aquesta. Tot plegat ha convertit l’espai públic en un terreny més pantanós i confús on cada cop és més difícil pel ciutadà d’informar-se correctament o saber què és veritat i què no.

Al mateix temps, el món polític també ha sofert alguns canvis els darrers anys. D’entrada, una falsa tecnocràcia ha anat guanyant terreny dins de la política embolcallant el debat polític amb un espès vel de complexitat i permetent que decisions purament ideològiques i partidistes es fessin passar per decisions tècniques (que per tant no admeten ni debat ni alternativa). Després, també hem assistit a la ja coneguda crisi de la mediació i representació política i la subseqüent baixada en la participació política convencional (principalment processos electorals) i l’estancament en l’era de l’apatia ciutadana vers tot allò públic.

Tot plegat, tant els canvis en l’espai públic com els canvis en la política es tradueixen en un canvi en el comportament electoral dels ciutadans. Tal i com explica Thomassen a The European Voter[8], actualment es té un elector menys participatiu (en les vies convencionals) molt més individualitzat i caracteritzat pel que es coneix com modernitat reflexiva (vegeu nota 3). D’aquesta manera, les respostes que dona a les dues grans preguntes dels processos electorals (aniré a votar? A qui votaré?) ja no depenen tant de la classe social, fidelitats de partit o dels cleavages (vegeu nota 4), sinó de causes molt més individualitzades, volàtils i inestables. És a dir, es decideix anar a votar si es percep que les eleccions en qüestió poden afectar d’alguna manera rellevant els interessos individuals de l’elector; i es decideix a qui votar en funció de com hagin defensat en el passat i com pretenguin defensar en el futur aquests mateixos interessos individuals del votant. Si ens hi fixem bé, aquests tres grans canvis s’adeqüen molt bé a l’usuari prototípic de les VAAs. De fet, si realment els votants actuen de la manera com acabem de descriure, és fàcil de veure que les VAAs no són més que una eina per sistematitzar i facilitar aquest procés de presa de decisions, com qui, acostumat a anar amb una agenda a tot arreu, aprèn a fer servir Google Calendar.

Per acabar, hi ha tres aspectes que cal tenir en consideració alhora d’avaluar les VAAs: els efectes, el disseny i l’objectiu. Respecte als efectes, ja hi ha estudis que mostren resultats molt encoratjadors. Sembla ser que l’ús d’aquestes aplicacions ha aconseguit mobilitzar més electorat[9] (especialment col·lectius que en d’altres ocasions s’havien mostrat més passius, com els joves[10]). D’altra banda però, mentre alguns[11] defensen que l’efecte sobre l’opció final de vot és poc significatiu, d’altres[12] continuen posant-ho en dubte. En relació al disseny es discuteix sobretot si el model d’aproximació és el correcte i sobre els efectes que la tria dels temes i l’assignació de respostes tenen en el resultat de l’assignació[13]. Finalment, hi ha cert debat sobre quin ha de ser l’objectiu de les VAAs: s’han de limitar a la funció informativa, han de facilitar un espai de debat democràtic o s’han de limitar a l’ús com a eines d’investigació per a les ciències socials i polítiques?

Notes:

  1. Es denomina per framing la pràctica discursiva que se centra en l’establiment de marcs conceptuals sobre la realitat que permetin centrar el debat des d’una determinada perspectiva per afavorir la supremacia d’uns determinats punts de vista sobre d’altres.
  2. Terme que resulta de la contracció en anglès de information i entertainment. S’usa per designar aquella dinàmica informativa on el que preval és mantenir l’espectador-oient-receptor constantment entretingut i amb constant nova informació, en detriment de la qualitat informativa i la adequació, rellevància i veracitat del contingut.
  3. En relació a la política, es tradueix en una època on els ciutadans ja no se senten ni identificats, ni lligats ni capturats pels grans discursos polítics, metarelats i ideologies tradicionals del passat. En comptes d’això, i en relació a l’experiència individual de cada ciutadà i del seu entorn, els individus tendeixen a construir els seus propis relats i ideologies a partir dels fragments de les ideologies tradicionals que més els convenen.
  4. Els cleavages[14] són divisions socials persistents (de base econòmica, ètnica, ideològica, religiosa, etc.) i institucionalitzades que separen la societat en dos o més grups, cada un dels quals agrupa individus que, en base a aquesta divisió, comparteixen una sèrie de valors comuns.

Referències:

[1] Thomassen, Jacques, The European Voter: A Comparative Study of Modern Democracies, Oxford University Press, 2005

[2] De Graaf, Jochum, “The irresistible rise of Stemwijzer”, en Voting advice applications in Europe. The state of the art, ScriptaWeb, Napoli, pp. 35-60, 2010.

[3] De Graaf, Jochum, “The Irresistible Rise of StemWijzer”, op. cit. pp. 41-42.

[4] Cedroni, Lorella y Garzia, Diego (ed.), Voting Advice Applications in Europe: The state of the art, Scriptaweb, Nàpols, 2010.

[5] Rosema, Martin, Anderson, Joel, y Walgrave, Stefaan, “The design, purpose, and effects of voting advice applications”, Electoral Studies, vol. 36, 2014, pp. (240-243) 240.

[6] Steinberg, Tom, A list of Voter Advice Applications – AKA ‘who should I vote for?’ tools- for the UK General Election, 20 de març de 2015, a www.mysociety.org, Accedit a 18/04/2017, disponible a https://www.mysociety.org/2015/03/20/a-list-of-voter-advice-applications-aka-who-should-i-vote-for-tools-for-the-uk-general-election/

[7] UnlockDemocracy.Org, http://www.unlockdemocracy.org/vote-match-2015/ , accedit a 18/04/2017

[8] Thomassen, Jacques, The European Voter: A Comparative Study of Modern Democracies, op. cit.

[9] Marschall, Stefan; Schmidt, Christian K, “The impact of voting indicators: the case of the German Wahl-O-Mat”, a Voting Advice Applications in Europe: The state of the art, Cedroni, Lorella i Garzia (ed.), Scriptaweb, Nàpols, pp. 65-90, 2010 || Fivaz, J., Nadig, G., “Impact of voting advice applications (VAAs) on voter turnout and their potential use for civic education”, Policy & Internet, vol. 2, assumpte 4, 167–200, 2010. || Ladner, Andreas, and Pianzola, Joëlle. “Do voting advice applications have an effect on electoral participation and voter turnout? Evidence from the 2007 Swiss Federal Elections.” International Conference on Electronic Participation. Springer Berlin Heidelberg, 2010.

[10] Hirzalla, F., Van Zoonen, L., de Ridder, J., “Internet use and political participation: reflections on the mobilization/normalization controversy”, The Information Society: An International Journal, vol. 27, assumpte 1r, pp. 1–15, 2010. || Marschall, S., Schultze, M., “Voting advice applications and their effect on voter turnout: the case of the German Wahl-O-Mat” International Journal of Electronic Governance, vol. 5, núm. 3/4, pp. 349–366, 2012 || Vassil, Kristjan, Voting Smarter? The impact of voting advice applications on political behavior, Dissertació doctoral, European University Institute Florence, 2011.

[11] Dumont, P., Kies, R., “Smartvote.lu: usage and impact of the first VAA in Luxembourg”, International Journal of Electronic Government, vol. 5, núm. 3–4, pp. 388–410, 2012. || Wall, Matthew; Krouwel, André; Vitiello, Thomas, “Do voters follow the recommendations of voter advice application websites? A study of the effects of kieskompas. nl on its users’ vote choices in the 2010 Dutch legislative elections”. Party Politics, vol. 20, núm. 3, pp. 416-428, 2014.

[12] Varadzinová, Kamila. The use of Voting Advice Aplications is on the rise, but their ability to shift votes and shape views is still unclear. [Blog] Democratic Audit UK. Disponible a: http://www.democraticaudit.com/2014/09/30/the-use-of-voting-advice-applications-is-on-the-rise-but-their-ability-to-shift-votes-and-shape-views-is-still-unclear/ [Accedit a 21/06/2017]

[13] Louwerse, Tom; Rosema, Martin, “The design effects of voting advice applications: Comparing methods of calculating matches”, Acta politica, vol. 49, núm. 3, pp. 286-312, 2014|| Wagner, M., Ruusuvirta, O., “Matching voters to parties: voting advice applications and models of party choice”, Acta Politica, vol. 47, pp. 400– 422, 2012.

[14] Knutsen, Oddbjorn, Scarbrough, Elinor. Cleavage politics. The impact of values, 1995, 492-523.

Ferran Dalmau i Fradera, redactor de Pompeunomics i estudiant de 2n del Grau en Filosofia, Política i Economia a la UPF.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *