El TIC-TAC de l’automatització

Video killed the radio star…, segur que molts de nosaltres hem taral·larejat aquesta melodia algun cop sense ser conscients d’estar referenciant a Schumpeter. I és que hi ha una idea molt interessant relacionada amb aquesta enganxosa tornada: el concepte de destrucció creativa. L’il·lustre economista austrohongarès va posar aquest nom al procés que tenia lloc en l’economia quan es barrejaven competència, innovació i progrés. En poques paraules: l’afany d’obtenir beneficis empeny a cada agent econòmic a innovar. Fruit d’aquesta innovació sorgeixen nous productes, materials, mètodes de treball i producció, mercats, ocupacions, etc. que destrueixen l’equilibri econòmic actual i impulsen la roda del progrés. Un cas prou il·lustratiu és la substitució de les cintes VHS pels DVDs. Aquesta dinàmica, que té lloc constantment, sovint només s’ha tingut en compte pels seus efectes “positius”, sacrificant a l’altar del desenvolupament tota consideració dels danys col·laterals. Tot i així, cada cop resulta més difícil fer els ulls grossos davant dels creixents costos que això comporta.

Tot i que la destrucció creativa té lloc en tot moment, hi hagut etapes en què aquesta ha estat més intensa que mai, a saber, les quatre grans revolucions de la humanitat: la Neolítica (10.000 a. C.), la Industrial (s. XVIII-XIX), la Digital (amb l’adveniment primers ordinadors) i la d’Internet (amb el naixement d’Internet). Cadascuna ha requerit un recurs bàsic (aigua/terra, combustibles fòssils i dades respectivament) i ha provocat la desaparició d’un seguit d’ocupacions. Fins a la revolució Digital i d’Internet, sempre hi ha hagut un comportament cíclic en la destrucció i la creació de llocs de treball. Quan alguna innovació significativa conduïa a l’atur a un gran conjunt de persones, amb els anys, el propi mercat i una força d’innovació major, creaven noves ocupacions, abans impensables, que permetien reabsorbir aquesta massa de treball sobrant. A tall de mostra: quan els tractors van substituir el bou i l’aixada al camp i l’automatització va reduir dràsticament la necessitat de mà d’obra a les fàbriques, les següents generacions van començar a explotar el sector dels serveis. Tot i això, hi ha certs indicis que apunten a l’estroncament d’aquesta tendència cíclica del mercat de treball. L’atur es manté més temps de l’esperat i cada any es creen menys llocs de treball (i de menys qualitat) dels que es destrueixen. En aquest primer article intentarem aportar una sèrie de reflexions sobre els nostres temps que ens serviran per abordar, en el proper article, el tema de la necessària redefinició del treball.

PRIMERA REFLEXIÓ: La naturalesa de la Revolució Digital i d’Internet

En les etapes Neolítica i Industrial el recurs bàsic era materialment finit, per contra, en l’era actual, aquest és il·limitat. Des dels ens privats i públics (empreses, institucions, administració pública, comerços, etc.) fins a cada persona individual que navega per internet, tot està generant una immensa quantitat de dades. Aquestes, gestionades i analitzades correctament, són una font constant de riquesa, així com una base valuosíssima per seguir impulsant la innovació i el desenvolupament. Per tant, ens trobem davant d’una etapa on allò que permet generar riquesa i desenvolupament amb prou feines ocupa espai i pot generar-se del no-res. Això ens permet concloure que el potencial i l’abast d’aquesta revolució és pràcticament infinit.

A més a més, com bé fa notar Federico Pistono[1], cal tenir en compte el ritme de creixement de la potència dels ordinadors així com els constants avenços en la tecnologia d’emmagatzematge i en els algoritmes que permeten gestionar, interpretar i utilitzar les dades. En part, pot explicar-se a partir de la coneguda com a Llei de Moore[2] que ens ve a dir que el número de transistors que hi ha en un circuit integrat es dobla cada un parell d’anys aproximadament. És a dir, que la capacitat de càlcul dels ordinadors experimenta un creixement exponencial. Però això no acaba aquí, Ray Kurzweil va destacar en una publicació del 2001[3] que la Llei de Moore podia incloure’s dins d’un conjunt d’altres cinc paradigmes que demostraven l’acceleració del creixement de la relació inversa entre preu i rendiment dels processadors. De fet, va demostrar que el nombre d’operacions per segon que podia realitzar un ordinador en relació a un preu fix experimentava un creixement exponencial a un índex de creixement exponencial al llarg dels anys! En altres paraules, que la potència de la tecnologia augmenta a un ritme vertiginós cada any i que cada cop és més barat disposar-ne. Com se sol dir, el noi més pobre de l’Àfrica té avui en dia amb el seu mòbil una tecnologia més potent que aquella de què podia disposar el president dels EUA als anys 60.

SEGONA REFLEXIÓ: Globalització i alteració del mercat laboral

Thomas L. Friedman ens llançava aquesta sorprenent afirmació l’any 2005: It’s a Flat World, After All. En l’article que duu aquest mateix nom[4], ens relata com diversos factors han aconseguit tornar a “aplanar” el món i a reduir les distàncies pràcticament a zero. Com bé descriu, primer van venir les tres grans onades globalitzadores: la Globalització 1.0 (1492-1800), quan Occident es llança a la conquesta del món; la Globalització 2.0 (1800-2000), quan es produeix la globalització del mercat i del treball; la Globalització 3.0 (2000), quan es consolida el món d’Internet. Conjuntament a aquests tres processos, Friedman també exposa 10 esdeveniments recents que han ajudat a aquest aplanament del món. Entre d’altres, la caiguda del Mur de Berlin (9/11/1989), l’aparició de Netscape (9/8/1995), la bombolla del dot-com o l’inici de l’ús generalitzat de la subcontractació i deslocalització. La convergència de tots aquests factors ha tingut un important impacte en el mercat mundial i en el mercat laboral. Per exemple, s’ha aconseguit connectar tots els pols de coneixement d’arreu del món i que aquests puguin compartir informació i puguin treballar plegats. S’ha aconseguit que ja no calgui emigrar per tal de poder innovar i competir a nivell mundial. Avui en dia qualsevol persona amb accés a internet és un agent més a tenir en compte. També ha provocat que el mercat laboral es torni molt més líquid i flexible, sent més fàcil contractar, subcontractar, deslocalitzar i connectar treballadors d’arreu del planeta. En definitiva, s’ha trencat la limitació física existent fins al moment i s’han alterat les regles del mercat laboral.

TERCERA REFLEXIÓ: Poden les màquines substituir els humans?

Si parlem de l’era Digital i d’Internet, és necessari que pensem quin és el paper que jugaran les màquines en el futur. Abans de posar-nos a mirar dades, cal que parem atenció a la següent reflexió que fa Pistono[5]: Podem definir intel·ligència com la capacitat d’adquirir coneixement, aplicar habilitats i prendre decisions de forma que s’és conscient d’estar-les prenent i del significat que tenen. Prenent aquesta definició, és fàcil ser escèptic amb la possibilitat d’aconseguir crear Intel·ligència Artificial, doncs de moment no s’ha trobat la manera de crear una màquina que pugui donar senyals d’estar realment entenent el significat de les operacions que realitza. Aquest argument és sovint utilitzat per rebatre la possibilitat que les màquines puguin acabar substituint casi totalment els humans en els seus llocs de treball. Però hi ha un punt fal·laç en aquest raonament, i és el fet que en la majoria de tasques el que s’avalua no és el procés cognitiu d’entendre l’acció que es realitza sinó el resultat d’aquesta. Per tant, a les màquines no els hi cal arribar al punt d’entendre el significat d’allò que fan, només necessiten produir bons resultats.

A aquesta reflexió cal sumar-li les següents observacions: primer, que ja existeixen moltes màquines capaces de superar amb escreix les capacitats humanes en tasques específiques d’intel·ligència; segon, que la corba d’aprenentatge de les màquines és molt més ràpida que la dels humans i és il·limitada – per exemple: un radiòleg tarda 20 anys a formar-se i per substituir-lo calen 20 anys més, en canvi, una màquina només requereix algun any de treball dur i després només cal duplicar-la; tercer, que el cervell humà amb prou feines evolucionarà els propers anys, les màquines sí (i exponencialment); quart, que l’enorme i ràpid augment de la potència i capacitat dels ordinadors així com la constant millora dels algoritmes informàtics permeten que cada cop les màquines puguin fer més tasques i molt millor; cinquè, que la màquina no fa vacances, no fa vagues ni reclama augments de sou, només necessita connexió elèctrica i internet. Tot això fa que les màquines siguin una eina molt llaminera pel mercat laboral, generalment, més que no pas els humans.

QUARTA REFLEXIÓ: Evidència empírica d’automatització

Finalment, parem atenció a l’anàlisi que ha dut a terme McKinsey[6]. En aquest estudi del juliol de 2016, el gegant de la consultoria es va dedicar a analitzar quines feines eren més susceptibles de ser automatitzades i en quina mesura. Per estudiar-ho van tenir en compte la viabilitat tècnica, el cost de l’automatització (software-hardware) relacionat amb el cost del treball i les dinàmiques d’oferta-demanda, els beneficis de l’automatització i els aspectes de regulació-reglamentació i d’acceptació social. El resultat: més del 45% de totes les activitats per les quals els humans són remunerats ja podrien ser completament automatitzades i el 60% de totes les ocupacions podrien veure fins el 30% de la seva activitat automatitzada. Els sectors més susceptibles de ser automatitzats són els de les manufactures i la distribució de menjar (supermercats), doncs més del 50% del temps d’aquestes feines és invertit en tasques fàcils d’automatitzar com són la recol·lecció i processament de dades i el treball físic en un entorn predictible. A l’altre costat hi tenim els sectors de l’educació i la direcció d’empreses, doncs el 50% del temps que s’hi dedica s’inverteix en tasques més difícils d’automatitzar, com la coordinació i direcció d’altres persones o l’aplicació d’experiència laboral. Tot plegat se sintetitza en el següent gràfic:

FONT: McKinsey&Company

En resum: hem topat amb una revolució que sembla tenir un abast il·limitat; el mercat laboral ha canviat sobtadament de regles del joc, experimentant un augment vertiginós de la competitivitat; ens situem en un moment on l’avenç en robòtica, programació i computació (en constant creixement exponencial) està permetent que les màquines superin els humans en moltes tasques específiques; les dades demostren que cada cop més feines són susceptibles de ser ocupades per robots en comptes d’humans. En el pròxim article intentarem posar negre sobre blanc i veure quines repercussions pot arribar a tenir tot això i quines possibles solucions podem explorar.

Referències:

 [1] PISTONO, Federico, Robots Will Steal Your Job, But That’s Ok: How to survive the economic collapse and be happy, octubre 2012, accedit a 20/08/2016, disponible a internet a http://robotswillstealyourjob.com/read , 1a part, cap. 4.

[2] MOORE, Gordon E., “Cramming more components onto integrated circuits”, Electronics Magazine, vol. 38, núm. 8, 19 d’abril 1965, pp. 114 ff.

 [3] KURZWEIL, Ray, The Law of Accelerating Returns, març 2001, accedit a 21/08/2016, disponible a
http://www.kurzweilai.net/the-law-of-accelerating-returns

[4] FRIEDMAN, Thomas L., It’s a Flat World, After All, Abril 2005, accedit a 15/08/2016, disponible a internet a  http://www.nytimes.com/2005/04/03/magazine/its-a-flat-world-after-all.html?_r=1

[5] PISTONO, Federico, Robots Will Steal Your Job, But That’s Ok: How to survive the economic collapse and be happy, octubre 2012, accedit a 20/08/2016, disponible a internet a http://robotswillstealyourjob.com/read, 1a part, cap. 5-6.

[6] CHUI, Michael, MANYIKA, James i MIERMADI, Mehdi, Where Machines could replace humans and where they can’t (yet), juliol 2016, accedit a 23/08/2016, disponible a internet a http://www.mckinsey.com/business-functions/business-technology/our-insights/where-machines-could-replace-humans-and-where-they-cant-yet

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *