Economia Vs. Refugiats?

En els darrers anys, hem estat testimonis de l’atrocitat de la Guerra de Síria, protagonitzada per agents com el grup conegut com Estat Islàmic, però també per potències estrangeres1. Segurament, una de les conseqüències més greus d’aquest i altres conflictes ha estat la crisi dels refugiats. Es tracta de gent que fuig dels horrors de la guerra, però que a l’hora de cercar refugi al continent europeu, troba una resposta majoritàriament de rebuig. Un exemple és que no s’han establert les vies legals per a poder aconseguir l’asil abans d’arribar a Europa. D’aquesta manera, és obligatori per a qui vulgui aconseguir-lo travessar el mar Mediterrani per vies molt poc segures que comporten un gran perill de mort. Tot i així, la resposta no ha estat homogènia a arreu. Alemanya va acollir 1.1 milions de refugiats2 en només un any, fet que representa més d’un 1% de la seva població. A Espanya, en canvi, el govern només s’ha compromès a acollir 17.337 persones3 (0.04% de la població4). Pel que fa a Catalunya, el govern s’ha ofert a acollir 4.500 persones5 (0.06%)6. També és cert, però, que a Barcelona es va celebrar recentment la que fins ara ha estat la manifestació a favor de l’acollida de refugiats més multitudinària del món. Què impedeix, doncs, que es produeixi l’anomenada obertura de les fronteres?

           Destrucció a Homs, Síria. Imatge de Chaoyue 超越 PAN 潘 / CC BY-NC-ND

Una de les principals reticències té a veure amb els suposats efectes negatius que això podria tenir sobre l’economia. No en el creixement econòmic, ja que la immigració el promou, o almenys això sostindrien la majoria d’economistes, segons l’antic editor d’economia de la BBC Robert Peston7. I en aquest cas, a més, “la majoria de refugiats són joves, ben formats i molt motivats”, considera el CEO de Daimler AG, la corporació automobilística propietària de Smart i Mercedes-Benz8. La preocupació tampoc té a veure amb l’àmbit demogràfic. Des que va començar la crisi econòmica, part de la població estrangera ha estat marxant de Catalunya, cosa que implica que actualment hi ha unes 175.000 persones menys pertanyents a aquestes comunitats que l’any 20109.

Les inquietuds són més aviat respecte al suposat impacte sobre el mercat laboral per a la població local, especialment sobre l’atur i els salaris. Segons el Dr. Ulf Rinne, director científic a l’Institute of Labor Economics (IZA) i expert en immigració, l’atur entre la població autòctona augmentaria a causa del flux migratori si hi hagués “un nombre fix de llocs de feina”. No obstant això, “aquesta és una assumpció falsa”, sentencia. De fet, “l’atur seria més alt sense immigració”.10 De manera similar, investigadors de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) conclouen que l’impacte  de la immigració en els salaris i l’ocupació de la població local acostuma a ser baix.11 Tot això no és tan sorprenent si considerem que les persones nouvingudes no necessàriament competeixen només pels llocs de feina ja existents. Cal tenir en compte que alguns presenten un nivell de qualificació o especialització que fa possible que siguin absorbits pel mercat laboral a través de la creació de nous llocs de feina.Per altra banda, si el context legal, econòmic i social ho permet, és d’esperar que algunes d’aquestes persones decideixin emprendre nous negocis. I això també pot comportar generació d’ocupació.

Tenint això en compte, sembla que un dels reptes més importants pot ser aconseguir un model que afavoreixi la integració de les persones refugiades a la societat, i en especial al mercat laboral i el sistema educatiu. Un model inclusiu pot facilitar que aquesta incorporació òptima, amb generació de llocs de feina, succeeixi. Això implica que no hi hagi excessives dificultats a l’hora de crear nous negocis o incorporar-se al mercat laboral, sinó que, al contrari, es proporcioni suport perquè aquestes persones que, un cop acollides, vulguin aportar alguna cosa a la nostra societat, puguin fer-ho. En aquest sentit, algunes veus demanen que els programes d’acollida prevegin proporcionar alfabetització financera, ja que això podria facilitar la creació de negocis propis. De la mateixa manera, es podrien proporcionar altres tipus de formació inicial i programes per a millorar les oportunitats dels nouvinguts. Per exemple, pot ser que calgui ajuda a l’hora de superar les especificitats del nou entorn laboral, ja siguin lingüístiques o d’altres caires. Pel que fa a la integració al sistema educatiu, es tracta d’aconseguir que aquesta dinàmica d’inclusió tingui continuïtat en les generacions més joves. A més, al llarg termini, això pot comportar una mà d’obra més qualificada i productiva que si els nens nouvinguts queden majoritàriament fora de l’escola.

            Nen siri refugiat. Imatge de MaximilianV / CC BY

Per tant, a l’hora d’acollir, tot i que l’habitatge és, evidentment, un factor important, el suport necessari va molt més enllà. I no només per la necessitat de reagrupar els nuclis familiars, sinó també de cara a aconseguir aquesta integració a nivell social i econòmic. Tenint tot això en compte, és difícil concloure que l’economia sigui un obstacle per a estendre la mà a les persones refugiades. Probablement, només cal desenvolupar un model d’acollida que pugui ajudar-nos a aplanar-hi el camí.

Referències:

  1. Països com Espanya no participen en l’actual Coalició Internacional liderada pels EUA, però sí que han intervingut en altres conflictes que han contribuït a desestabilitzar la regió, com la Guerra de l’Iraq. Veure: (2017). The Iraq war: The root of Europe’s refugee crisis. [online] Disponible a: http://www.aljazeera.com/blogs/middleeast/2015/09/iraq-war-root-europe-refugee-crisis-150908151855527.html [consulta: 17 mar. 2017].
  2. Dades proporcionades pel govern alemany segons informa Bloomberg: Donahue, M. i Delfs, M. (2017). Germany Saw 1.1 Million Migrants in 2015 as Debate Intensifies. [online] Bloomberg.com. Disponible a: http://www.bloomberg.com/news/articles/2016-01-06/germany-says-about-1-1-million-asylum-seekers-arrived-in-2015 [consulta: 17 mar. 2017].
  3. (2017). España tiene que acoger en 2017 al 95% de los refugiados que pactó con la UE. [online] Disponible a: http://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-espana-tiene-acoger-2017-95-refugiados-pacto-ue-20161231120656.html [consulta: 17 mar. 2017].
  4. (2017). España – Población 2016. [online] Disponible a: http://www.datosmacro.com/demografia/poblacion/espana [consulta: 17 mar. 2017].
  5. (2017). Puigdemont offers Brussels to host 4,500 refugees, Spain criticises “unilateral” action. [online] Disponible a: http://www.catalannewsagency.com/politics/item/puigdemont-offers-brussels-to-host-4500-refugees-spain-criticises-unilateral-action [consulta: 17 mar. 2017].
  6. (2017). Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Població. Províncies. [online] Disponible a: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=245 [consulta: 17 mar. 2017].
  7. BBC News. (2017). Why Germany needs migrants more than UK. [online] Disponible a: http://www.bbc.co.uk/news/business-34172729 [consulta: 17 mar. 2017].
  8. (2017). Germany’s challenge: Integration of refugees. [online] Disponible a: http://www.dw.com/en/germanys-challenge-integration-of-refugees/a-18702361 [consulta: 17 mar. 2017].
  9. (2017). Idescat. Evolució de la població total i estrangera. Catalunya. [online] Disponible a: http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0 [consulta: 17 mar. 2017].
  10. (2017). Immigration expert: ‘No immigration, more unemployment’. [online] Disponible a: http://www.dw.com/en/immigration-expert-no-immigration-more-unemployment/a-18702312 [consulta: 17 mar. 2017].
  11. Fernández-Huertas, J. i Ferrer, A. La immigració a Catalunya. NET. [online] Disponible a: http://www.idees.net/files/941-24-document/INFORME_ECONOMIA_CATALANA.pdf [consulta: 17 mar. 2017].

Víctor Recacha Benito, estudiant de 2n curs de International Business Economics a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador de Pompeunomics

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *