Art de màgia comptable

(VERSIÓN EN CASTELLANO ABAJO)

No sóc un fanàtic de la comptabilitat financera, la veritat és que mai m’ha agradat i la trobo avorrida i pesada, però s’ha de reconèixer que el cas “Laporta vs Rosell” em va interessar des del primer moment. ¿Com pot ser que una junta directiva surti dient que han tingut un superàvit d’11,1 milions d’euros en l’últim exercici i l’altra entri dient que en van perdre 79,7? Art de màgia comptable.

Quan entra la nova Junta directiva i munta aquell merder, és normal pensar que és el típic cas clar de que la Junta vella diu que uns ingressos són del 2010 i la nova que no, que són del 2011. I més encara llegint la defensa que feia Sala i Martín en un escrit al seu facebook dient que Es comptabilitzen (referint-se a la junta de Rosell) alguns ingressos que vam obtenir nosaltres i algunes de les seves despeses ens les donen a nosaltres. Com? Doncs per exemple, dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compra-venda (com s’ha fet tota la vida), sinó el dia que es registra a l’Ajuntament; o que el premi de Mediapro al Barça per les audiències obtingudes durant aquests dos últims anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell, i per tant, Rosell decideix apropiar-los-hi. És a dir, a força de canviar la data en què s’han produït algunes transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses que eren de Rosell se li assignen a Laporta.”

Però després de l’auditoria la cosa canvia, i no tot sembla tan aigua clara. Per ser el més imparcial possible, em limitaré a explicar les diferències d’interpretació que fan les dos juntes (com veureu acaba sent tot un problema d’interpretació) i no entraré a valorar si Laporta i la seva junta directiva van fer una disbauxa de despesa amb càterings, viatges, jugadors i demés. Qui vulgui entrar en això, es pot mirar la Due Diligence. Els prop de 91 milions d’euros de diferència en el compte de resultats vindria explicat per:

1. Prima Mediapro: 12M€

Un acord en un nou contracte de drets audiovisuals del Barça amb Mediapro reporta una prima de 20M€, a raó de 4M€ a l’any durant els anys de vigència del contracte. Així ho fan l’exercici anterior, imputant un ingrés de 4M€. Però abans de marxar, Laporta s’anota els 16M restants. Rosell diu que haurien de ser 4 i no 16 i Laporta diu que aquesta prima l’han aconseguit gràcies a l’audiència en el seu mandat. És interpretable, però crida l’atenció que Laporta canviés el criteri de comptabilitzar-ho d’un any per l’altre.

2. Sogecable: 37,8M€

És la partida més important de totes, la que suma més. Existeix una sentència judicial que va obligar al Barça a pagar aquesta quantitat a Sogecable. El Barça la va pagar, però va recórrer la sentència. Laporta està convençut que el jutge donarà la raó al club i decideix incorporar aquests milions com un ingrés. Rosell diu que fins que no es dicti sentència i Sogecable no pagui, aquests 37,8M€ no es poden posar com a ingressos.

3. Venda d’Henry: 8,2M€

El jugador es ven per zero euros i quedaven per amortitzar 8,2M€. Un diu que la venda del jugador és al mes de Juliol i l’altre al mes de Maig. El traspàs es firma al mes de Juliol, però hi ha un acord vinculant firmat al Maig. Rosell diu que no es podia fer enrera de firmar el traspàs per culpa d’aquest acord vinculant, i que per tant, el traspàs s’ha de comptabilitzar a l’era Laporta.

4. Premi Mediapro: 3,2M€

S’amplia el contracte amb Mediapro, i el Barça rep el pagament a través de pagarés a dos anys. Però Mediapro es troba en concurs de creditors. Dels 13M€ es provisiona el 25%, 3,2M€. Rosell en aquest cas potser peca de prudent, és molt dubtós que Mediapro no pagui, ja que no tenia cap impagament amb ningú.

5. Baena: 3,9M€

Baena ha de pagar la clàusula de recisió de 3,9M€ al Barça. El problema és que el pagament està pendent de sentència per a veure qui l’efectua, si l’Espanyol o Baena. Si perd el jugador (que legalment és qui hauria de pagar), diu que es declararà insolvent. En aquest cas, el Barça no cobraria. Laporta els comptabilitza i Rosell diu que fins que no els tinguin cobrats no poden comptabilitzar-los ja que hi ha risc de que Baena no pagui.

6. Venda Parcel·la Sant Joan Despí: 14,9M€

La Junta de Laporta va arribar a un acord per la venda d’una parcel·la a Sant Joan Despí. Retards burocràtics han fet que encara no s’hagi formalitzat l’escriptura. Aprofitant-se de la situació i de que els terrenys deuen haver baixat de valor, MCM Renting, el comprador, es pretén fer enrera, diu, per falta de recursos. 

7. Devaluació Terrenys de Viladecans: 11,6M€

Es van comprar un terrenys a Viladecans per 18,5M€ (l’intermediari es va emportar 3M€ de comissió!). Segons un informe independent aquests terrenys valen avui 5,5M€. Una depreciació del actiu que Rosell diu que en un 90%, hauria d’haver comptabilitzat la Junta de Laporta.

En definitiva, en tots els temes la Junta de Laporta fa interpretacions favorables i la de Rosell tot el contrari. Probablement ningú dels dos tingui el 100% de la raó. Rosell potser aplica el principi comptable de màxima prudència, però sí que és veritat que Laporta peca d’optimisme en alguns casos. Jo personalment no crec que l’últim exercici de la era Laporta hagués portat 79M€ de dèficit, però estic segur que tampoc s’hauria d’haver comptabilitzat com a 11M€ de benefici. 

Xavier Nadal

——————————————————————————————-

No soy un fanático de la contabilidad financiera, bien es verdad que nunca me ha gustado y la encuentro aburrida y pelmaza, pero se tiene que reconocer que el caso “Laporta vs Rosell” me interesó desde el primer momento. ¿Cómo puede ser que una junta directiva salga diciendo que han tenido un superávit de 11,1 millones de euros en el último ejercicio y la otra entre diciendo que perdieron 79,7? Arte de magia contable.

Cuando entra la nueva Junta directiva y monta aquel tinglado, es normal pensar que es el típico caso claro de que la Junta vieja dice que unos ingresos son del 2010 y la nueva que no, que son del 2011. Y más aún leyendo la defensa que hacía Sala y Martín en un escrito a su facebook diciendo que “Se contabilizan (refiriéndose a la junta de Rosell) algunos ingresos que obtuvimos nosotros y algunos de sus gastos nos los dan a nosotros. Cómo? Pues por ejemplo, diciendo que la venta de un terreno no es efectiva el día que se firma el contrato de compra-venta (cómo se ha hecho toda la vida), sino el día que se registra en el Ayuntamiento; o que el premio de Mediapro al Barça por las audiencias obtenidas durante estos dos últimos años de éxitos deportivos no es un premio que se pueda asignar a Laporta sino que es el pago de unos servicios que se producirán durante la etapa Rosell, y por lo tanto, Rosell decide apropiarlos. Es decir, a base de cambiar la fecha en que se han producido algunas transacciones, muchos de los ingresos de la era Laporta pasan, por arte de magia contable, a ser ingresos de la era Rosell y muchas de los gastos que eran de Rosell se le asignan a Laporta.”

Pero después de la auditoría la cosa cambia, y no todo parece agua tan clara. Para ser lo más imparcial posible, me limitaré a explicar las diferencias de interpretación que hacen las dos juntas (cómo veréis acaba siendo todo un problema de interpretación) y no entraré a valorar si Laporta y su junta directiva hicieron un desmadre de gasto con cáterings, viajes, jugadores y demás. Quién quiera entrar en esto, se puede mirar la Due Dilligence. Los cerca de 91 millones de euros de diferencia en la cuenta de resultados vendría explicado por:

1. Prima Mediapro: 12M€

Un acuerdo en un nuevo contrato de derechos audiovisuales del Barça con Mediapro reporta una prima de 20M€, a razón de 4M€ al año durante los años de vigencia del contrato. Así lo hacen el ejercicio anterior, imputando un ingreso de 4M€. Pero antes de marchar, Laporta se anota los 16M restantes. Rosell dice que tendrían que ser 4 y no 16 y Laporta dice que esta prima la han conseguido gracias a la audiencia en su mandato. Es interpretable, pero llama la atención que Laporta cambiara el criterio de contabilizarlo de un año a otro.

2. Sogecable: 37,8M€

Es la partida más importante de todas, la que suma más. Existe una sentencia judicial que obligó al Barça a pagar esta cantidad a Sogecable. El Barça la pagó, pero recorrió la sentencia. Laporta está convencido que el juez dará la razón al club y decide incorporar estos millones como un ingreso. Rosell dice que hasta que no se dicte sentencia y Sogecable no pague, estos 37,8M€ no se pueden poner como ingresos.

3. Venta de Henry: 8,2M€

El jugador se vende por cero euros y quedaban para amortizar 8,2M€. Uno dice que la venta del jugador se realiza en julio y el otro en mayo. El traspaso se firma en julio, pero hay un acuerdo vinculante firmado en mayo. Rosell dice que no se podía hacer atrás de firmar el traspaso por culpa de este acuerdo vinculante, y que por tanto, el traspaso se tiene que contabilizar en era Laporta.

4. Premio Mediapro: 3,2M€

Se amplía el contrato con Mediapro, y el Barça recibe el pago a través de pagarés a dos años. Pero Mediapro se encuentra en concurso de acreedores. De los 13M€ se provisiona el 25%, 3,2M€. Rosell en este caso quizás peca de prudente, es muy dudoso que Mediapro no pague, puesto que no tenía ningún impago con nadie.

5. Baena: 3,9M€

Baena tiene que pagar la cláusula de recisión de 3,9M€ al Barça. El problema es que el pago está pendiente de sentencia para ver quién lo efectúa, si el Espanyol o Baena. Si pierde el jugador (que legalmente es quien tendría que pagar), dice que se declarará insolvente. En este caso, el Barça no cobraría. Laporta los contabiliza y Rosell dice que hasta que no los tengan cobrados no pueden contabilizarlos puesto que hay riesgo de que Baena no pague.

6. Venta Parcela Sant Joan Despí: 14,9M€

La Junta de Laporta llegó a un acuerdo por la venta de una parcela en Sant Joan Despí. Retrasos burocráticos han hecho que todavía no se haya formalizado la escritura. Aprovechándose de la situación y de que los terrenos deben de haber bajado de valor, MCM Renting, el comprador, se pretende echar atrás, dice, por falta de recursos.

7. Devaluación Terrenos de Viladecans: 11,6M€

Se compraron un terrenos en Viladecans por 18,5M€ (el intermediario se llevó 3M€ de comisión!). Según un informe independiente estos terrenos valen hoy 5,5M€. Una depreciación del activo que Rosell dice que en un 90%, tendría que haber contabilizado la Junta de Laporta. 

En definitiva, en todos los temas la Junta de Laporta hace interpretaciones favorables y la de Rosell todo el contrario. Probablemente nadie de los dos tenga el 100% de la razón. Rosell quizás aplica el principio contable de máxima prudencia, pero sí que es verdad que Laporta peca de optimismo en algunos casos. Yo personalmente no creo que el último ejercicio de la era Laporta hubiera traído 79M€ de déficit, pero estoy seguro que tampoco se tendría que haber contabilizado con 11M€ de beneficio.

Xavier Nadal

0 thoughts on “Art de màgia comptable

  1. Genial article. Suposo que perque a mí m’encanta la comptabilitat.

    Primer de tot, no corregir-te a tu, sino respecte l’autor de l’enllaç: es diu Due Diligence, amb una L. Jo m’he enterat aquest curs, precisament.

    Si bé mai he estat al dia en aquest tema del FCBarcelona si que em semblen molt interessants els punts que has numerat. Alguns comentaris, sense voler ser pedant.

    1. Principio de devengo. Tot i posar la paraula “prima” entenc que son les contraprestacions del contracte de drets audiovisuals. S’ha d’ajustar al principi i imputar a cada exercici els ingressos devengats que són 4 cada any.

    2. Només és poden comptabilitzar els beneficis realitzats.

    3. No sabria què dir, però tinc entés que els clubs de futbol formulen comptes a partir de juny-juliolm que és quan tanquen exercici. S’ha de comptabilitzar en quan es sàpiga aquesta pèrdua al vendre l’actiu, fins i tot entre la formulació i la aprovació si és significativa la pèrdua, en el cas de que correspongui al exercici tancat.

    4. Si està en concurs, podria imputar el deteriorament del crèdit. Benefici fiscal?

    En definitiva, la interpretació és igual que la teva. Ni un ni l’altre… cadascú valora les transaccions pel seu propi interés i per “ferir” a l’altre.

    1. Corregit Due Diligence, gràcies!

      Sobre 1 i 2 jo també ho veig com tu. Sobre 3, la pregunta és: Un acord vinculant es comptabilitza? Sobre 4, podries desenvolupar més? Trobo molt interessant l’apunt..

      Salut!

  2. Del punt 3, entenc que fins que no es celebri el contracte no hi ha efectes. Es un “actiu” que tens encara i que pots fer servir per obtenir “uns rendiments o beneficis”. Pero estic peix en aquest tema.

    Del punt 4.Entenc que es provisioni si la persona deudora es declara en situació concursal. La estimació de l’import a imputar com a impagat… no sé de quina manera es fa, si total o parcial o sobre quins criteris, pero el que sí està bé es comptabilitzar un risc com aquest. I es una de les 4 situacions de crèdits impagats que desgrava

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *