Copagament, demanda i salut

Disminueix la demanda de serveis sanitaris? Es redueix per igual a tots els serveis? Hi ha
substitució? Ajuda el copagament a contenir la despesa en sanitat? Afecta el copagament a la salut?

Per tal que funcioni el copagament com instrument de dissuasió s’ha de complir que la demanda sigui elàstica, és a dir, que sigui suficientment sensible a les variacions en el preu. Si no es complís aquesta condició i la demanada fos inelàstica, la quantitat demandada gairebé no variaria i no es duria a terme la reducció de la despesa, encara que sí que s’aconseguiria recaptar.

Newhouse i el seu equip van publicar al llibre “Free for All? Lessons from the RAND Health Insurance” per explicar una mica l’impacte esperat del copagament. Resultat de l’Experiment d’Assegurança Sanitària de la RAND.

1. El preu sí que afecta al consum.

2. S’observen diferències d’elasticitat entre serveis.

3. Elasticitat major entre els pobres.

4. Gairebé no hi ha impacte sobre la salut si es té en compte la mortalitat com a indicador.

5. El copagament no discrimina d’una manera eficaç entre el consum de baixa efectivitat i l’efectiu.

6. L’elasticitat és més alta pels serveis que depenen fonamentalment de decisions del pacient i no tant del metge.

La despesa farmacèutica per persona en el cas de copagament del 0% va ser un 60% més alta que el de les persones afectades amb un 95% de copagament. En les cobertures asseguradores amb un copagament més elevat, aquest estudi va observar un menor nombre de prescripcions (entre un 18 i un 33%) en comparació de les cobertures amb un copagament més reduït.L’elasticitat preu de la demanda va ser de –0,1 per als pacients amb un copagament entre el 0 i el 25% i de –0,2 quan el copagament es trobava en l’interval 25-5%. Una elasticitat preu de –0,2 indica que quan el preu pagat pel pacient augmenta en un 10%, el consum es redueix en un 2%.

L’augment de la quantitat fixa redueix el nombre de prescripcions. Les elasticitats oscil·len entre -0,22 i -0,50, amb una moda de -0,35. L’evidència sobre la contribució del copagament al finançament és feble, ja que la recaptació per copagament és més aviat limitada i, a més, es desconeixen els efectes a curt i a mitjà termini sobre la despesa de pacients en serveis substitutius a causa de l’hipotètic empitjorament del seu estat de salut.

I la salut? Es veu afectada? No hi ha una resposta única, i els efectes del copagament a la salut depenen de múltiples qüestions, difereixen entre persones i grups, segons el disseny del copagament i també sobre el curt i el llarg termini. (Puig-Junoy, 2001).

Si els preus relatius es veuen afectats, canviaran els incentius a la utilització de les diferents prestacions, tan les sanitàries com les no sanitàries. Si la prestació sanitària que se suspen és necessària i insubstituïble és evident que el pacient ho pagarà amb salut. Però això és molt difícil de determinar. A on sí que sembla que hi ha concens és en el fet que les persones més vulnerables i pobres són les que es poden veure més afectades.

Bibliografia: “La corresponsabilidad individual en la financiación pública de la atención sanitaria” Coordinador: Jaume Puig-Junoy

0 thoughts on “Copagament, demanda i salut

  1. Molt bon estudi Xavi, es la primera vegada que veig un estudi sobre aquest tema del copagament. tal com n’extrec del text, el copagament, més que un mitjà recaudatori, es un mitjà dissuassori de l’ús excessiu que es produeix a la sanitat pública. La idea de que tothom tingui de tot a vegades fa que tots rebem una atenció deficient en relació al que paguem d’impostos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *