Dear Mister Adelson: A la vida, i a les crisis, no val tot.

Ara fa uns tres anys va començar a córrer el rumor de que el magnat multimilionari Sheldon Adelson aspirava a crear un gran complex de l’oci a Europa. Des d’un bon principi, va sentir-se atret per Barcelona, referència turística mundial que ningú posa en dubte, on es gaudeix d’un clima mediterrani envejable, una ma d´obra competitiva –si més no, en termes de cost- i dotada de infraestructures que permeten poder arribar-hi fàcilment per terra, mar i aire. Un indret aparentment idíl·lic per acollir l’EuroVegas. Aquesta setmana, Adelson ha estat a Catalunya, i el debat EuroVegas s’aviva cada vegada més amb incomptables detractors i defensors.

La idea fou aparcada pel govern tripartit de Catalunya, probablement perquè hagués encetat una nova disputa interna, i ara se sap que la Comunitat de Madrid també és una
opció que Adelson està considerant per a ubicar el seu ambiciós pla de negoci. I que, a més, Madrid ens porta un any de negociacions d’ avantatge. Què significarà per a qui finalment rebi la inversió de 16.900 milions d’Euros que comporta la construcció d’aquest parc temàtic del joc? Casinos, hotels, restaurants, centres de convencions… Es tracta d’un tresor pel qual cal lluitar o més aviat un miratge que ens podria sortir ben car? Quin preu estem disposats a pagar per a ser “els escollits » ?

Aquest exigent inversor nord-americà vol posar les seves particulars normes. I aquestes semblen més pròpies del “far west” que d’una ciutat occidental del segle XXI. Adelson pretén que allà on s’estableixi l’EuroVegas s’hi instauri paral·lelament una terra de ningú legalment parlant, que quedi al marge d’un bon nombre de lleis espanyoles i per suposat també europees. Demana, més concretament, exempció total pel que fa a la llei antitabac, res de sindicats i completa flexibilitat contractual, fiscal i de immigració.

D’una banda, sembla raonable considerar la viabilitat d’un projecte així per Catalunya, ja que suposaria, diuen, la creació de més de 100.000 llocs de treball, facilitant que milers d’aturats, la majoria sense formació superior, trobessin una feina estable i continuada. Seria, a més, positiu per al sector turístic i de l’espectacle, ja que allà on l’EuroVegas es construeixi la companyia de teatre coneguda arreu del món, Cirque du Soleil, s’hi instal·larà de manera permanent. Podria ser, expliquen alguns, un atractiu extra -no sé si positiu o negatiu…- per la marca Barcelona, i per a tots els milions de turistes que arriben cada any disposats a deixar-s’hi quantitats no menyspreables de diners.

El conseller d’Economia ha argumentat que no només es tracta d’una ciutat on el joc, la frivolitat i el lleure, en sentit ampli, s’hi quedarien, sinó que també hi hauria un centre de conferències i convencions on poder allotjar tot tipus d’esdeveniments, cimeres o activitats de negocis. Tinc els meus dubtes sobre quin tipus d’empreses podrien seleccionar un indret com Las Vegas 2 per portar els seus directius i acollir les seves transcendents reunions de negocis. O sobre si algun esdeveniment seriós realment escolliria celebrar-se entre casinos i hotels d’un luxe en el seu disseny, clients i visites si més no dubtós, i que probablement no recomanaríem ni als nostres pares ni germanes.

Els possibles beneficis que es podrien extreure de tota aquesta macro inversió econòmica semblen ser a primer cop d’ull bastant clars: llocs de treball, atracció turística mundial i intensa activitat, econòmica i de tot tipus… M’agradaria aturar-me a considerar altres aspectes més enllà de la injecció econòmica i la promesa de llocs de treball.

En primer lloc, em pregunto si la ciutat de Barcelona, on comptem amb una àmplia oferta cultural, vol ara donar-se a conèixer al món sota l’emblema de l’EuroVegas, el qual, sens dubte, si s’accedeix a les demandes d’Adelson, s’acabaria convertint en un potent nucli d’atracció per a tot tipus de delictes, delinqüents i col·laboradors necessaris de les activitats associades sempre, i des de sempre, a la barreja de joc, diners i alcohol.

Crec que Catalunya hauria d’avançar cap a una oferta turística del valor afegit, treballar dur buscant una millora del model actual on els màxims referents són, per desgràcia, el sol, la festa i la platja. Cal innovar i reforçar els valors culturals, paisatgístics, arquitectònics i gastronòmics. La marca Barcelona és avui també sinònim de Gaudí, del Liceu, dels millors Jocs Olímpics de la història, del museu Picasso, del MNAC i del MACBA.

No crec que ningú que estimi Catalunya es vulgui vendre a la pitjor versió del somni americà per poc més de quatre cuartos, perjudicant el nivell de vida dels catalans, renunciant a ser un país compromès amb els valors del respecte a la integritat, a l’entorn i al foment de la convivència.

En segon lloc, no m’agradaria que tots ens deixem enlluernar pel que pot ser un miratge, ni que ens venguin gat per llebre. No tot allò que ve d’Amèrica és or. Ni tot allò que funciona allà ha de funcionar necessàriament aquí. No està tant clar que aquest model de parc d’oci de grandíssimes dimensions funcioni a Europa, continent d’història mil·lenària en el qual sempre s’ha intentat fomentar un altre estil de vida diferent en molts àmbits a l’american way of life.

En tercer lloc, m’agradaria, com a mínim, posar un interrogant sobre la quantitat de marge d’actuació que tindria el Govern de Catalunya en el cas de no voler complaure totes les demandes del magnat. Si, hipotèticament, dins el marc espanyol fos possible dotar al projecte de l’excepcionalitat legal que reclama, què es dirà des de la Comissió Europea? Què ens diran els nostres líders europeus, que han posat sempre un fort èmfasis en preservar la lliure competència? Se’ns permetrà la creació d’una ciudad sin ley? I, el que és més important, la volem?

Des de la Generalitat s’ha dit que si EuroVegas es vol crear a Catalunya s’haurà de fer respectant tota la legalitat aquí establerta i en clara harmonia amb les condicions laborals, sanitàries i fiscals avui vigents.  Seria inconcebible fer-ho d’una altra manera.

Es comprensible que el Govern tingui sobre la taula aquesta iniciativa per estudiar-la. La crisi actual no ens permet rebutjar alegrement oportunitats de negoci tant clares i d’un abast tant enorme, sense ni tan sols posar-les a la balança de costos i beneficis. No obstant, a la vida, i a les crisis, no val tot. Catalunya, Espanya i Europa no han d’ajustar les seves lleis a les demandes de ningú, per molt poderós que sigui aquest algú i per molts llocs de treball que el seu projecte ens pugui prometre. No ens hem de rebaixar fins a tal punt de perdre els signes de la nostra identitat. Ni la catalana ni la europea. Això no és els Estats Units d’Amèrica, amb els inconvenients i avantatges que aquest fet comporti. Si es vol plantejar una idea de negoci com aquesta, les condicions no les ha de posar un promotor immobiliari, i encara menys ha d’haver dos governs mig barallant-se per qui s’abaixa els pantalons més ràpid per satisfer-lo.

No oblidem que una font dels nostres mals són les inversions desaforades, el deixar-nos endur per solucions que semblen màgiques i estupendes, i que acaben essent els nostres pitjors maldecaps. No oblidem que ja tenim molts Fórums i aeroports desolats, línies d’AVE sense trànsit i milers de pisos buits que ara ningú vol o pot comprar.

Catalunya, com aquests darrers anys el Barça, té un estil propi. Crec que abans d’accedir a un projecte que ens endinsaria de ple en un món on tot és molt dubtós i confús, s’haurien de considerar altres opcions que a llarg termini segurament són més rendibles, apart de més nobles. No renunciem al nostre estil de joc. Amb el nostre estil de joc, amb els nostres principis, amb la nostra manera de fer les coses, hem aconseguit que Barcelona sigui la ciutat d´Europa que no és capital d’Estat més visitada, més valorada i amb més qualitat de vida. Estem disposats a posar en risc tot el guanyat fins ara?

0 thoughts on “Dear Mister Adelson: A la vida, i a les crisis, no val tot.

  1. Genial article i molt ben exposats els pros i les contres! L’únic que no acabo de veure és la decisió final. Un país amb un 25% d’atur i on hi ha un gran sector de la població amb un baix nivell de formació crec que no es pot permetre el luxe de deixar passar aquesta opció, al curt i mig termini som el que som.

    Encara que estiguéssim en èpoques de vaques grasses no hauriem de desaprofitar inversions d’aquest tipus. Està clar que aquest no ha de ser el sector de referència de l’economia catalana, però crec que acceptar això no ens fa renegar del sincrotró Alba o dels campus d’excel·lència. Sempre tenim grans oportunitats a les mans i les deixem anar per intentar fer veure el que encara no som, i el que no som segur és Alemanya amb tot el seu teixit empresarial i ara mateix necessitem posar fre a l’hemorràgia de pèrdues de llocs de treball on hi han famílies senceres que podrien a optar a aquests llocs de treball ja siguin directes o indirectes (200.000!!!!!) i també els d’alta qualificació com informàtics, enginyers, arquitectes, empresaris…

    Les reformes s’han de fer, i ben profundes, canviant tot el que no ha funcionat fins ara, però obtenir aquesta benedicció no es excloure per apostar per i+D+i o qualsevol altre sector, l’administració pública rebria molts calers en impostos i tota Barcelona rebria molt més impacte mediàtic (la ciutat no canvia, això està als afores), i ja que tenim immigració degenerada com la de Lloret o Salou, al menys que s’hi deixin els quartos.

    Això si, res de canviar lleis al seu favor, si això no ho accepten, cap a la vila de Madrid.

    1. La ciutat si que canvia, Àlex. Nevada és un desert molt i molt gran, on en algún punt s’hi troba el territori de la bogeria més absoluta, però no passa res perquè està al bell mig del no res.
      Aquí no passa això, Barcelona estaria molt i molt a prop d’aquest hipotètic EuroVegas; el joc, les prostitutes i les drogues acabarien arribant aquí, ja que molts dels que ho demanden també acabarien passant uns dies a Barcelona.
      Impacte mediàtic? Segur, però quin impacte mediàtic? Bo o dolent? No sempre és positiu que parlin d’un mateix.

      1. Crec que prostitutes i drogues no falten a Barcelona amb el Raval, la Mina, etc. Sempre hi ha hagut i sempre hi haurà això és impossible canviar-ho encara que soni dur.
        Impacte mediàtic? Situar Barcelona al mapa, cosa molt important, i nosaltres ho tenim molt clar, però Americans, xinesos, àrabs o russos no tan, Llavors tanquem el casino de Barcelona? És el mateix, un local on atrau al mateix tipus de gent, però amb menys capital que el que proposa el senyor Adelson.

        Tan debò vingui a Barcelona i contrastem si ha sigut bo o si no ho ha sigut, en comptes de veure com Madrid en moments tant durs, apart de fer les seves reformes, mentrestant està generant riquesa amb capital privat de l’exterior.

        Ja veurem com acaba, però Catalunya aglutinaria tots els possibles nivells de turisme i crec que és una bona notícia, des del Low-Cost (no a l’extrem Lloret, sinó com a motxiller) fins al High-Class amb grans Hotels i Casinos de luxe.

        La societat representa que és adulta i amb sentit comú, no veig el gran gran problema de moral, potser drogues i prostitució, però avui en dia tenim molta més de la que ens pensem i tampoc veig a la gent gaire alarmada ni a les administracions lluitant al màxim.

        Genial debat has creat!

  2. La veritat és que no entenc la defensa de no portar l’EuroVegas ficant exemples de la ineficient despessa pública com l’AVE o els aeroports fantasmes precisament aquests són la mostra de la ineficient gestió per part de l’Estat dels nostres diners. No estic a favor de l’EuroVegas perquè estiguem en crisi, ni perquè crearà molts llocs de treball, estic a favor de l’EuroVegas perquè crec en la defensa del lliure mercat, que cadascú decideixi invertir on cregui més oportú, si el lliure mercat funciona serà ell qui rebrà les conseuqencies positives o negatives de jugar-se el seu capital. L’actitud que defensa que no volem l’EuroVegas perquè no representa el model català no la rebatre perquè sincerament no l’entenc; que és el model català? M’agradaria saber quants americans o xinesos saben que és el MACBA o el MNAC. Fins i tot molts catalans ni deuen saber-ho.

    1. La decisió d’instal·lar l’EuroVegas aqui deixa de ser responsabilitat exclusiva d’Adelson des del moment en el qual demana privilegis fiscals i legals de tots els estils. És sens dubte un d’aquells projectes que defineixen la marca d’un pais, i crec que tots tenim el dret a dir la nostra.
      Estem parlant d’una macro-inversió que es faria a pocs kilòmetres de Barcelona i que canviaria la imatge de Catalunya de cara a l’exterior de manera escandalosa. En aquest cas, l’inversor s’enduria les conseqüències positives en forma de beneficis enormes-si tingués èxit- i nosaltres sortiriem perjudicats a causa de les quantioses externalitats negatives. També hi hauria certes conseqüències positives, com ja menciono a l’article, inclús me n’he oblidat de dir-ne unes quantes, però el que reivindico és que no em sembla adient hipotecar el nostre futur i reputació pensant tant a curt termini.
      Pot ser creus que són pocs els catalans, americans o xinesos que s’interessen per totes les activitats culturals de qualitat que oferim a Barcelona. Jo en canvi, penso que no són pocs, que et sorprendries, i sobretot penso que el model català l’hem de construir, i que ressignar-se perquè si és la millor manera de fracassar.

  3. L’extenció territorial de Catalunya no permet, com sí que permet la de EEUU, no hipotecar-se de per vida amb la imatge de Casino-ciudad sin ley. No estem parlant de que Barcelona tingui una imatge molt ben definida internacionalment, estem parlant que la poca que té la perdria, i la perdria per tota la vida. Independentment que l’EuroVegas es faci a les afores de la ciutat (només faltaria!) Barcelona s’ompliria de ludópatas i gent en busca d’oci de mala qualitat. Amb Oci de mala-qualitat vull dir joc, drogues, prostitució… Una ciutat amb aquest tipus d’oci incrementa inevitablement la delinqüència. Sobre el lliure mercat, el lliure mercat seria el que passaria després, és a dir, al incrementar-se la demanda de l’oci esmentat, el lliure mercat portaria més negocis al respecte a la ciutat. La creació de l’EuroVegas doncs, no seria una resposta a una demanda existent, seria més aviat un desplaçament de la demanda (sobretot europea) a un punt en concret.
    D’altra banda, sí que puc entendre que sigui plantejable, l’impacte econòmic que això tindria s’ha de com a mínim valorar. Però crec que comporta masses coses negatives.

    1. Pel que fa a les exempcions fiscals i legals és curiòs que ens queixem d’aquestes ara, però no quan es crean gran assimetries amb la nova reforma laboral per exemple que premia les empreses petites i no les grans o amb les múltiples subvencions rebudes per Spanair en l’intent del govern Català perquè esdevingui un hub internacional.
      Les externalitats que presentes negatives com és la mala imatge de Barcelona són 100% àrbitraries que aquest no és el model “català” no hi ha ningú que ho pogui decidir, el model català serà el que sigui més rendible no el que es volgui imposar desde nosé quin grup d’experts. Si és el megacasino doncs és el que hi ha, si és el MACBA doncs molt bé també.
      Xavi si Barcelona vingues gent a jugar als casinos és perquè ja existeix tal demanda. Si es fa el Casino i no hi ha demanda haurà de tancar perquè no serà rendible, si n’hi ha doncs serà rendible, com tot sembla indicar.
      Però, si vosaltre defenseu que no s’ha de fer perquè aquest no es el model productiu català o perquè la cultura del joc no és positiva pel país simplement és la vostre posició no ens hi ficarem pas d’acord per aquí.

  4. Primer hauríem de valorar els punts concrets que aquest projecte pretén impulsar, abans de reflexionar sobre l’impacte propagandístic que tindria sobre Catalunya.
    Per fer-me entendre, deixaré una reflexió a l’aire. I és que realment, amb la informació que ha sortit a la llum, aquesta reflexió no es pot refutar encara, i no veig que cap mitjà la promulgui.

    De fet, la reflexió tant de l’article de la Gina com de les respostes estan basades en les informacions derivades de l’opinió pública a la qual sempre s’exposa un projecte de tal magnitud. No coneixem l’impacte que tindrà Eurovega; i un cop recitats els arguments (ja siguin a favor o en contra) que apareixen als mitjans de comunicació o a les columnes d’opinió, la discussió queda reduida a “com repercutiria sobre el “model català”.
    I, evidentment, un projecte com el s’està tractant no s’ha de valorar a través d’ideologies, sinó que molt seriosament s’ha de considerar què pretén realment el magnat.

    Reflexió.
    És terrorífic pensar en la nostra Barcelona com un referent de drogues o prostitució europeu, cert. Però canviem de perspectiva i parlem d’un indret famós actualment per ser la meca de l’atzar europeu….Montecarlo (Mònaco).
    És clar que hi haurà factors negatius, i qui no li agradarà la imatge que mostra la petita ciutat…
    Però com ha aconseguit una ciutat (Montecarlo) o, millor dit, un país (Mònaco) transmetre una imatge associada al Luxe i l’Elegància?
    A les pel·lícules sobre Las Vegas hi apareixen “ressacons” i festes de tot tipus…però sempre que veiem referències a Mònaco veiem iots de luxe i models espectaculars.
    Sí, no negaré que és molt superficial. Però és inviable desfer-se de la superficialitat si parlem d’aquest tipus de negoci.
    Ara bé, com deia, com ha aconseguit un indret com Montecarlo aquesta fama? Sí, té mar, paisatges preciosos i un circuit de F1…però a part de tenir-ho també aquí, nosaltres podem potenciar moltes més coses.
    – I si Barcelona marqués unes pautes que convertissin aquest projecte en elegant, tractant amb delicadesa el referent amb la imatge per no convertir-ho en un “Eurovegas” (el propi nom és cutre, però qui l’ha posat ha estat la opinió pública)?

    És indignant veure com un negoci seriós s’ens pinta com un conjunt de TorreEiffels o Canals de Venècia de cartró-guix, amb llums de neó barat anunciant premis fàcils.

    Si aquesta és la intenció real, seré el primer en mostrar-me en contra.
    Però siguem realistes, tal i com estan les coses la gent es deixa influenciar pels mitjans, que ens han venut dues opcions: Deixar passar la gran oportunitat o Caure en el parany Eurovegas.

    Si mostrem la nostra cara més ambiciosa, podem ser nosaltres qui posem les condicions al negociant, i és que generar riquesa amb aquesta imatge de luxe, només un negoci així ho pot potenciar tan dràsticament si ben conduides les seves principals intencions.

    1. Molt bona reflexió. Però un cas com el de Montercarlo a Barcelona és simplement impossible. “Però com ha aconseguit una ciutat (Montecarlo) o, millor dit, un país (Mònaco) transmetre una imatge associada al Luxe i l’Elegància?” Molt fàcil, ni bona gestió ni res. Paradís fiscal.

  5. M’agradat molt aquest artícle i sobretot el títol. Ahí te veo! Només se que aquest projecte atraurá molta i molta máfia, més de la que ja hi ha. Només per aquest fet, i tot el que comporta, s’ha de dir no a aquest projecte. Aveure si comencem a atraure, per exemple, a científics d’altres països en comptes de magnats com aquest.

  6. Jo estic totalment d’acord amb tu. Això del lliure mercat… quan hi ha externalitats de per mig s’ha d’intervenir.

    Per cert, destrossarien les poques zones naturals del baix llobregat (que per cert, estan protegides).

    Qui paga mana…?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *