El sector públic ja gasta més en interessos que en inversions

Article escrit pel col·laborador:  Ricard Camprubí i Nieto

A mida que els ingressos públics són insuficients per mantenir la encara superior despesa pública, els interessos que paguen les AAPP pel deute que va augmentant es menja una bona part dels ingressos.

 Inversions i interessos del sector públic. Dades absolutes (milions d’Euros)

Inversions i interessos del sector públic. Dades absolutes (milions d’Euros)

Proporció entre despesa per interessos i ingressos no financers. Total sector públic

Proporció entre despesa per interessos i ingressos no financers. Total sector públic

Font: Fins 2010, Liquidacions consolidades dels pressupostos de les AAPP. 2011 i 2012, Execució pressupostària consolidada de les AAPP. Intervenció General de l’Estat (consolidat de les AAPP Sec’95 en termes de Comptabilitat Nacional). Dades de PIB: Instituto Nacional de Estadística.

Com sia que el sector públic paga els salaris de molt bona part de la població (uns 16,5 milions de persones entre pensionistes, aturats i empleats públics) i ha de mantenir en funcionament els serveis públics essencials, a mida que ha de pagar més interessos, la partida més perjudicada en termes relatius està sent la inversió pública, que s’ha reduït de més de la meitat.

 Despeses per interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Despeses per interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Font: Fins 2010, Liquidacions consolidades dels pressupostos de les AAPP. 2011 i 2012, Execució pressupostària consolidada de les AAPP. Intervenció General de l’Estat (consolidat de les AAPP Sec’95 en termes de Comptabilitat Nacional). Dades de PIB: Instituto Nacional de Estadística.

Reduint la inversió, d’uns 20.000 milions respecte 2010, el sector públic aconsegueix que els comptes no quedin tant desquadrats. I ningú es queixa, doncs les inversions no són demanda de la gent al carrer.

 Molt interessant resulta apreciar la correlació entre el manteniment del dèficit i la inversió del sector públic:

 Dèficit, interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Dèficit, interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Font: Fins 2010, Liquidacions consolidades dels pressupostos de les AAPP. 2011 i 2012, Execució pressupostària consolidada de les AAPP. Intervenció General de l’Estat (consolidat de les AAPP Sec’95 en termes de Comptabilitat Nacional). Dades de PIB: Instituto Nacional de Estadística. Nota: la gràfica mostra el dèficit públic, de manera que el superàvit pressupostari es presenta com a negatiu.

 En la última etapa del creixement, els comptes del sector públic donaven superàvit, fet que permetia una inversió potent, per sobre dels 40.000 milions anuals, més del 4% del PIB. La despesa per interessos consumia un 1,6% del PIB i encara deixava marge per al superàvit.

L’any 2008, en aparèixer dèficit pressupostari, aquesta situació es va equilibrar, de manera que pràcticament tot el dèficit va equivaler a la inversió pública.

A la vista de la degradació dels comptes públics, a partir del 2009 es neutralitza la inversió per tal d’evitar un augment encara major del dèficit. (El lleuger increment de la inversió al 2009 es deu al “Plan-E”). La reducció de la inversió pública es converteix en un instrument fonamental per contenir el dèficit públic.

El dèficit públic (superàvit) dels anys 2006 i 2007 hagués estat del 6% del PIB si no es té en compte la despeses en inversió, però l’any 2008 aquesta situació es va neutralitzar, de manera que pràcticament tot el dèficit va equivaler a la inversió pública. A partir del 2008, si es descompten les inversions, el dèficit de les AAPP es situa lleugerament per sobre del 6% del PIB, xifra ben bé igual però en sentit contrari al superàvit (dèficit negatiu) abans d’inversions dels anys 2006 i 2007.

Sense inversió no hi ha producció, i sense producció no hi ha ocupació. Amb dèficit públic no hi ha futur.

Amb un sector públic que ja gasta més en interessos que en inversió es pot anticipar per quin camí de misèria anem. I continuarem anant durant uns quants anys.

(Per exemple, tot l’estalvi que ha fet la Generalitat de Catalunya s’ha anat per pagar més interessos. Actualment la Generalitat gasta més del 8% dels seus ingressos en pagar interessos).

I mentrestant, el sector públic continua vivint de pidolar diners als “mercats”. De fet, “els mercats” porten ja quatre anys finançant més del 20% de la despesa pública, i es cobren per interessos un 8,6% de tots els ingressos que obté el sector públic.

Dit d’una altra manera, tots els ingressos públics no arriben més que a finançar el 80% de la despesa pública. I així portem quatre anys:

 Proporcions entre despesa, ingressos, interessos i dèficit de les AAPP

Proporcions entre despesa, ingressos, interessos i dèficit de les AAPP

Font: Fins 2010, Liquidacions consolidades dels pressupostos de les AAPP. 2011 i 2012, Execució pressupostària consolidada de les AAPP. Intervenció General de l’Estat (consolidat de les AAPP Sec’95 en termes de Comptabilitat Nacional).

Cada mes, el sector públic s’està endeutant actualment a raó de 440 € per llar, i cada llar destina -sense saber-ho- 145 € cada mes a pagar interessos. A hores d’ara, cada llar espanyola té un deute amb “els mercats” d’uns 52.000 € degut al sector públic. Poca broma.

I enfront això, el sector públic frena la única despesa que ens pot treure del pou: la inversió productiva. I la poca que es fa, ja veiem pels diaris on va a parar. Un peix que es mossega la cua, un trepant que ens enfonsa al pou.

Mentrestant, els únics que poden fer inversions productives -les empreses-, i els únics que estimulen el consum final -les famílies- no tant sols no tenen accés als “mercats” sinó que a més se’ls retalla el crèdit, ja que se’l menja el sector públic:

 Evolució interanual del crèdit per destinataris (milions d’Euros).

Evolució interanual del crèdit per destinataris (milions d'Euros).

Font: Boletín Estadístico del Banco de España.

 Des de l’inici de la crisi, el sector públic s’endeuta a raó d’uns 100.000 milions més cada any, mentre que les famílies es “desapalanquen” d’uns 25.000 milions i les empreses de 50.000 milions d’Euros.

En Ricard Camprubí és Economista de professió i ha estat Professor Associat de la UPF al Dpt. d’Economia i Empresa des del 1993 fins el 2011.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *