Eurovinyeta, el peatge inevitable

Després que l’Estat Espanyol hagi bloquejat l’impost sobre dipòsits bancaris que semblava que aplicaria Catalunya (escoltar podcast), les opcions per minorar les retallades s’estan reduint, esdevenint aquest 2013 com un any realment dur i sever. Hi ha, però, un altre as guardat a la màniga, defensat sobretot per Oriol Junqueras, que sembla que CiU estigui amb disposició d’acceptar. Heus aquí l’Eurovinyeta.

Aquesta mesura, aprovada ja el 1999 al Parlament Europeu i reforçada l’any passat, és una taxa de circulació per carreteres que, en principi, només afecta als vehicles de gran tonatge de més de 3,5 tones. La justificació econòmica és clara i la podríem dividir en dues vessants:

  • Externalitats negatives (contaminació, soroll, inseguretat o congestió). Els perjudicis causats a tercers han de ser compensats pel valor del mateix cost, evitant així la ineficiència social.

blog1.jpeg

  • Pay per use (pagar per usar). Compensar el desgast de les vies i àrees de pas, ja que en fan ús. És la mateixa màxima que justifica el copagament, la matrícula de la universitat pública, el pagament del transport públic, etc. En aquests casos, la discussió s’hauria de centrar en la proporció finançada pels usuaris però no en el simple fet de la no gratuïtat, ja que és necessària.

blog2.jpeg

Així doncs, el nou peatge pretén aconseguir l’eficiència de les xarxes de comunicació transeuropees internalitzant els costos derivats del transport per carretera. (Font: “Eurovinyeta: Eficiència i Proteccionisme” de Daniel Alabate)

Segons estimacions del Col·legi d’Enginyers de Camins, amb la hipòtesi de 10 cèntims per km per al tipus de vehicles esmentats anteriorment, Catalunya obtindria un cash superior als 480 Milions d’€ anuals.

Des de Madrid no s’ha vist mai amb bons ulls l’Eurovinyeta, ho va afirmar la pròpia vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Per tant, aquesta postura fa augurar un altre xoc de trens on la Generalitat i els catalans tenim tots els números per perdre per el següent motiu:

L’àmbit d’aplicació de l’Eurovinyeta hauria de ser la totalitat de la xarxa de carreteres, però si en una primera fase convingués seleccionar un llindar mínim de flux o de capacitat, ha de definir-se una xarxa tancada i connexa, que eviti els perjudicials efectes desbordament: en aplicacions parcials, els resultats poden comportar a situacions pitjors socialment que la base de partida. (Font: “Oportunidades de la implantación de la Euroviñeta”)

No vull apel·lar al victimisme català que tan mal ens ha fet. Els motius per a què el Govern  estatal evités l’aplicació del peatge en qüestió a Catalunya podrien tenir, aquesta vegada, una explicació racional.

No és casualitat que els Estats impulsors hagin estat els del centre del continent, especialment Alemanya i França, justament els més influents. La taxa fa menys competitius els països perifèrics, ja que els augmenten els costos de transport. En certa manera, es tracta d’un proteccionisme encobert. D’altra banda, no aplicant l’Eurovinyeta, ens estaríem aplicant un greuge comparatiu tenint en compte que altres països ja es nodreixen d’aquest peatge.

blog.jpeg

Font: Cambra de Comerç de Barcelona

Llavors, remetent-me al fet que per aplicar l’Eurovinyeta s’hauria de fer a la totalitat de la xarxa de carreteres, la Moncloa podria boicotejar la mesura fent-la inefectiva ja que la titularitat de les autopistes i autovies no és exclusivament de la Generalitat, sinó que n’hi ha que són propietat directa de l’Estat

Si això succeís, no faria res més que prorrogar la segura implantació d’aquesta taxa a la llarga i es tornaria a evidenciar la miopia temporal dels dirigents espanyols. Certament, la mesura perjudicaria força a les exportacions, només cal veure el gràfic següent.

blog3

Espanya és ultradependent del transport per carreteres a l’hora d’exportar, i això té origen als temps d’Isabel II, en què es va practicar una autarquia ferroviària per les pors a invasions “gavatxes”. Per tones, el transport per carretera suposa un 92,5%, una escassíssima diversificació que comporta greus problemes a hores d’ara.

Els grans esforços en la cohesió territorial dedicant quantitats ingents en infraestructures deficitàries, entrant al segon lloc del rànquing en kilòmetres de Trens d’Alta Velocitat (per davant d’Alemanya) i deixant de banda projectes com el Corredor Mediterrani, ens costaran (i ens costen) car a TOTS els ciutadans d’aquest Estat.

Així doncs, nosaltres ens limitarem a observar aquestes polítiques surrealistes i kafkianes dels flamants dirigents de la Nación.

2 thoughts on “Eurovinyeta, el peatge inevitable

  1. Donar una justificació econòmica “clara” a l’eurovinyeta és tan racional com justificar la pena de mort perquè és “necessària”.
    Els vehicles, tots, paguen impostos contínuament, des que es compren fins que es desballesten. Cada vegada que hom omple el dipòsit de carburant aproximadament un 64% de l’import que paguem són impostos.
    M’ha agradat molt això de les “externalitats negatives”, faig pagar un “peatge” al camió que em porta les taronges perquè em molesta, i per això estic disposat a pagar-les més cares, tot i que em seguirà molestant.
    Fins ara m’havien venut la pel·lícula que les vies de comunicació les feien per això, per millorar la comunicació, la qual cosa ajudava a millorar la economia de les diferents zones del país, i per tant la recaptació d’impostos augmentava. Ara sembla que no, les fem per fer bonic, ja que si les usem es desgasten i això no pot ser.
    Amic meu, l’eurovinyeta és un impost més, que recau en els de sempre, el poble, que ha de pagar les inutilitats dels de dalt, els que manen.
    Ja està bé de buscar justificacions absurdes i de tractar-nos de incults, necis i burros.

    1. Anem per parts:

      1. No entenc la relació eurovinyeta-pena de mort.

      2. Refusar l’eurovinyeta per l’existència d’un altre tipus d’impost no té cap sentit tenint en compte que jo només he defensat l’eurovinyeta, sense tenir en compte la resta, i no tot el sistema impositiu que ha de fer front el sector transports, que trobo desmesurat.

      3. L’exemple de les taronges és mentida. En demandes elàstiques l’impost recau sobre l’oferta, ja que si es puja el preu, els clients es passaran a la competència sense miraments i qui tingui el preu més baix es queda amb el mercat, fent esgotar els marges a les empreses i no “als de sempre”. A més, internalitzar l’externalitat negativa és necessari i el món avança en aquest sentit.

      4. Les vies de comunicació no les fem per fer bonic, és evident. Però el que pretén l’Eurovinyeta és ben senzill. Tenint en compte que a la UE no hi ha una fiscalitat conjunta i qui paga les infraestructures (carreteres en aquest cas) són els Estats, és a dir, els habitants que hi viuen en ells, és just fer pagar als usuaris que no hi han contribuït (estrangers) i se’n beneficien. D’altra manera, els habitants dels llocs de pas pagarien la gratuïtat de les empreses que en fan ús.

      Gràcies per comentar, tot i tenir idees diferents, però sàpigues que jo no tracto a ningú d’inculte, neci o burro.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *