Entrevista Pompeunomics: Com va néixer el projecte i cap a on anem

Els companys de emprenedorsiuniversitaris.blogspot.com, de la mà de Paco Cavaller, es van posar en contacte amb nosaltres per tal de fer-nos una entrevista. En representació del grup de Pompeunomics, Xavier Nadal i Ezequiel Aranda expliquen com va néixer el projecte i cap a on va Pompeunomics!

D’on va sorgir la idea de crear Pompeunomics?
Xavier: En primera instància jo pretenia crear un blog personal però, després d’haver-ho rumiat, vaig pensar que seria una bona idea aprofitar la gran quantitat de companys de classe amb capacitat per participar-hi i crear un projecte més multitudinari i dinàmic. Tothom va respondre amb gran entusiasme i de seguida. En un principi cadascú s’ocuparia d’un ítem (borsa, màrqueting…) però al final vam decidir que cada col·laborador publiqués sobre el que volgués.

Per què es va decidir emprendre aquest projecte?
X: Aquí podem donar dues respostes diferents. Una és el factor individual, i és la satisfacció personal que et dóna poder escriure i plasmar en un escrit tots els pensaments particulars sobre un tema determinat, el valor afegit que et dóna de cara a formar-te, no només com a estudiant, sinó com a emprenedor, i també la resposta que donem a un públic interessat en llegir notícies econòmiques escrites per gent com nosaltres, estudiants que no dotem als escrits d’un caire gaire tècnic i difícil pel lector.

Ezequiel: L’objectiu, tanmateix, era tècnic. Cada article havia de suposar un repte per nosaltres. Arran de les primeres publicacions vam veure una demanda brutal de gent que volia entendre l’economia. Hem volgut donar mitjans a la gent per tal de satisfer aquesta necessitat.

Va costar que el blog agafés rodatge en els seus primers dies?
E: Aquest projecte va iniciar-se al gener i, al principi, van haver-hi moltes ganes, com passa amb tota idea un cop es fa realitat. Va ser retroactiu, ja que un cop vam començar a publicar vam veure que el nombre de visites superava allò esperat. Creiem que rebríem unes 50 o 60 diàries, mentre que vam fregar les 300.

Com estar organitzat el blog? Hi ha cap mena de jerarquia? Està tancada la plantilla?
X: En absolut. A Pompeunomics estem oberts a noves incorporacions. La gent que hi col·labora es va sumar progressivament al projecte, però des d’aquí animem a tothom a participar-hi i a oferir-se per a col·laborar. La nostra direcció d’e-mailestà a la ‘home’ del nostre blog i des d’allà qualsevol usuari ens pot enviar un escrit que vulgui publicar.

E: Pel que fa a la jerarquia, no en tenim aplicada cap mena d’ordenació. La plantilla consta d’uns 10 membres i només trobem una distinció en quant a la línia d’actuació. D’una banda, estem els set editors, que estem obligats a escriure, com a mínim, un cop cada quinze dies, de manera que assolim un compromís amb el projecte. En canvi, els col·laboradors, pot ser que només hagin publicat un article que van escriure un dia sobre un tema concret i mai més hi participin.

Molts escrits econòmics que es publiquen en premsa presenten uns termes tècnics que impedeixen al lector de carrer entendre els problemes que denuncien o les solucions que proposen…
E: Hi ha articles que no es podrien presentar sense emprar certs tecnicismes, però sí és cert que, llegint premsa econòmica, es troben textos que podien haver estat escrits d’una altra manera i hi ha molta supèrbia. Això hauria de canviar. Així com la majoria de ciutadans no saben res de física quàntica, però no hi participen en aquesta parcel·la, l’economia és viscuda i duta a terme per absolutament tothom. Només anar a un bar i consumir un refresc ja és economia. La gent ha d’entendre els problemes de l’economia, perquè és part activa i hi participa. Al blog en som conscients i publiquem uns continguts que anomenem ‘kits de supervivència’ i són conceptes econòmics bàsics que la gent pot no conèixer però apareixen diàriament a la premsa.

Fins ara, Pompeunomics ofereix, majoritàriament, articles d’opinió, tot i que recentment heu donat pas al món de les entrevistes. Teniu pensat obrir cap frontera més i arrancar, per exemple, amb cròniques o notícies breus purament informatives?

X: Donem total llibertat als editors. Ells parlen del que volen i com volen. Estaria bé tenir una secció d’actualitat, però requereix més temps i gent. Anirem mica en mica i valorarem totes les opcions

El blog no te ànim de lucre…
X: En absolut. Tanmateix, no tancarem portes a diferents vies de finançament que no afectin a la qualitat del blog. Hem pensat en comprar un domini propi, el qual té un cost de només 10 euros l’any, per exemple. També fem ressenyes de llibres i ho enllacem a Amazon, fet que ens pot comportar alguna propina. Cal dir, tot i així, que tot benefici es reinvertiria directament en interessos del blog.

Tinc entès que voleu avançar i anar fent passes, i que una d’aquestes és un salt a la ràdio.
E: Correcte. Hem vist que el moviment té tirada i que hi ha una demanda molt gran. Se’ns ha presentat l’oportunitat de col·laborar amb un Magazine radiofònic durant 15 minuts setmanals. El projecte s’emprendrà després de Setmana Santa, i tractarà d’explicar l’actualitat, però no com ho fa TVE o qualsevol altra televisió, sinó que, a més, farem tot el possible per tal que l’oient l’entengui. Aquest és el nostre factor diferenciador. No només anunciem què passa, sinó que ho expliquem perquè s’entengui.

Fins avui, heu complert els objectius?
X: Nosaltres no ens posem sostre. Portem molt poc temps i ara, a curt termini, ens proposem consolidar els aspectes organitzatius, oferir dinamisme i adaptar-nos a que Pompeunomics formi part de la nostra vida.

E: De fet, també trobem objectius individuals. Abans potser llegiríem quatre o cinc articles sobre economia, mentre que ara, per exemple, per tal d’escriure un article sobre el mercat de deute, hauràs de llegir-te quinze o vint, ja que has d’estar protegit i preparat per fer front a qualsevol crítica que pugui entrar-te per qualsevol banda. Això estem fent els editors, i era quelcom que ens havíem proposat des del començament.

X: A més, això ens forma com a economista. Crec que la universitat et dóna uns coneixements teòrics d’economia però que no et forma com a economista. Són projectes i activitats com aquesta que estem duent a terme la que ens forma realment com a economistes i el que ens permetrà defensar-nos en aquest món tan competitiu.

Si us heu de posar una nota, quina seria?
X: Tenint en compte les expectatives inicials i que portem dos mesos, un notable alt. Tenint en compte que ara tenim encara molt per millorar, un notable. Estem molt contents, però a mesura que anem creixent, ens anem posant objectius més complicats.

E: Coincideixo completament. A més, creiem que hem estat hàbils perquè ens hem adaptat a allò que ens demanen. Queda molt per millorar i molt per aprendre. Tenim la intenció de mantenir-lo indefinidament, fins i tot confiem en que hi hagi un relleu generacional quan acabem la carrera.

3 thoughts on “Entrevista Pompeunomics: Com va néixer el projecte i cap a on anem

  1. Tot i que vaig bastant endarrerit en llegir-vos, (per motius de feina), permeteu-me felicitar-vos per la iniciativa, la il·lusió, les ganes, el coratge i l’empenta que hi poseu. No defalliu i sí, espero que hi hagi relleu generacional.

      1. Moltíssimes gràcies pels ànims Miquel. Aquesta és la idea seguir al peu del canó amb l’actualitat econòmica!. Realment és molt gratificant veure com un projecte ple d’esforç i iniciativa té una bona acollida pels lectors!.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *