BizBarcelona 2012 – Dia 2

Més d’hora ens vam llevar el dijous, a les 8:30 hi havia el 22@ Breakfast i allà em vaig trobar al company-editor d’aquest blog, l’Álex. A part dels entrepans, sucs i cafè que ens van donar, van fer una xerrada molt interessant “Corporate enterpreneurship: Applying agile and lean concepts in organizations”, amb la presència que Jerome S.Engel, Ramon CostaItxaso del Palacio. No us explicaré de què van parlar, ja que seria xafar-li l’article que l’Alex em va dir que escriuria al respecte, però sí que us puc dir que s’em va fer massa curt! A més, em va resultar especialment interessant la plataforma que fa pocs mesos ha cofundat Itxaso del Palacio, Founders Fit, que bàsicament el que fan és trobar-te co-founders pel teu projecte d’empresa. Més tard vam probar amb un amic l’Speed Networking, organitzat per Pimec. Consisteix amb un cara a cara de 3 minuts amb algú, i es va rotant. És a dir, tu t’apuntes a una llista juntament amb molta gent com tu, disposat a explicar què fa i què necessita. Llavors, us posen a tots en dos files, una davant de l’altra, i vas fent el cara a cara, intercanvies la targeta, i vas rotant. No està gens malament, sobretot perquè encara que parlis amb 30 persones, si al final aconsegueixes la targeta d’algú interessant ja ha valgut la pena. Després es fan més activitats, com per exemple posar-se en rotllana i donar un minut a per parlar a tothom.

El dia 14 tampoc vaig assistir a masses més conferències, i les queden per dir tampoc van ser res de l’altre món i prefereixo no comentar-les. El que sí que faré és una molt petita reflexió sobre la fira. Com a coses bones comentar que entre la gent es respira bon ambient, es veuen ganes de fer coses (no vull tenir en compte que tornant cap a casa vaig veure on estaven la resta dels 4 milions de parats, al xiringuito de la platja) i la gent que assisteix a aquest tipus de fires desprenen entusiasme i positivisme. Intentar conectar Barcelona amb el món amb fires d’aquest estil és imprescindible, i Déu n’hi do la gent d’arreu que va venir com a conferenciant. Com a coses dolentes no sé ni per on començar. Una fira feta per lluitar contra l’atur en temps de crisi i fomentar l’emprenedoria, organitzada per organismes públics, hauria de ser gratuïta i accessible per a tothom. Separen a la gent emprenedora i sense calers de la gent amb diners i recursos, inventant-se conferències VIP de 150€ l’entrada. Lamentable. A més, el Palau a on s’hi fan la majoria de conferències està ocupada en un 80% de franquícies. I com ja va comentar el company, això no era el que tocava. Una Coke val prop de 3€. Sembla que els que ho organitzen, gent que entre tots nosaltres els hi paguem el sou, ho montin pel seu propi interès i ampliar ells la seva pròpia agenda de contactes. Descuiden la gent a qui veritablement deuen els seu servei. El que és més trist de tot és que no m’estranya en absolut. No m’agrada generalitzar i segurament hi ha de tot, però els ciutadants ja comencem a estar acostumats a viure en aquesta república bananera. Cada vegada confio menys en la gestió que fan els organismes públics en TOT el que fan, i creieu-me que em sap greu. Espero que pròximament l’Alex expliqui la seva versió, sobretot l’anècdota de que mentre li explicava a Helmut Schonenberger el projecte 49k, i com l’havien ignorat totes aquestes entitats que tan farden que ajuden a emprenedors, va venir un dels organitzadors i els va separar, com aïllant-los. Va ser bo com en Helmut mentres marxava li deia “a aquest, a aquest, explica-li a aquest home que t’ajudarà”, éra evident que no sabia que era un d’aquells que ja l’havia ignorat.

0 thoughts on “BizBarcelona 2012 – Dia 2

  1. Bon article i una llàstima no poder anar-hi. El meu comentari va més encaminat a la teva crítica que a la teva experiència allà. De veritat creus que tot ha de ser finançat amb impostos dels ciutadans i fer-ho gratuït? No veig tan malament el tema de pagar una entrada i de discriminar a aquells que poden pagar molt més per a veure les VIPs si hi va gent realment bona. Potser un carnet d’estudiant o aturat podria atorgar alguna ajuda però que sigui un acte públic i per un cop a la vida intenti ser independent del finançament dels pressupostos estatals o catalans a mi no em desagrada. No et negaré el més que possible flirteig entre directius i organitzadors, però per desgràcia no és cap novetat ni serà l’últim cop ni l’únic lloc. No hi ha sponsors que podrien assumir la despesa per entrada o no es volen vendre la fira els que remenen les cireres?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *