Espavilem-nos!

Els temps estan canviant. I a nosaltres, a la joventut, ens toca adaptar-nos. Això està clar. Sembla una sentència molt forta, inclús intimidant la que inicia aquesta reflexió, però no ens enganyem, és veritat, i a més a més m’anava de conya per encetar aquest article. Personalment penso que els frenètics canvis que s’estan donant en l’actualitat ens toquen de ple a la joventut, sobretot en matèria laboral. Aquesta reflexió va del nostre futur, així doncs, parlem-ne.

Companys i companyes, repeteixo, els temps estan canviant. Aquell estudiant modèlic amb notes francament insuperables l’esforç del qual estava totalment centralitzat en la universitat, sembla ser que ha passat de moda. Les notes ja no són infalibles amics meus. Les empreses volen estar encara més segures de la productivitat futura dels estudiants. La famosa correlació positiva entre notes i productivitat futura ja no és garantia de res. Òbviament, no ens enganyem, les notes són molt importants, però realment a les franges privilegiades dels rankings de promocions cada cop importa menys tenir un 8,8 o un 9,2. Adjectius com proactivitat, líder, motivació, interès, curiositat, teamworker sonen cada cop amb més força als processos de recruiting.

Què vull dir amb tot això? Bàsicament que moguem el cul! Acabem amb el mite que quan surts de la facultat amb el títol sota el braç tens un elegant recruiter esperan-te a fora de la universitat amb els braços oberts i amb un contracte indefinit. No això no va així. Tinc la sensació que hi ha la idea general de que fins que acabem la carrera no podem fer res que no sigui centrar-nos en els estudis. Error! Hem de començar a moure’ns abans, molt abans del dia de la graduació.

Us agrada la comptabilitat? Intenteu buscar pràctiques en alguna gestoria o llegiu pel vostre compte actualitat comptable i elaboreu papers acadèmics de crítica o recolzament. Que us agraden les finances? Feu un cop d’ull a les interessants internships que ofereixen els principals Bancs d’Inversió o els nombrosos workshops que es fan a universitats i bancs. La qüestió és moure’s i fer mil coses!

De fet, el principal incentiu que jo us donaria per començar a viure l’Economia i l’Empresa més enllà de la universitat no es de cara a maquillar el vostre CV, sinó de cara a poder saber a què us agradaria dedicar el 70% del temps que us queda de vida. La universitat ens omple el cap de models, taules infinites d’Excel i presentacions de Power Point, però no ens ensenya què està passant fora i ens presenta una realitat simplificada i modelitzada. Vivim en una bombolla. Hem de treure el cap i veure què està passant allà fora. I la veritat, quan abans millor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *