Aprendre o memoritzar?

Aquest no és el primer article sobre educació que s’escriu a Pompeunomics, i probablement no en serà l’últim. No és que els editors siguem pedagogs, que ens vulguem orientar cap a la docència, ni res per l’estil: som economistes en potència. Per aquest mateix motiu és vital tenir-la present, entenent aquesta com a la formació de capital humà, base del creixement a llarg termini d’una societat en termes econòmics. Tant d’important és que vaig arribar a llegir que per cada euro invertit en educació això repercutia en 10€ de riquesa revertits a la societat a la llarga. Això hauria de fer pensar alguns polítics que s’embalen amb la tisora en aquest sector, al·legant reducció de despesa quan veritablement l’educació és una inversió.

A partir d’aquí, tots estarem d’acord en que el sistema educatiu a l’Estat Espanyol no va prou bé. La prova és el fet que gairebé cada legislatura es modifica. El pitjor de tot és que no sembla que vagi a millorar… però potser m’equivoco, qui sap si espanyolitzant els alumnes catalans s’acaba amb l’alt fracàs escolar.

 

Vist que amb els experiments com l’ESO no han ni descobert la sopa d’all, fóra bo que s’aixequés el cap per veure sistemes educatius que són de provada solvència. A Finlàndia, per exemple, els millors professors estan a primària, fet que diu molt. Cal que l’estructura educativa sigui piramidal, donant més importància als primers anys de l’aprenentatge, ja que està demostrat que és el temps en què et formes com a persona, determinant de quin tipus de treballador seràs.

Una estudiant d’Educació Primària a la UB m’ho comentava “jo tindré una responsabilitat enorme a l’hora de formar els futurs ciutadans que tiraran del carro i no m’estan ensenyant gens de pedagogia, no sé com educar”. D’aquí enllacem en el que per mi és el principal problema: la pedagogia emprada.

Entenem el coneixement des d’un punt de vista memorístic. Seguim tenint classes magistrals on un ponent, altrament dit professor, recita de memòria un temari que podríem aprendre llegint un llibre de text. Se’ns avalua amb exàmens on hem d’escopir el  que hem “empollat”. No es treballen habilitats cognitives, que ens seran molt més útils el dia de demà. Els bons professors, els que marquen, són precisament els que t’aporten un plus, un intangible que un llibre mai et podrà donar.

 

Un dia em van explicar que a universitats americanes feien exàmens amb llibres. Em vaig escandalitzar, però pensant-ho fredament, té molt més sentit. Els llibres sempre els podrem tenir a l’abast, el que hem de saber és com trobar la informació, saber-la processar i destriar, i sobretot, entendre-la.

A casa nostra tenim centres educatius on sí que s’empren altres pedagogies, vegi’s les escoles Montessori. També he pogut conèixer escoles privades/concertades on als processos de selecció, mitjançant entrevistes, test psicotècnics i períodes de prova, busquen el perfil de bon professor que he comentat abans, els que transmeten habilitats cognitives.

Però a mi tot això no em serveix, amb tots els respectes del món pel sector educatiu privat. Cal que l’excel·lència educativa es trobi al sistema públic, que és garant de la igualtat d’oportunitats, i que el privat vagi a remolc, competint per aportar algun valor afegit respecte el públic per tal de seguir tenint clients. Per tal d’aconseguir això, caldria canviar el procés de selecció en l’àmbit públic, les oposicions actuals, que són el paradigma d’aquest sistema educatiu basat en les habilitats memorístiques. D’aquesta manera es canviaria l’orientació de l’ensenyament.

Aquest canvi o reforma, gairebé revolució intel·lectual, no es faria de la nit al dia, però és necessari. De moment, però, no sembla que hi hagi polítics per la labor de fer reformes estructurals d’aquest caire. L’horitzó temporal semblar estar als quatre anys vista, no sé perquè…

0 thoughts on “Aprendre o memoritzar?

  1. Ens trobem en una crisi d’innovació, i des de l’educació NO s’està fent cap canvi tret dels merament simbòlics.
    El cas finlandès és molt útil per a veure en què ens estem equivocant i de quina manera. El 98% de les escoles finlandeses depenen d’autoritats locals, el preu de l’educació no és desorbitat i malgrat això, s’aposta per la qualitat de la doncència en TOTSels alumnes (uniformitat per excel·lència i no mediocritat).

    Enhorabona, molt bon article. .

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *