Fer cagar el funcionari

Aquestes vacances d’hivern, el Tió – o tronc de Nadal, com diu la meva iaia- ha anat restret i no ha cagat gaire. No és que les mandarines que li vam donar tinguessin menys fibra que les de l’any passat, sinó un altre motiu: els ingressos a casa venen per part de funcionariat. Probablement haureu sentit a parlar, alguns més que altres, de tot el rebombori respecte les pagues extres als funcionaris catalans, i ara, deixant de banda l’escatologia nadalenca del Tió, intentaré explicar-vos aquests fets, ja que els considero rellevants perquè els funcionaris representen el 19,5% de la població activa a Catalunya.

La història ve de llarg, quan, a principis de desembre del 2011, el aleshores Govern en funcions (PSOE) va anunciar que no pagaria el 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’estatut (http://www.lavanguardia.com/politica/20111207/54239923320/estado-no-pagara-759-millones-disposicion-adicional-tercera.html)

, deixant el mort al Govern entrant i confirmant la política de centrifugar el dèficit que s’ha seguit llavors i en el temps vigent, tot per maquillar els comptes de l’Estat en detriment dels de les CCAA, de cara a la galeria europea. Cal destacar que aquests diners (que sorgien a resultes d’una inversió que l’Estat havia de fer a Catalunya l’any 2008 que no es va arribar a executar, tenint l’obligació, però, de desemborsar el pagament) constaven com a ingressos dins els pressupostos de la Generalitat.

Arran d’aquest impagament, el portaveu del Govern català, Francesc Homs, ja va avisar que hi hauria retràs de pagaments tant a proveïdors com a treballadors de l’administració pública a causa de problemes en tresoreria, i així ho va anunciar el Conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, el dia 15 de desembre:

-El sou es cobraria el dia 21.

-Les pagues extres no serien abonades fins el 28 de desembre i no en la seva totalitat (el 80%). La resta quedaria pendent de pagament quan la Generalitat pogués.

Va ser llavors, el dia 21 de desembre, quan s’origina el gran atzucac, presa de pèl, o digueu-li com vulgueu, però quelcom inèdit en tots els anys que portem en aquesta democràcia. Quan els 600.900 funcionaris que hi ha a Catalunya van revisar els seus dipòsits bancaris van trobar-se amb una estafa a nivell macroeconòmic, els números no els quadraven. Van deixar de cobrar algunes primes, diferents en funció del tipus de funcionari ja que és un sector molt heterogeni, però el denominador comú va ser la deducció de l’IRPF corresponent a les pagues extres, aplicat abans de cobrar-les!! (Segons el Real Decret 439/2007 “l’obligació de retenir naixerà en el moment en què es satisfacin o s’abonin les rentes corresponents”.)

Per il·lustrar-vos amb números i nòmines reals el que va passar em basaré en la carta d’aclariment enviada pel Cap de serveis de personal docent als professors, tant de secundària com de primària, ja que penso que són prou representatius dins de la gran varietat de funcionaris. Vull destacar la frase de la carta que introdueix a l’exemple pràctic, una “perla”, pedanteria en estat pur: “Segurament, un 95% no tindreu cap problema per interpretar-la (la nòmina) però per aquest 5% que tingui dubtes i , per evitar, trucades als Serveis Territorials,tornem a repetir la nota informativa amb un exemple pràctic:”

L’error flagrant de la Generalitat va ser descomptar d’aquest sou net les pagues extraordinàries fent que, a dia 21 de desembre, els treballadors es trobessin amb un sou encara més petit del que acostumaven a tenir mensualment, ja que les deduccions de les pagues extres s’havien aplicat.

Ja se sap que la morositat i l’impagament poden tenir efecte dominó, sobretot quan hi ha “tensions de tresoreria”, però el que no sabia és que les il·legalitats també tenien aquest efecte. De l’incompliment de l’Estat hem arribat a “l’expropiació indeguda” (qualificat així per CCOO)  a molt catalans i catalanes.

El Tió no caga, ara els pals van pels funcionaris, que ja han vist reduïdes les seves nòmines en altres ocasions i ara això…ja m’estic imaginant a Mas-Colell “fent cagar el funcionari” mentre Rajoy i Zapatero agafen els regals i des de la butaca s’ho mira la Merkel, fent punt de creu.

Tot i això, el mateix 21 de desembre el Banc Central Europeu va obrir la aixeta facilitant els préstecs i just el dia que li tocava pagar (el dia 28) la Generalitat va poder finançar-se, per un valor de 70 milions d’€  mitjançant un crèdit del Banc Sabadell, podent fer efectiu el que quedava per abonar entre el mateix 28 i el 29 de desembre. Però no tot són flors i violes, l’interès del préstec va ser de gairebé un 6%, un cost que al cap i a la fi acabarem pagant tots ja sigui amb més retallades o amb una major pressió fiscal.

Un cop enterrat aquest problema, és quan un s’atura i pensa. Us imagineu els funcionaris de Madrid sense cobrar per incompliment de l’Estat? Inimaginable! A ells no els prenen el pèl, bàsicament perquè sinó els membres de govern no podrien sortir al carrer. Aquí estem més arraconadets i no molestem tant…però tenim una institució que (teòricament) ha de vetllar pels nostres interessos o, si més no, defensar-nos. Perquè si la Generalitat no ens pot protegir ni tan sols en situacions on la llei no dóna peu a ambigüitats, no ho farà ningú, i llavors, és quan un es pregunta…de què serveix la Generalitat?

0 thoughts on “Fer cagar el funcionari

  1. Molt ben explicat i molt bona la metàfora de fer cagar els funcionaris xDDD La Generalitat per desgràcia ara mateix no serveix per gairebé res. Estem sotmesos a les lleis espanyoles i aquestes estan controlades pels espanyols. Ja sabeu quina és l’única manera de donar-li la volta a la situació… INDEPENDÈNCIA!

  2. Molt ben explicat. Hi han dues coses que ho sento, però encara que sigui de Catalunya, em fan molt i molt de mal:

    “Els funcionaris representen el 19,5% de la població activa a Catalunya.” Brutal, no podem tenir tantíssims treballadors públics, segur que fan una gran feina, però això és un cost molt gran. 1 de cada 5 treballadors ho paga el govern.

    La segona és la juguesca de l’IRPF que es van treure de la màniga, a vegades, les nostres pròpies institucions ens roben descaradament, amb Madrid tenim un greu problema, però aquí a casa també anem ben servits!

    Bon escrit!

  3. Molt bén comunicat Bernat! desconeixia totalment aquest fet i estic completament d’acord en que hem de vetllar pels nostres interessos vers el gobern central sino… que ens queda?
    No obstant estic molt d’acord amb l’Àlex en el tema de que hi han masses funcionaris, i el que es pitjor, están molt poc incentivats! alguna cosa s’hauria de fer..

    1. D’on has tret la xifra del 20% aprox. funcionariat? Me costa de creure que n’hi hagi tants. De totes formes moltes felicitats per l’article, ets un crack. Gran pregunta al final, què fem en la Generalitat? Pretens incitar a una revolució? Fantàstic!

  4. Fantàstic article. Ho coneixia perquè a casa també són funcionaris. Podria explicar-vos una història sobre funcionaris i Pas a les universitats que al·lucinaríeu.
    Però bé, el que volia comentar és que en el tema del nombre de funcionaris, el més greu, des de el meu punt de vista, no és que n’hi hagi molts o masses, sinó que tot i haver-n’hi tants, les coses no funcionen bé en l’administració pública. Pots trobar llocs on veus que clarament sobre gent treballant, i altres llocs on clarament en falta. Penso que ja que tenim clarament un excedent de funcionaris, almenys hauríem de saber repartir-los prou bé perquè no els hi falti, ni sobri, feina.

    Per últim volia preguntar si en aquestes estadístiques de treballadors de l’estat, estan inclosos els treballadors subcontractats per universitats o altres organismes públics.

    Evidentment el comentari no només és per Catalunya, sinó per tot l’estat Espanyol.

  5. Arnau, no crec que els inclogui els subcontractats, perquè al cap i a la fi treballen per una empresa privada, la diferència és que el client d’aquesta empresa és l’Estat (o Com. Autònoma).
    Jo també penso el mateix respecte com estan distribuïts els funcionaris. Crec que el problema de l’Administració no és només el seu excessiu gruix sinó la seva poca eficiència…intentaré abordar aquest tema el pròxim article.

    Gràcies per seguir-nos!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *