De bancs i justícia

Banca espanyola: la avaricia (no) rompe el saco. Bufetades dels tribunals però ells sempre se’n surten: com s’ho fan? Poder, influència i capitalisme d’amiguetes. La factura del rescat bancari ascendeix a més de €60.000M: més que la despesa sanitària total a l’Estat[1]. D’aquests, se n’han recuperat menys del 5%. Las reformas del PP han evitado el rescate [2], deien: què és, llavors? Més dades d’interès: la banca ha guanyat €10.000M en només nou mesos de l’any 2016; La Caixa (2014): beneficis nets abans d’impostos, 202M €, després d’impostos, 620M €. Enginyeria fiscal: calla i creu, que ells saben de què van. Més perles de La Caixa: va col·locar €3.000M en preferents i ho va fer des de paradisos fiscals [3]. Riu-te’n dels iaioflautes.

Darrerament, nou maldecap per al sector financer: la reclamació de les clàusules terra abusives, fins a 1.4M d’afectats a Espanya. Quan el client d’una entitat financera, normalment un banc, signa un contracte d’hipoteca que incorpora una clàusula d’aquest tipus, accepta que el tipus d’interès del préstec hipotecari atorgat pel banc no sigui, en cap cas, menor a una quantitat determinada. A tall d’exemple, el tipus d’interès serà igual a l’Euríbor+3%, sempre que aquesta suma estigui per sobre del 3.5%; contràriament, el prestatari-client pagarà el 3.5%. La crisi financera va portar els índex de referència, això és l’Euríbor, a pràcticament nivell 0%, fet que va fer activar les clàusules terra. És a dir, no només empassat una hipoteca a un preu molt per sobre del de mercat, bombolla immobiliària, sinó que paga de més. Lletra petita, contractes d’adhesió i desigualtat d’informació en favor del fort: ingredients perfectes per a l’abús.

En sentències dels anys 13, 14 i 15, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha condemnat les pràctiques bancàries en relació a aquestes clàusules i ha donat la raó als clients: a mitges. Moltes d’aquestes clàusules no passaven el ‘doble control de transparència’ perquè el client no tenia un ‘coneixement efectiu’ de ‘l’impacte econòmic que això podria tenir’. Su inclusión en el contrato a hurtadillas, oculta entre la profusión de cláusulas financieras, diu la mateixa sentència de 2013. Salvació per als bancs: només cal tornar les quantitats cobrades indegudament a partir de la data de la sentència. Aquest últim punt va ser el que va dur als afectats a portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va fallar en el seu favor a finals de desembre de l’any 2016. Garrotada als bancs: hauran de tornar allò cobrat per clàusules terra abusives en la seva totalitat, és a dir, en la majoria de casos des de 2009, quan aquestes es van activar. La cotització dels grans bancs a l’ÍBEX es desploma, i no n’hi ha per menys: les primeres estimacions deien que la factura per al sector podia ser d’entre €3.000M i €5.000M addicionals[4].

Obvi, davant la possibilitat de què els afectats assistissin massivament als ja saturats tribunals (excusa per a les taxes judicials?), el govern Rajoy es va afanyar a buscar solucions extrajudicials perquè bancs i clients arribessin a acords sense necessitat de litigar. No cal patir, això s’arregla a cop de decretazo, especialitat de la casa pepera, ‘extraordinària i urgent necessitat’: al final, menys debat i menys oportunitats  perquè l’oposició (populista, trencadora i sectària, clar), digui la seva. El text pot tenir aspectes interessants: els bancs estaran ara obligats a avisar i negociar amb tots els clients amb clàusules terra abusives, en un període màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la norma, probablement a finals de febrer. Ara bé, si no hi ha acord (i per les declaracions d’última hora, no sembla que aquí ningú s’hagi d’abaixar els pantalons) els bancs no estaran obligats a retornar-les i el client haurà d’acudir davant dels tribunals. No només això: si el jutge li ofereix al client una quantitat igual o menor a la que t’ofereix el banc, serà el client qui incorri amb el pagament de les costes processals[5]. Excuses d’eficiència, biaix en favor dels interessos del sector financers i (des)incentius a que es faci justícia.

Millor encara: amb qui ha aprovat aquest decret llei el govern Rajoy[6]? Baronesses del sud d’Espanya, feina ben feta, ganivetades al Secretari General (ara compañero de partido), Pedro Sánchez. El Jurassic Park socialista torna a posar en marxa Espanya (Rivera dixit): en paraules de Dani Mateo (‘El Intermedio’, la Sexta)[7], Felipesaurio Rex, Ibarrocus i Corcueradáctilo (Felipe González, Rodríguez Ibarra i José Luis Corcuera’) tornen a manar al psoEEE.

Alguns veuen aquesta nova legislació com insuficient: Adicae (Associació de consumidors) creu que ‘la forta pressió de la banca pot acabar fent que el sistema extrajudicial en qüestió sigui ineficaç’. La responsabilitat bancària seguirà sent defectuosa: la mateixa Ana Botín, presidenta del Banc Santander, admet que els bancs han de fer les coses ‘de manera diferent’ d’ara en endavant[8].

Cert és que el terratrèmol inicial ha amainat. Del cost  inicial que el Banc d’Espanya va calcular que podria tenir la sentència sobre la banca (uns €4.200M), la banca espanyola va reduir aquesta predicció, en la seva presentació de resultats, fins a només €345M.[9] La normativa dóna marge als bancs per fer una oferta que satisfaci als clients, amb possibles canvis en l’amortització de la hipoteca o millors condicions futures, per exemple, amb la tranquil·litat de que no seran tots, ni molt menys, els qui acudeixin davant dels tribunals si no signen l’oferta final. En aquest cas, com en molts d’altres, el dimoni està en els detalls.

Referències

[1]Dani Sánchez Ugart, ‘Espanya ha gastat el mateix en rescatar la banca que en la despesa sanitària de tot un any’, 6 de setembre de 2016, Ara, enllaç: http://www.ara.cat/economia/Espanya-gastat-ajudar-despesa-sanitaria_0_1645635517.html

[2] PP.es, ‘Rafael Hernando subraya que las reformas del PP han evitado el rescate de España tras la gestión socialista’, enllaç: http://www.pp.es/actualidad-noticia/rafael-hernando-subraya-que-las-reformas-pp-han-evitado-rescate-espana-tras

[3] David Fernàndez, ‘Dels intocables i els vulnerables’, 4 de novembre de 2016, Ara,  enllaç:  http://www.ara.cat/opinio/Dels-intocables-vulnerables_0_1681631975.html

[4] Claudi Pérez, ‘La justicia europea obliga a la banca a devolver todo lo cobrado por ‘cláusulas suelo”, 21 de desembre de 2016, El País, enllaç: http://economia.elpais.com/economia/2016/12/21/actualidad/1482306332_458117.html

[5] Íñigo de Barrón, ‘La banca podrá negarse a devolver la cláusula suelo si cree que no es opaca’, 19 de gener de 2017, El País, enllaç: http://economia.elpais.com/economia/2017/01/18/actualidad/1484738837_899935.html

[6] EFE, ‘El Congreso da luz verde al decreto sobre la compensación por la cláusulas suelo’, Expansión, enllaç: http://www.expansion.com/empresas/banca/2017/01/31/58903fa222601d8e398b4596.html

[7] La Sexta, ‘Del ‘Jurassic Park Socialista’ a ‘Los animalistas que van a Tordesillas’, los mejores momentos de Dani Mateo,  enllaç: http://www.lasexta.com/programas/el-intermedio/mejores-momentos/Del%20’Jurassic%20Park%20Socialista’%20a%20’Los%20animalistas%20que%20van%20a%20Tordesillas’,%20los%20mejores%20momentos%20de%20Dani%20Mateo_201612275862a6890cf211d2a9fbc2b8.html

[8] Íñigo de Barrón, ‘Ana Botín admite que la banca ‘debe hacer las cosas de otra forma” , 25 de gener de 2017, El País, enllaç:http://economia.elpais.com/economia/2017/01/25/actualidad/1485374022_195763.html

[9] Albert Martín, ‘Clàusules terra, impacte mínim’, 24 de gener de 2017, Ara, enllaç: http://www.ara.cat/economia/Clausules-terra-impacte-minim_0_1729627090.html

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *